Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. corregidor
veure  2. corregidor
veure  3. corregidor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORREGIDOR, -ORA m. i f.
Qui corregeix; cast. corregidor, corrector. L'hom no tem ofendre altres hòmens per vida desordenada, car aquest aytal no solament fa injúria a virtut de correcció, ans aquells qui són corregidors ne són injuriats, Scachs 8. La persona qui corregesca e castich les errades dels altres, que són del corregidor separades e lunyades, Genebreda Cons. 126.
    Fon.:
kurəʒiðó (Barc.); koreʧiðóɾ (Val.); korəʤiðó (Mall.).
    Etim.:
derivat de corregir, amb el sufix -dor (< llatí -tōre).

2. CORREGIDOR, -ORA adj.
Que es pot corregir o ha d'esser corregit; cast. corregible, corregidero. Les lletres d'ella proceents són per iuhi de home excellent corregidores e a forma còngrua de dret e de rahó tornadores, Ordin. Palat. 109. Si alguna cosa en la dita nostra sentència apparia ambigua, obscura o declaradora, o en altra manera corregidora, que aquelles puscam interpretar, corregir, doc. a. 1441 (Est. Univ. x, 179).
    Etim.:
derivat de corregir amb el sufix -dor (<llatí -tōrium).

3. CORREGIDOR m.
En els segles XVI a XVIII, magistrat que representava l'autoritat reial en els municipis importants; cast. corregidor. Acusar algú devant los corregidors, Pou Thes. puer. 82. Aver recorregut al Sr. Corregidor y después a la Exma. Real Audiència, doc. a. 1767 (Segura Hist. Sta. Col. 161).
    Etim.:
pres del cast. corregidor, mat. sign.