DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORREGIDOR, -ORA m. i f.
Qui corregeix; cast. corregidor, corrector. L'hom no tem ofendre altres hòmens per vida desordenada, car aquest aytal no solament fa injúria a virtut de correcció, ans aquells qui són corregidors ne són injuriats, Scachs 8. La persona qui corregesca e castich les errades dels altres, que són del corregidor separades e lunyades, Genebreda Cons. 126.
    Fon.: kurəʒiðó (Barc.); koreʧiðóɾ (Val.); korəʤiðó (Mall.).
    Etim.: derivat de corregir, amb el sufix -dor (< llatí -tōre).

2. CORREGIDOR, -ORA adj.
Que es pot corregir o ha d'esser corregit; cast. corregible, corregidero. Les lletres d'ella proceents són per iuhi de home excellent corregidores e a forma còngrua de dret e de rahó tornadores, Ordin. Palat. 109. Si alguna cosa en la dita nostra sentència apparia ambigua, obscura o declaradora, o en altra manera corregidora, que aquelles puscam interpretar, corregir, doc. a. 1441 (Est. Univ. x, 179).
    Etim.: derivat de corregir amb el sufix -dor (<llatí -tōrium).

3. CORREGIDOR m.
En els segles XVI a XVIII, magistrat que representava l'autoritat reial en els municipis importants; cast. corregidor. Acusar algú devant los corregidors, Pou Thes. puer. 82. Aver recorregut al Sr. Corregidor y después a la Exma. Real Audiència, doc. a. 1767 (Segura Hist. Sta. Col. 161).
    Etim.: pres del cast. corregidor, mat. sign.