Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corriment
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRIMENT (i sa var. correment). m.
Acte de córrer; cast. corrimiento. Especialment:
|| 1. Correment de vila: acte de córrer la vila un condemnat. Al verdugo y demés ministres de tortura per lo correment de la vila de dit Castañer, doc. a. 1642 (Hist. Sóller, i, 306).a) El correment de vila de Crist: la flagellació de Jesucrist? Per la festa del correment de vila de Cristo, doc. a. 1570 (arx. del convent de la Concepció de Palma).
|| 2. Transcurs de temps. La ara... és tan ivassosa del temps passat al esdevenidor, que lo nostre enteniment ni pot apercebre sa poca quantitat, ni li leu que pusca atènyer son corriment e sa yvassea, Llull Cont. 20, 12. Per corriment de diuerses anys, Hist. Troy. 80.
|| 3. Incursió dins terra d'enemics. Naufrag, ruina, foch e corriment d'enemichs que aquí venguessen córrer, Cost. Tort. II, xvii, 1.
|| 4. Circulació (de la moneda). E del ús e corriment d'aquells [reals] totalment fer cessar en la dita ciutat, doc. a. 1426 (Botet Mon. iii, 446).
|| 5. Venciment del termini d'un deute o dels seus interessos (Cerdanya); cast. vencimiento. «Encara no m'heu pagat el corriment» (Bellver). Per pagar arrendament, escrexos, renous, corriments o interessos, «La Renaixensa», 1892 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 6. Acte de córrer un líquid. Veuràs aquest gran riu sobrepujar del pont les altes arcades lo corriment de la humana sanch, Tirant, c. 411.
|| 7. Fluxió d'humors del cos; cast. flujo. Refredament antich... qui li ve del corriment de cadarn qui aporta continuament humors, Dieç Menesc. ii, 30 vo. Los pors de la pell per les quals se deu fer lo corriment de tot lo cors són tancats, Agustí Secr. 90.
    Etim.:
derivat de córrer.