DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORROMPRE (i ant. corrumpre). v.: cast. corromper.
|| 1. Alterar per descomposició. La matèria corporal del firmament corrompera la sua forma si Adam fos de la sua matèria, Llull Cont. 342, 19. Alguna forma no's corromp sinó per actió de son contrari... mas la ànima humanal no es pot corrompre per acció de son contrari, Metge Somni i.
|| 2. Alterar de bé en mal; fer perdre a una cosa les seves bones qualitats (de sanitat, aptitud, etc.). Esquivadora cosa és odorar mala odor per ço car corromp l'àer, Llull Blanq., c. 27. Trenuytaua e treballaua nit e jorn, per lo qual treball consumia e corrompia sa persona, Llull Felix, pt. v, c. 2. La abhominable lebrosia qui ab lo alende seu corromp les gents, Villena Vita Chr., c. 45. La font daria tota la aygua que té empentenade..., puis stant are descuberta... que lo sol y serena la corromp, doc. a. 1632 (Boll. Lul. viii, 414).a) fig., en sentit espiritual: Aquesta veritat és tan bona que major no pot esser, e no és neguna falsetat ni negun mal qui la pusca destrovir ni corrumpre, Llull Sta. Mar. 20. Lo monge... per los vicis corrompé tots los monges a malvats nudriments, Llull Blanq., c. 56. Del dit Venus hix lo verí de folla amor, qui infecciona e corromp la fama, Canals Arra 122. No's pot corrompre lo cors si no és primerament corrumput lo coratge, Canals Carta, c. 26. Males paraules corrumpen bones costumes, Egidi Ramà, ll. 2, pt. 2a, c. 10.—b) Conèixer carnalment. Quant al VIII, si corrompé alguna dona sens la sua muller, Eximenis Breu Conf. Tement-se que los qui eren ab ell no corrompessen les dones, dix e manà que nengú no gosàs jaure ab dona neguna sens volentat de la dona, Scachs 71.—c) Fer prevaricar (un jutge, un vigilant, etc.). Si has corromput advocat notari o procurador per diners o per dons, Eximenis Conf. 21. Lo jutge deu esser axí ferm en si, que no's corrompa per pecúnia ni per enveja ni per alguna naxença, Scachs 25. Negun hom no'm poch girar de dreta justícia, ne'm poch corrompre ne induhir a injúria de negun, Genebreda Cons. 37.
|| 3. refl. Fastiguejar-se, impacientar-se (Maestr., Val.); cast. irritarse, indignarse.
    Fon.: kurómpɾə (pir-or., or., men., eiv.); korómpɾe (occ., val.); korómpɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model de rompre.
    Etim.: del llatí corrŭmpĕre, mat. sign. || || 1, 2.