DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORS m.
|| 1. ant. Curs. Vostres obres, Sènyer, van en los hòmens segons cors de vertuts, Llull Cont. 151. Dintre los quals térmens s'estén lo cors de natura, Llull Cont. 171. Neguna cosa és sobre cors natural, Llull Arbre Sc. ii, 46. Els rius qui ab diverç cors se aporten a la mar, Alegre Transf. 8.
|| 2. ant. Cós, lloc on es proven a córrer homes o animals. Aquell qui primer serà al cap del cors aconsiguirà dites joyes, doc. a. 1556 (arx. mun. d'Igualada).
|| 3. Campanya que fa una nau mercant amb patent del seu Govern contra les naus enemigues; cast. corso. Si alguna nau o leny armat qui entrarà en cors, o n'exirà, o y serà, encontrarà ab alguna altra nau o leny de mercaderia, Consolat, c. 276. Sia legut al dit rey de Sicília ab armada o stol, e no per via de cors ne per cossaris o altres guerres poques, pendre o fer pendre la dita ylla, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 350). Manam que capitans circunvehins se concorden y concerten pera fer un cors, doc. a. 1536 (Hist. Sóller, ii, 53). Actualment ancorat en el present port de Mahó apte y ben acondicionat pera fer el cors contra los inimichs de Sa Magestad, doc. a. 1780 (Rev. Men. xix). Armar en cors: disposar un vaixell mercant convenientment per a accions de guerra.
    Fon.: kóɾs (pir-or., or., occ., val., bal.). L'únic ús modern de la forma cors és el significat || 3; en els altres dos significats (de ‘curs’ i de ‘cós on corren’), la forma cors és arcaica i ha estat substituïda per cós i per curs.
    Etim.: del llatí cŭrsu, mat. sign. || 1.

2. CORS m., grafia ant.:
V. cos, art. 1.

3. CORS, CORSA m. i f.
Nadiu o propi de l'illa de Còrsega; cast. corso. Que Genovesos e Corsos no pugan estar en la vila del Alguer, Pragm. Cat. 117.
    Etim.: del llatí Corsu, mat. sign.

4. CORS
|| 1. topon. Llogaret agregat al municipi de Cornellà de Girona.
|| 2. Llin. existent a Celrà, Sta. Col. de F., Llerona, Vic, etc.
    Etim.: contracció de corts, pl. per cort. (V. cort, art. 1, I).