DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRETJADA f.
|| 1. Cop donat amb corretja; cast. correazo. a) fig. Càstig infligit per la Providència i consistent en tribulacions. Aquests qui daurian esser lo medi per aplacar nostro senyor Déu, lo irritan més..., y per so tinch por que Déu no us do huna gran corajada [sic] an aquexa vostra villa, doc. a. 1533 (Boll. Lul. viii, 384). Diu: Si pegau corretjada, | no les pegueu a matar, Santandreu Glos. 32.
|| 2. pl. a) Manat de corretges o de cordes unides per un cap i destinades a assotar; cast. azote. La dita reyna tenia en la mà dreta unes correiades e en la squerra un cantell de pa, Curial, iii, 83. Lo féu batre ab correyades emplomades, Flos Sanctorum (ap. Aguiló Dicc.). Jesús féu unes corregades [sic] de unes cordes, Evang. Palau. En vuler-me da singlades, | vus faré ses curretjades | de cordes enclitanades | perque prenguen més es llis, Sarol Gloses 58.—b) Instrument compost d'un garrot que a un cap duu una llendera per a pegar a les bísties (Mall., Men.); cast. azote, látigo. Dur ses corretjades: esser el caporal, comandar (Mall.). La major part d'homos polítichs del dia ballan segons es so que los toca es qui du ses corretjades, Ignor. 33.
    Fon.: || 1, kurəʤáðə (or., men.); koreʤáðɛ, koreʤáða, koreјáða (occ.); koreʧá (val.); korəʤáðə (mall.).—2: korəʤáðəs (Mall.); kurəʤáðəs (Alaior); korəʤáəs (ho deia la gent vella a Inca, Binissalem, Llucmajor); əskorəʤáðəs (a quasi tots els pobles de Mallorca coincideix aquesta forma escorretjades amb la normal corretjades).
    Intens.:—a) Augm.: corretjadota, corretjadassa.—b) Dim.: corretjadeta.
    Etim.: del llatí *corrigiāta, mat. sign., derivat de corrĭgĭa, ‘corretja’ (cf. Gamillscheg Gallorom. Wortbild. 5).