DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORREGUDA f.
|| 1. Acte de córrer; cast. corrida, carrera. La cavalleria, ab sos sabres desenvaynats... ab sos empaytaments y corregudas, Pons Auca 293. A bots i corregudes vaig davallar la rosta muntanya, Ruyra Parada 68. Prendre la correguda: començar a córrer; cast. tomar carrera. Pendrer o arrancar la correguda a tota brida, Lacavalleria Gazoph. Ara pren sa correguda, que ja li donen es sus, Benejam FyF, a. ii. Amb una correguda: en pocs moments, anant de pressa. «Ves fins a l'apotecaria amb una correguda». «Amb una correguda hi som». Haver-hi corregudes: córrer la gent per un cas d'urgència (alarma, malaltia, persecució, por, etc.). Costar moltes corregudes un assumpte: esser causa de moltes anades i vingudes. Correguda o corrent d'humors: fluxió (Torra Dicc.). a) fig. Activitat ràpida de l'ànim. Aquella vista trencà la correguda de sos pensaments, Galmés Flor de cart, 138.—b) fig. Pitjorament ràpid d'un malalt. «Avui ha fet una correguda que fa llàstima» (Empordà).—c) De correguda: apressadament, sense temps d'aturar-s'hi; cast. apresuradamente. Fondre's en llàgrimes, dexar-se caure de correguda al sofà... Tal fou lo quadro, Vilanova Obres, iv, 243. I mentres ella va de correguda cap a sa casa, Alcover Poem. Bíbl. 34. Feia dies que no més fumava de correguda, Pons Llar 30.—d) De correguda: amb gran facilitat; cast. de corrido. «Això, jo ho sé fer de correguda». A l'hora d'ara no hi ha gat ni rata que no'l llegesca de correguda, Ignor. 5.—e) De correguda: consecutivament, sense interrupció. «Ha vingut dues nits de correguda» (=dues nits seguides).—f) A la correguda: ràpidament, amb gran facilitat. Un petit ganivet... l'havia esmolat tan finament que tallava un paper a la correguda, quasi sense violència, Ruyra Parada 51.
II. || 1. Acte d'entrar força armada dins el territori ocupat per l'enemic per tal de produir hi danys; cast. incursión, correría. Lo rey... ordonà que'l dit senyor infant en Pere faés una correguda al regne de Múrcia, per ço que regonegués tot lo dit regne, Muntaner Cròn., c. 13. Fem corregudes, | no'ns hi trigam | que calcigam | tota llur terra, Spill 1808.
|| 2. Espectacle consistent a provar-se a córrer persones, animals o vehicles, per disputar-se un premi o un títol de campió; cast. carrera, corrida. Tot heu he vist: corregudes y balls per dins totes les viles y llogarets, Penya Mos. iii, 109. El dia de la festa major... ell l'acompanyà a les corregudes, la convidà, Galmés Flor de cart 47. «Ja s'han acabat les festes, | els bous, balls i corregudes, | i s'ha quedat Sant Pasqual | mirant el raval de Nules» (cançó pop. valenciana). Les corregudes formen part del programa de la majoria de festes de poble, i n'hi ha de moltes classes: corregudes d'homes, de cavalls, de rucs, de cans, de bicicletes, etc. En les festes de barri són freqüents les corregudes de sacs, en què corren joves o nois amb les cames ficades dins sacs i diverteixen els espectadors amb llurs caigudes i equilibris. Corregudes de joies: nom genèric de les corregudes en què els corredors es disputen un premi (joia), que sol consistir en un pollastre, en un mocador o altra peça de vestir, en una cullera d'argent, etc.
|| 3. Correguda de bous: espectacle consistent a fer els homes jocs d'astúcia i d'habilitat amb un bou i matar-lo a cop d'espasa; cast. corrida de toros. A València, en tres corregudes de braus, han mort setanta sis cavalls, Ignor. 8. El nom ben català de corregudes de bous és general i popular a tot el País Valencià, mentres que a les altres regions s'usa més sovint el castellanisme corrida de toros.
    Fon.: kurəɣúðə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koreɣúðɛ (Ll., Falset, Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); koreɣúða (Tortosa, Maestr., Cast., Val.); koreúðɛ (Massalcoreig); korəɣúðə (mall.); koreɣúa (Al., Campello).
    Intens.:—a) Augm.: corregudassa.—b) Dim.: corregudeta, corregudetxa, corregudel·la, corregudiua, corregudona.—c) Pejor.: corregudota.
    Etim.: derivat del part. pass. de córrer.