Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corrent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRENT
I. || 1. gerundi de córrer, i usat adverbialment equival a ‘de pressa’, ‘a gran velocitat’; cast. corriendo, a toda prisa. Si algú los mirarà les mamelles... amaguen les corrent, Metge Somni iii. Que'l vell va a son pas | hi'l joue corrent, Proc. Olives 1142. Tramès per el que mantinent al palau l'amenassen corrent, Biblia Sev. 195. Al trot, corrent, gayrebé desbocats, Pons Auca 140. Fuig corrent la malaltia | del poble i de sos confins, Serra Calend. folk. 320. Tot corrent: molt de pressa. Corrent i rabiant: a tota velocitat, sense aturar-se gens (Empordà).
|| 2. part. pres. i adj. per córrer: Que corre; cast. corriente, corredor. Qual és pus beyla bèstia, e pus corrent, e que pusca sostenir més de trebayl, Llull Cavall. 7. Lo leó més fort, lo çeruo més corrent, l'àguila pus alt mirant, Corella Obres 136. Ni vers una lebre tants goços corrents, Passi cobles 33. Lo casador ha hops cauall corrent ab que'll puxa seguir, Flos medic. 129 v.o
|| 3. adj. (Aigua o altre fluid) que corre, que no està aturat; cast. corriente. Vanch en un val e viu una aygue corent e pragont, Graal 67. Hun fadrí... entrà així en les corrents aygues que... força se affegà, Pereç Sant Vicent 61. Les aygues corrents forçava de star, Genebreda Cons. 167. Tornà la sua suor com a gotes de sanch corrent en terra, Gerson Passio 9 v.o«Aigua corrent no mata la gent» (refr. val.); «Aigua corrent, merda no sent» (Empordà): es diu per indicar que les aigües corrents solen esser sempre potables.
|| 4. adj. Ple i a caramull (parlant de mesures) (Gir.); cast. colmado. Seruicium illius domus sunt sex sextarios rasos et sex corrents, doc. a. 1115 (Bol. Ac. B. L., vi, 391). Lo cens fa... una esmina corent [sic] de sivada, doc. a. 1283 (RLR, iv, 56).
|| 5. adj. (Molí o altra màquina) que funciona, que no està aturat; cast. corriente. Son... els molins bé apperellats bé molents e corrents et han tot ço que mester han, doc. a. 1377 (Miret Templers 562).Posar corrent una cosa: posar-la en disposició d'actuar, de servir.
II. || 1. (Període de temps) que ocorre actualment; que passa al present; cast. corriente. Per regir y administrar lo present any y corrent fins al diumenge, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli, 348). Lo any present y corrent, doc. a. 1587 (Segura Hist. Sta. Col. 183). Jurats lo any corrent de dita vila, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 870). Tarifa del corrent trienni, Tar. preus 1. El corrent o els corrents: el mes actual, el mes que corre ara. La real sentència de mort, que se publicà el primer dels corrents, doc. a. 1716 (Hist. Sóller, i, 570).Al corrent: cabal fins al temps present; sense deutes endarrerits. Posar-se al corrent: pagar els deutes endarrerits i posar-se cabal fins al temps present. Estar al corrent: estar cabal fins al present;—fig., estar assabentat, tenir notícia cabal d'una cosa. Axí tothom està al corrent de lo que progressam, Ignor. 4.
|| 2. Instruït, que té facilitat o preparació en una ciència, art o altres ordes de coneixements; cast. corriente, enterado. «Aquest al·lot és molt corrent en sa lletra»: sap molt de llegir (Mall.). May m'he pogut avení de qu'hey haja atlotes molt corrents per brodà aquests paisatjes, Ignor. 21.
|| 3. Que es produeix amb facilitat i correcció; cast. corriente. Modos de dir millors, més curiosos, més corrents, Ordin. Univ. 1638, fol 44 v.oL'homo... necessita tant com el pa el lletgir bé y l'escriurer corrent, Penya Mos. iii, 35.
|| 4. Que ocorre o s'usa amb freqüència, que està admès per la pràctica o el costum; cast. corriente, usual.
|| 5. Conegut i admès com a vertader; cast. corriente, conforme. Per contestar demostrant conformitat o coincidència d'idees amb el qui parla, es sol dir simplement: Corrent! M'ha guanyat per mà y ha tingut la perferta. Està corrent, per axò no me'n quedarà ni una al pahidor, Vilanova Obres, iv, 197. Ja la tayaràs tu!—Corrent, diu en Bernat, Alcover Rond. ii, 18. Està clar!—Corrent, no li guardis res, a veure com s'ho pendrà, Vilanova Obres, iv, 30.
|| 6. (Moneda) de bona llei i admesa en el comerç; cast. corriente. Havent lliurat aquell a la vila cinquanta florins correns, doc. a. 1445 (Hist. Sóller, i, 92). Lo caixer de la Taula reba del caixer del Banch certes monedas de or curtas y no corrents, y li don altres tantes de les corrents, Rúbr. Bruniquer, v, 90. a) fig. Ja és moneda avuy en dia que passa com a corrent l'esser un viciós decent, Penya Poes. 103.
|| 7. (Preu) que corre, que és usual i ordinari; cast. corriente. En haver d'anar a comprar oli... pagaven... segons el preu corrent, Galmés Flor de cart 151.
|| 8. (Veu o fama) que circula amb insistència i entre la majoria; cast. corriente. Tant era així, que, segons veu corrent, auria pogut triar lo bo i millor, Víct. Cat., Ombr. 56.
III. m. (i a vegades f.)
|| 1. Massa d'aigua que corre (d'un riu, font, etc.); cast. corriente. La mula... cada matí meteu-la en alguna corrent d'aygua e banyau-la tota, Dieç Menesc. i, 4. Les ones udolantes | tornen al llit de sa corrent primera, Atlàntida vii.
|| 2. Moviment de l'aigua més ràpid en uns llocs que en altres d'un riu, de la mar, etc.; cast. corriente. Navegar o anar contra corrent: anar en direcció contrària a la del moviment de l'aigua;—fig., obrar contra l'opinió o els costums predominants. Deixar-se dur de la (o del) corrent: obrar en consonància amb les opinions o costums predominants. E més fort era lo vent | com més la nit se'n venia | ... | nos leuaua la corrent, Cobles tristor. Obrint-se entre ells aspre camí, lo grec s'engolfa, | contra corrent y a palpes, sens atinar aont, Atlàntida vi. La nostra distracció ens havia abandonat al corrent, que ens duia a un paratge perillós, Ruyra Pinya, i, 23. Aquell dia el corrent era de gregal, Ruyra Pinya, i, 36. Donar-li (a qualcú) per la corrent: parlar-li de coses que li agraden i fer-lo parlar; donar-li corda. Prendre la corrent: prendre el vici de fer alguna cosa. Corrent marí (o marina): moviment de les aigües de la mar en una direcció determinada en virtut de causes naturals; la massa d'aigua que té aqueix moviment. Corrent superficial: el que es mou en la superfície de la mar. Corrent submarí (o submarina): el que es mou a certa profunditat de la mar. Corrent de marea: agitació brusca i violenta de la mar, produïda per la topada de dos corrents contraris. Corrent equatorial: el que recorre l'Atlàntic en direcció d'Est a Oest tot al llarg de l'equador per a bifurcar-se després. Corrents polars: els corrents marins que van des dels pols a l'equador. Corrent del golf: ampla i extensa faixa de corrent càlid que travessa des del golf de Mèxic a l'Atlàntic pel canal de la Florida. Corrent de caramells: filera de caramells de gel que segueixen una determinada direcció dins la mar o dins un riu; cast. corriente de carámbanos. Anar a so de corrent: fer camí un vaixell amb el sol impuls del corrent de la mar (Barc.).
|| 3. Moviment sensible de l'aire entre dues obertures; cast. corriente de aire. «No vull estar amb les finestres obertes, que hi ha corrent». Cada “cric” que feia la porta... pels corrents que movien les altres en obrir-se, Oller Pap. vi.
|| 4. Moviment d'un fluid o força natural. Corrents telúrics: els que hi ha entre dos llocs de la terra que tenen diferent potencial. Corrent elèctric (o elèctrica): transport de càrregues elèctriques entre dos punts que tenen diferència duradora de potencial. Corrent continu (o contínua): el que circula sempre en la mateixa direcció. Corrent altern (o alterna): el que canvia alternativament de direcció.
|| 5. fig. a) Emoció simultània o mútua en dues o més personas. Va neixe una corrent de simpatia entre'ls dos, Massó Croq. 89. Les mans, els llavis,... tot son cos, s'extremien per la corrent nerviosa de l'expectació, Galmés Flor de cart 25.—b) Curs de les coses immaterials subjectes a canvis (el temps, les idees, etc.). Tu veus passar les races fent onades | del temps en la corrent, Costa Poes. 24. Entraren per primera volta dins la corrent literària... documents y textes antichs, Obrador Arq. lit 87. Tot seguix en la terra sa corrent, Llorente Versos, i, 30.
|| 6. Caràcter i manera d'esser, conjunt de tendències que formen el caràcter de les persones (Tarr.); cast. genio, natural. «No faceu cas de les seves rareses; té aqueix corrent!» (Tarr., Fulleda).
|| 7. El vessant de la teulada (Alcoi, Pego, Altea); cast. vertiente. «Aquesta casa té el corrent molt pronunciat».
    Loc.

—Es diu que una cosa se cou a corrent de forn, per indicar que es cou molt de pressa, que tot just ho han ficat al forn i ja ho poden tornar a treure (Alt Empordà).
    Fon.:
kurén (pir-or., or., eiv.); korén (occ.); kórént (val., mall.); kurént (Sóller, men.).
    Var. form.
de corrent usat adverbialment (I, || 1): corrents, corrensos, correnses, correntes.
    Intens.:
—a) Augm.: correntàs, correntassa, correntot, correntota, correntarra;—b) Dim.: correntet, correnteta, correnteua, correntí, correntó, correntona, correntiu;—c) Superl.: correntíssim, -ima.—«Entre aquestes dues portes no s'hi pot estar: hi ha una correntassa feresta» (Mall.). «Per aquí passa un correntí que talla» (Mall.). «Aquest al·lot està bastant correntet de llegir i escriure». «Això no t'ha d'estranyar: és una cosa correntíssima» (Cat., Val., Bal.).
    Etim.:
del llatí currĕnte, participi de present de cŭrrĕre, ‘córrer’.