DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRESPONDÈNCIA f.
Acte i efecte de correspondre; cast. correspondencia. Especialment:
|| 1. Relació mútua. Servant entre si la deguda conformitat y correspondència, Ordin. Univ. 1629, fol 16.
|| 2. Compliment del desig d'un altre. La fael correspondència a nostres desitxs, doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 920).
|| 3. Obsequi o favor que es fa en resposta a un altre. Y el cel cad'any li envia, en prova de justa correspondència, un representant nou, Roq. 34. Esper que me permetrà que jo, en bona correspondència, obsequii també a les seues filles, Penya Mos. iii, 179.
|| 4. El tracte que es té entre dues o més persones, i principalment el que es manté per escrit. a) Conjunt de cartes i altres comunicacions enviades per correu. Notaven en la correspondència de son propi cert deix de mal humor, Pons Com an., 52.