DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRIBLE adj.
|| 1. ant. Que corre fàcilment; cast. corriente. Apar, donchs, que'ls vells, no sols amor tenen | més gran y més ferma que no lo jouent | en qui és corrible com l'aigua y lo vent, | hi'ls vells ab més grat aquella retenen, Proc. Olives 1503. Mas era làbil | punta corrible | ab mi terrible, Spill 4495. Especialment: a) Moneda corrent, vàlida en el comerç; cast. corriente. Moneda currible [sic] en Tortosa, Cost. Tort. VI, i, 13. Moneda d'argent e menuda corrible el dit regne de Múrcia, doc. a. 1296 (Botet Mon. iii, 280). La dita vila manleue... cinch-cents florins d'or de la ley d'Aragó corribles a cert temps, doc. a. 1392 (Revest Ens. 77).
|| 2. ant. Transitable, que hi poden passar; cast. transitable. No gos posar ne stendre... en algun carrer corrible dins la ciutat de Barchinona cuyrs de bou, doc. a. 1350 (arx. mun. Barc.). Illa que hix al carrer corribla dels dies ffaners, doc. a. 1363 (Geogr. Barc. 387). Mana que dits portals sien derrocats dalt baix e fets uberts e patents e corribles, doc. a. 1405 (arx. mun. de Val.).
|| 3. ant. Corrent, actual (parlant de llibres de comptabilitat). Façen cloure los llibres corribles y dels depòsits als officials a qui's pertany, doc. a. 1547 (Geogr. Barc. 703).
|| 4. Usual, comú, corrent (Mestre Voc. Tort.).
    Etim.: del llatí vg. *curribĭle, ‘que pot córrer’.