DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRETJA (antigament escrit també correja, correia i correga). f.
I. Llenca llarguera de cuiro; cast. correa. Com farien alguns qui se haguessen a tallar correges de cuyro strany, qui les se tallarien com pus amples porien, Pere IV, Cròn. 395. Especialment:
|| 1. Cinyell de cuiro; cast. correa, ceñidor, cinturón. En axí com hom fa un nou en la correja per tal que sia a hom la sensualitat del nou occasió com hom sia remembrant en alcuna cosa, Llull Cont. 322, 6. Lo barquer de la nau deu hauer del pelegrí qui morrà les sabates, e'l coltell e la correia, Consolat, c. 120. Hom condempnat a mort..., les vestedures totes, e'l colteyl, e la correja, e les sabates... són e deuen esser dels saygs, Cost. Tort. IX, ii, 9. Los almugàvers porten bon coltell e bona correja e hun foguer a la cinta, Desclot Cròn., c. 79. Per ext.,a) Cinyell ornamental, fet amb guarniments de metalls preciosos o tot ell de metall (or, argent). Donà al dit Ferrer... una correga d'argent, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 64). Una coretga streta d'argent parge blau pintat... Item altra corretja parge de seda negra ample, ...cinch platons tot d'argent daurat, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 305). Una corretja d'argent noua ab cap e sciuella ab deu platons, doc. a. 1482 (Boll. Lul. xi, 291). Diu que correge d'argent | se farà verament, Mariners.—b) Cinyell destinat a sostenir l'espasa; cast. cinto, tahalí. Desfer cauayler és con li és trencada la corretja de la spasa detràs e li és tolta l'espasa, Llull Cavall. 27 vo. Null hom... no gos portar corretja d'espasa, ni de cinyer, d'argent sobredaurada... si cavaller no és, doc. a. 1378 (Roca Medic. 127). La correja de la spasa significa com lo caualler la ciny per mig del cors, axí deu esser cenyit de castedat, Tirant, c. 35. Unas correges de spasa, de vellut negre, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 44).
|| 2. Llenca de cuiro o de tela forta, amb la qual se penja l'escopeta o el fusell a l'espatlla; cast. portafusil.
|| 3. Llenca de pell que servia com a tancador en els llibres antics; cast. correa. Dotze parells de aludes blanques per fer corretjes de llibres, doc. a. 1593 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 213).
|| 4. Llenca de pell que enrevolta interiorment la part inferior de la cofa del capell per evitar que s'impregni de la suor del cap (Senterada); cast. sudador.
|| 5. Llenca de pell de devers un pam de llargària que els barbers empren per a passar els raors i afinar-ne el tall (Ribagorça, Ll., Val., Mall., Men.); cast. suavizador.
|| 6. Llenca de pell o cordellina amb què es peguen cops al trompitxo per fer-lo ballar; cast. zurriago.
|| 7. Espècie de fil de cuiro amb què es fermen les sabates; cast. majuela. La correga del seu calçament, Evang. Palau.
|| 8. Faixa estreta de pell que penja a la sella i duu penjat l'estreb; cast. ación.
|| 9. Cada una de les tires de cuiro destinades a tancar el collar dels animals de tir, quan el duen posat; són dues, una que s'anomena corretja de cap de costelles i l'altra que es diu corretja de morro.
|| 10. Part de la brida que estreny el nas i les barres de la bístia; cast. muserola.
|| 11. Cada una de les faixes dobles de pell que servien per a sostenir la caixa dels cotxes antics; cast. correón.
|| 12. Faixa de pell, de devers quatre palms de llargària per quatre a sis dits d'ample, que s'empra per a posar fortes certes peces dels cotxes; cast. lonja.
|| 13. Ansa de cuiro clavada al tirador del carro i destinada a sostenir el descans o mosso paral·lel al tirador quan el descans està plegat i no se'n fa ús (Barc.).
|| 14. Trinxa de cuiro sens fi, que per una banda va atesada a una politja i per l'altra al volant d'una màquina i serveix per a transmetre a aquesta el moviment. Corretja artificial: la que en lloc d'esser de cuiro, és de tela gruixada (lona, cànem, cotó, etc.).
|| 15. pl. Manat d'algunes llenques de pell o d'algunes cordes, unides per un cap, i que serveix per a pegar a qualcú per castigar-lo (Mall., Menorca); cast. azotes.
II. Cosa que per la seva forma o aplicacions té semblança amb una corretja de cuiro. Especialment:
|| 1. Peça plana i llarguera, de ferro, que va clavada o empernada a una porta i que a un cap té un canonet on encaixa i balla el gaufó (Mall., Men.); cast. rejo. Corretja de coa: la que és de forma recta. Corretja de creu: la que forma una tau. Corretja d'escaire: la que va forta a l'angle fent dues cames. Ses caxes se tancan amb una porta articulada per medi de corretges de ferro, Ignor. 74.
|| 2. La cara oposada al clau, en la marraquinca o osset de jugar (Palma).
|| 3. La volta que sosté els escalons de l'escala d'obra (Tortosa, Cabanes).
|| 4. Peix semblant a la ratjada: Laeviraja oxyhynchus Bp. (Val., ap. Esteve Voc. peixos); cast. raya estrellada.
|| 5. Tros llarguer de pasta de farina (Maestr.).
|| 6. Massa elàstica en general; cast. correa. Preneu farina de forment cremada, e alum y encens e xenet... he blanchs de hous, e debateu-ho fort fins que fassa correja, Dieç Menesc. ii, 56 v.o
|| 7. a) Joc d'infants en què se'n posen alguns a sengles arbres, i un altre n'encalça un pegant-li amb una corretja o mocador; el qui fuig es refugia posant-se a un arbre, i el qui hi estava n'ha de fugir i rebre els cops del perseguidor fins que es refugia a un altre arbre, i així van seguint indefinidament (Gir.).—b) Amaga corretja: joc de corretgeta amagar (Mall.).
|| 8. fig. Domini de si mateix, poder de refrenar els propis impulsos passionals, especialment el de la ira. No tenir corretja: no tenir fre, no saber reprimir la impaciència o la irritació (or., occ., val., bal.); cast. no tener correa. «Aquest home té molta corretja»: té molta paciència, molt de domini d'ell mateix.
Corretja: llin. existent a les comarques de Barcelona i Girona.
    Loc. i refr.—a) Esser llarg de corretja: esser pacient, saber-se dominar (Mall.). Jo, que no som molt llarch de corretja, aviat vaig tení ses formigues en es cap d'es tió, Ignor. 25.—b) Besar la corretja: sotmetre's, deixar-se comandar.—c) Dur algú dins sa corretja: comandar d'ell (Mall.). Portar-se'n algú o alguns a la corretja: vèncer-los, dominar-los. Frare, ell vos donarà la mà ab vostra enveia.—De tals, vint a la correia me'n vull portar, Francesc de la Via, ap. Aguiló Dicc.—d) Dur més corretja que Sant Agustí: esser molt paupa, fer les coses amb gran lentitud (Mall.); cast. llevar mucha pachorra.—e) «De la pell en fan corretges» (Cat., Bal.). «De les pells ixen les corretges» (Val.).—f) Donar corretja (a qualcú): corregir-lo, reprimir els seus excessos (Empordà).—g) «De pell d'altri, llarga corretja»: vol dir que no cal esser mesquí quan un altre paga.
    Fon.: kurέʤə (Prades, Noedes, Fontpedrosa, Berga, Barc., Tarr.); kurέʧə (Perpinyà, Capmany, Ripoll, Manresa, Granollers); kurέʧo (Cadaqués); kurέʤe (Gir.); koréʤɛ (Fraga, Balaguer, Alcoi); koréʤa (Al.); koréʧa (Val.); korə́ʤə (Mall.); kurə́ʤə (Sóller, Ciutadella); kurέʤɛ (Maó); kurέ̞ʒə (Montlluís, Sallagosa, Puigcerdà, Martinet, La Seu d'U., Bagà, Camprodon, Ribes, Olot, Solsona); kurέʒe (Pobla de L.); koréʒɛ (Organyà, Artesa de S.); koréʒa (Andorra, Senterada, Morella); koréјɛ (Sort, Tremp); koréјa (Llavorsí, Isavarri, Pont de S., Tamarit de L.); korέјo (Torre de C.); koréјo (Pobla de S., Alòs).
    Intens.:—a) Augm.: corretjassa, corretjota, corretjot.—b) Dim.: corretgeta, corretgeua, corretgiua, corretjona, corretjó.
    Etim.: del llatí corrĭgĭa, mat. sign. I. (Cf. Meyer-Lübke Katal. 51).