DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRUA f.
Multitud de persones, d'animals o de coses que avancen una darrera l'altra; cast. hilera. «Hi ha tota una corrua de formigues». Anar en corrua o Anar corrua feta: anar junts formant filera. D'assí y d'allí veig corrues de formigues que pugen o baxen, Vilanova Obres, iv, 158. Els concurrents a la tauleta del guaro ja hi formaven en corrua, Pons Com an., 63. Els òmnibus d'estació venien a corrua feta y devallaven volant, Oller Rur. Urb. 174. Els carros... atravessaven per Girona a corrues, fent trontollar les cases, Ruyra Parada 97.
    Fon.: kurúə (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Barc.); korúɛ (Pla de Lleida); kuɾúɣə (Solsona).
    Etim.: incerta. Segons Spitzer Lexik. 52, cal relacionar corrua amb l'ant. prov. congruar ‘reunir’ i amb el llatí congrŭĕre ‘ajustar-se, reunir-se’; però Spitzer parteix d'una interpretació del significat de corrua que no és la vertadera, car tradueix corrua per ‘tropa, banda’, quan el vertader significat inclou la idea de ‘renglera, filera’. Per altra part, l'evolució fonètica no roman gens clara en quant a la conversió del grup consonàntic -ngr- en -rr-. Sembla més probable que corrua sia un derivat del radical de córrer (cf. corriol, corriolada, corriolera), però sempre roman fosca la terminació -úa.