Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corrupció
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORRUPCIÓ f.
|| 1. Acte i efecte de corrompre; cast. corrupción. a) Alteració produïda per descomposició. Matèria e forma e corrupció se couenen a pluralitat e a destrucció de vnitat, Llull Gentil 43. Vestedures feytes..., muls, caualls,... que a la vegada no's poden partir profitosament sens don e corrupció de la cosa, Cost. Tort. III, xiii, 10. Alguna forma no's corromp sinó per corrupció de son subject, Metge Somni i. Lo cors del hom aprés la mort torna en corrupció e en gran misèria, Genebreda Cons. 76. Posaum'axí viua en la sepultura | perquè fill e mare cantem d'un acort | ... | essent lo seu cos engüent de dolç carbre | lo meu preseruant de corrupció, Passi cobles 133. Corrupció d'os: inflamació del teixit de l'os, que es va gastant i acaba per supuració.—b) Alteració de bé en mal. Frevoltat és en home caüda per corrupció de peccat, Llull Blanq., c. 6. Vols amar-lo axí com se pertany, servant-li la tua amor pura sens corrumpció [sic], Canals Arra 151. La regió aquella qui és apellada Cornualla... per corrupció del damunt dit nom Corineu, Reis Bret. 230. Corrupció de costums: depravació, degeneració moral.—a) Acostament sexual fora de matrimoni. Los dits ladres prengueren una fadrina verge e que ells la volgueren desonrar; mas ell los ho vedà, e la'ls tolch, e la tornà a la casa sens corrupció alcuna, Eximplis, ii, 209.—d) Prevaricació (d'un jutge, d'un vigilant, etc.), desviació del deure produïda per l'egoisme. Per corrupció de alguns majorals e regidors de aquella [ciutat] que prengueren dons e serveys, Pere IV, Cròn. 62.
|| 2. Mala olor (Empordà, Val.); cast. hedor. «Quina corrupció que se sent!» (Llofriu). Lo dimoni... dexant terrible corrupció de çofre se'n tornà al trist infernal carçre, Pereç Sant Vicent 38.
|| 3. Diarrea (significat que porten alguns diccionaris catalans, valencians i baleàrics, però que ens sembla esser copiat dels diccionaris castellans).
    Fon.:
kurupsió (pir-or., or.); korupsió (occ., val.); koruʦió (mall.); kuruʦió (men.). A més d'aquestes pronúncies correctes, hi ha les alterades per la gent més vulgar, com kurəpsió (Empordà), korəʦió (mall.), que cal evitar.
    Var. ant.:
corruptio, corrumpcio.
    Etim.:
pres del llatí corruptiōne, mat. sign.