DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORROMPIMENT (escrit també ant. corrumpiment). m.
Corrupció. Lo cors se corromp per lo corrompiment de son lonc e de son ample e de son pregont, Llull Cont. 320, 5. Molt me marauell de nostra dona, com poch hauer son fill sens corrompiment de sa virginitat, Llull Felix, pt. i, c. 10. E açò'ls prometem en la fe de Déu, e en la nostra, que açò'ls atendríem sens corrumpiment, Jaume I, Cròn. 55. Camps e vinyes que a la vegada no's poden partir profitosament sens don e corrupció de la cosa, o qualque altra cosa que partir no's pusca sens corrumpiment de la cosa, Cost. Tort. III, xiii, 10.
    Fon.: kurumpimén (Barc.); korompimént (Val., Mall.).