DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCORRESPONDRE v. intr.: cast. corresponder.
|| 1. Estar en relació de conformitat mútua. Lohau la sentència perque corresponga | la redempció al trist que rembreu, Passi cobles 81. Vostres accions no corresponen a vostres paraules, Lacavalleria Gazoph. Conformeu lo vostre gust en assò..., correspondreu a la obligació que tenen los naturals de un poble de beneficiar-lo, doc. a. 1624 (Segura Hist. Sta. Col. 239). Posant... en la paret ahon correspon la capsalera, una Mare de Déu, Martínez Folk. i, 66. a) usat com a tr.: Satisfer, pagar (una cosa d'obligació). Aquesta casa donau emperò ab la obligació de correspondre lo censal a que aquella està obligada, doc. a. 1769 (arx. de Montblanc).
|| 2. Pertocar, esser propi (segons el grau, la llei, etc.). Vol dur més estufera que sa que li correspon, Aguiló Poes. 190. Volen que tract a sos pares axí com correspon, Ignor. 14. Quant li correspondrà cobrar?, Serra Calend. folkl. 344.
|| 3. Tenir envers algú l'afecte o la conducta consonant amb l'afecte o conducta que aquell té. Jo l'estim a ella... y ella no sap què fer-se per correspondre'm, Penya Mos. iii, 128. Li vaig entregà un anell... y ella per correspondre m'arreglà una trunyella de cabeis meus. Maura Aygof. 27. Transigia per agrahiment, pera correspondre a sos sacrificis, Pons Auca 177. Lo jovent... sortia a rondar... pel davant de les cases aont hi havia cors que li corresponien o que'l desdenyaven, Serra Calend. folkl. 24. Correspondre a una senya: fer a qualcú una senya anàloga a la que ell ha feta. Trucava amb el puny a la paret, esperant que l'altre correspongués a la senya, Pons Com an., 137.
|| 4. refl. Comunicar-se per escrit. «Pel nostre negoci ens corresponem amb tots els llibreters de Barcelona».
Fon.: kurəspɔ́ndɾə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); korespɔ́ndɾe (occ., val.); korəspɔ̞́ndɾə (mall.); kurispɔ́ndɾa (alg.).
Conjug.: segons el model de pondre.
Etim.: del llatí correspondĕre, mat. sign. || 1.