DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCORROMPUT (ant. escrit també corrumput), -UDA part. pass. de corrompre i adj.: cast. corrompido.
|| 1. Alterat per descomposició. L'enteniment entén que lo firmament no és jenerat ni corrumput ni fexuc ni leuger, Llull Cont: 325, 5.
|| 2. Alterat de bé en mal. Hun privilegi... lo qual era bullat ab bulla de or, e era clar e net e no corromput ne viciat en res, Pere IV, Cròn. 37. Un aygua llorda, corrompuda pels drapots y'l rovell dels ferros, Pons Auca 11. Especialment: a) Depravat, tornat dolent moralment. Les costumes e'ls sancts ritus ecclesiàstichs stauen molt malament alterats e corrumputs, que era gran dol, Boades Feyts 72.—b) Conegut carnalment fora de matrimoni. Ventse la defallida donzella violada y corrumpuda, Isop Faules 23 v.o—c) Prevaricador, mancador a la justícia. Un jutge... per sobornacions corrompia moltes sentències... Sdeuench-se que el dit jutge corromput morí, Eximplis, ii, 9.—d) Alterat en son aspecte, color, etc. Color corrompuda: color alterada per la malaltia, pel defalliment, per l'emoció, etc. (Mall., Men.). «Com vaig entrar dins Ciutat | corromput de fesomia, | la gent que me coneixia: | —Jaume Granot, què és estat? | —Tenc pesar d'haver deixat | aquell cosset tan amat | de Na Joana-Maria» (cançó pop. Manacor).
Fon.: kurumpút (pir-or., or., men.); korompút (occ., val., mall.); kurəmpút (men.).
Intens.: corrompudet, -eta; corrompudot, -ota; corrompudíssim, -íssima.