DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORREGIR v. tr.: cast. corregir.
I. ant. Regir, comandar. Lo Emperador mostraua tenir gran desig que lo seu Capità fos en lo camp per corregir tota sa gent, Tirant, c. 193.
II. || 1. Posar una cosa així com pertoca, llevant-ne els defectes; posar conforme a la regla allò que n'està desviat. Que si exien o apparien alcunes coses escures o duptoses, que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 276). Tots quants privilegis la ciutat havia..., alguns los en tolguem del tot, e altres ne corregim, e altres nos en lexam, Pere IV, Cròn. 289. Veguers posats per lo rey per visitar lo regne e per corregir aquell, Scachs 45. Si diré algunes coses que no sien ben dites, vos plàcie corregir-les, Tirant, c. 15.
|| 2. Esmenar, subsanar (un error, un vici, etc.). Si freturen de reparació... lo defalliment corregesca o faça esmenar, Ordin. Palat. 81. Los vicis de la boca deuen esser smenats e corregits ab diligència, Cons. Prov. 11. Açò és lo seu nocument, lo qual se corregeix e's foragita remullant-lo en aygua, Albert G., Ques. 21.
|| 3. refl. Esmenar-se. Sie tengut de amonestar-lo secretament que's vulla corregir, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli). Axí com féu aquell jurador que's volie corregir de jurar e no podie, Sermo Sant Pere 129. Mai poguí fer | se corregís | ni que's regís | ab saviea, Spill 6323.
|| 4. neol. Adaptar una substància a l'objecte a què es vol aplicar, aminorant alguna de les seves qualitats (amargor, impuresa, coentor, salinitat, etc.).
III. || 1. Avisar qualcú de la dolentia o inconveniència dels seus actes, per tal que se n'esmeni. Un sant prelat religiós... hauia a corregir los frares que li eren comanats, Llull Felix, pt. viii, c. 19. No he corregits caritativament los errants, Eximenis Conf. 18. Metia a crucificar lo dit Theodorus, per ço com avia corregit lo dit Lisímacus del mal que fahia, Scachs 9.
|| 2. Infligir càstig correccional. E corregim e castigam molts de aquells qui... tort hi tenien, Pere IV, Cròn. 245. Dos fills qui fahien peccats contra Déu, ne los regidors de la ciutat no'ls corregien ni son pare, Sermo St. Pere 130.
    Fon.: kurəʒí (pir-or., or., men., eiv.); koreʒí (occ.); koreʧíɾ (Val.); koreʤíɾ (Cast., Al.); korəʤí (mall.).
    Var. ort.: corretgir (dialectal mall.).
    Var. form.: corrèger, corríger.
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: del llatí corrĭgĕre, mat. sign.