Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corredora
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORREDORA f. (de corredor, art. 1 i 2).
I. || 1. Dona que corre (en el cós, en el joc, etc.); cast. corredora.
|| 2. Dona que es dedica a procurar compres i vendes o altres contractes per compte d'altri; cast. corredora.
|| 3. ant. Alcavota. Com conegué | que rich venia, | ella m'envia | la corredora | gran ralladora, Spill 1993.
|| 4. Barca de riu destinada al transport i passeig de persones (Mequinensa).
|| 5. Insecte ortòpter de la família dels blàttids, Periplaneta orientalis L. (Barc.); cast. cucaracha, corredera.
|| 6. Insecte que neda molt veloçment per damunt les aigües dolces, i que s'anomena també sastre (Elx).
|| 7. Estimball (Montseny).
|| 8. Sequiola, conducte d'aigua derivat d'un gran rec o canal (St. Joan des Pi, ap. Aguiló Dicc.); cast. reguera. Rech y Rius y Bassas, Rieras, Séquias y Corredoras, Rúbr. Bruniquer, v, 105.
II. Peça corredissa; cast. corredera. a) Tapadora corredissa que serveix per a tapar les escotilles de les barques i vaixells. Arribat que fou al bolou..., n'obrí la corredora i el portaló, s'avallà a dins, Ruyra Pinya, ii, 18.—b) En les màquines, peça que corre o llenega sobre altres peces, amb les quals va articulada.—c) Aparell que serveix per a midar la velocitat horària d'un vaixell. (V. corredera, d).—d) Cavitats no articulars, llargues, de fons llis i destinades a rebre tenrums.
    Fon.:
kurəðóɾə (Barc.); koreðóɾa (Val.); korəðóɾə (Palma).