Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corrents
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRENTS (ant. escrit també correns). adv.
Corrent; de pressa, a gran velocitat; cast. corriendo; deprisa. Tirant... leuà's correns de taula e dix, Tirant, c. 87. El criat que arribava correns a les cases, tot suhat y acalorat, Penya Mos. iii, 189. Ninet, avina correns, Roq. 9. Empesos per la curiositat, s'abocaren al balcó, corrents, Pons Com an., 202. Si surt, lo faig ficà' al llit corrents, Vilanova Obres, xi, 12. A la plana de Tarbes me n'he baixat corrents, Maragall Enllà 15. «Tu que te'n vas a València, | tu que te'n vas i que véns, | diràs a la meva sogra | que se'n vinga aquí corrents» (cançó pop. Xixona). Llegir de corrents: llegir de pressa, amb gran facilitat (Men.); cast. leer de corrido.
    Fon.:
kuréns (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koréns (occ., val., mall.).
    Var. form.:
acorrens, corrensos, correnses.
    Etim.:
de corrent, part. pres. de córrer, amb -s adverbial.