Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  correu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORREU m.: cast. correo.
I. || 1. Persona encarregada de portar notícies orals o escrites d'un lloc a un altre. Nós veem que los correus porten letres e missatges d'una terra en altra, Llull Cont. 122, 22. De bèsties a logar e correus a logar, que hisquen fora esta vila una jornada, Ordon. Rey Perp. 1295 (RLR, v, 88). Els prohòmens... trameteren correus de totes parts, Muntaner Cròn., c. 60. El senyor rey de França féu fer les sues letres..., féu guardar quals correus eren pus sofficients et mils encavalcats per ço que pus tost hagués resposta de les faenes, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 318). Partí en Domingo Benet correu de la ciutat, Ardits. i, 10 (a. 1391). La propietat que los correus e portadors de letres deuen aver és que sien spatxatius en lur camí, e que no sien leguioses ni empatxats, car triga de correu és dan d'aquells qui'l trameten, Scachs 95. Fer un correu: (ant.) enviar un correu. Fonch fet un correu que degués anar allí com lo dit prior era mort, doc. a. 1485 (Boll. Lul. x, 8).Correu de mar: el qui travessava la mar per complir la seva missatgeria. Vostra letra havem reebuda... ne siats molt digne per lo bon e prest espatxament que y havets dat; e podem dir ab veritet que havets passat tots límits de correus de mar, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 533).Correu cuitat o correu espatxat: correu urgent. Trametem correus cuytats a don Pedro de Exérica... que venguessen a Nos cuytadament, Pere IV, Cròn. 336. La letra... li enviets per correu ben cuytat, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 159). Tantost ab correu espatxat nos trametats la resposta, doc. a. 1393 (ibid. 364).Correu de l'escarcella: correu ordinari. Yo avisave vostra senyoria per un correu de la scarcella, et açò per II rahons, la primera perque lo negoci al present no ha gran cuyta, doc. a. 1416 (Rev. C. Hist. v, 56). Correu de peu: el qui porta les lletres a peu d'un lloc a l'altre; cast. peatón, propio. Per enviar un correu de peu a Barcelona, doc. a. 1550 (Miret Templers 581). Havem rebuda... per mans d'En Bosch, correu de peu de eixa ciutat, doc. a. 1587 (RLR, liii, 412).Correu d'espardenya: correu de peu
|| 2. a) Pescador o altre home que des de la mar duu a la plaça a vendre el peix que han agafat; cast. playero (Un Mall. Dicc.).—b) Cove baix en què els peixeters duen el peix a vendre (Mall.).
|| 3. Persona enviada a qualcú amb un encàrrec per a transmetre; cast. recado. Conteu si'n rebria de correus la noya mentres això passava!, Oller Fig. pais. 177. Perdre correu i correuer (Empordà), o perdre correu i corredor (Olot): enviar qualcú a cercar una cosa o persona í no tornar ni el cercat ni el cercador.
|| 4. Persona que va sovint a donar notícies o a cercar-ne sense necessitat (Cat., Val., Bal.); cast. correntón, correvedile, chismoso. Correu de males noves: persona que sempre dóna males notícies (Mall.). Fer de correu: portar notícies i murmuracions d'un lloc a l'altre (Mall.).
|| 5. Ocell aquàtic, palmípeda de l'espècie Sterna anglica, que es troba en l'estiu a l'Albufera de València i s'anomena també tisoreta; cast. golondrina de mar inglesa.
II. || 1. Servei públic destinat a transportar cartes, escrits, valors, etc., d'una localitat a l'altra i d'un país a l'altre. Les notícies que tot sovint arriben de Madrid per partes del telégrafo o per via del correu, Vilanova Obres, iv, 107. Vos contestarem p'es correu, Roq. 2. Correu marítim: el que s'exerceix per la mar. Correu aeri: el que s'exerceix per aeronaus. Cos de Correus: cos de funcionaris encarregats d'exercir aquell servei.
|| 2. Vehicle (tren, automòbil, vaixell, aeronau, etc.) que transporta normalment la correspondència i altres objectes tramesos pel servei de Correus. Quan senyalava el vigia que lo correu ne venia, Ruiz Poes. 5. «Ara arriba el tren correu» (o «el correu»).
|| 3. Oficina on es despatxa el dit servei, i edifici on està instalada. Hont va, Manel?—M'arribava al correu, Pons Auca 175. El Correu Principal: l'administració central de Correus d'una capítal.
|| 4. Caixó on es tiren les cartes per una escletxa, i des d'on són recollides pels carters per a portar-les a l'oficina de distribució. «He tirat una carta al correu».
|| 5. Conjunt de correspondència que s'expedeix o es transporta per un vehicle encarregat d'aquest servei.
|| 6. Conjunt de cartes i altra correspondència que es rep o s'expedeix per una casa comercial, un particular, etc. «Avui hem rebut molt de correu». «Estic despatxant el correu».
|| 7. fig. Calfred, sensació torbadora que recorre l'ossa. A cada moment me veia daltabaix del cingle. L'esgarrapar de la bèstia en la roca, que espurnejava de tots cantons, per plantar-hi'l peu, me feia passar continuats correus per l'espinada, Pous Empord. 167.
|| 8. fig. Dolor prematur que avisa de la proximitat del part (Aladern Dicc.).
Correu: llin. existent a Barcelona i València.
    Loc.:

Vindre-li a algú els correus: entrar-li la son sense poder-la resistir (Cullera).
    Fon.:
kurέw (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); korέw (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: correuàs, correuot.—b) Dim.: correuet.
    Etim.:
el radical de correu és segurament el mateix del fr. courrier, de l'italià corriere i del provençal courrieu, mat. sign., i sembla que totes aquestes formes han d'esser derivades del llatí cŭrrĕre, ‘córrer’. L'origen de les diferents formes romàniques ha estat estudiat per G. Baist (Zschr. r. Ph. xxxii, 33-34 i 425), i Meyer-Lübke REW 2415 accepta la conclusió que la forma provençal corrieu és la bàsica de les altres, amb conservació de la terminació -eu en català, substitució per -eo i -eio en espanyol i portugués, i adopció del sufix -er en francès i -ere en italià.