Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  corsari
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORSARI (o COSSARI), -ÀRIA m. i f.
|| 1. Vaixell armat en cors, i home que el comanda o el tripula; cast. corsario. Los corsaris con van en viatge, que an major malenança que altres hòmens... Si los corsaris, Sènyer, lo mal que traen per guanyar diners, trayen per amor de vós, Llull Cont. 117, 4. Si algun corsari o sagetia hi ha qui fes por al mercader, lo senyor de la nau no y pot entrar sens voluntat dels mercaders, Consolat, c. 101. Que tot cossari o robador hi era bé vengut, Muntaner Cròn, c. 287. Negun moro ni moros d'aquells cossaris y robadors, doc. a. 1398 (Boll. Lul. ix, 147). Algunes fustes de cossaris hauien robat un loch seu, Tirant, c. 5. Si no topam cap corsari | ni vaxell ni guarda costes, Penya Poes 93
|| 2. Persona que té l'encàrrec d'aclarir amb art i dissimul un assumpte embullat; cast. echadizo (Un Mall. Dicc.)
|| 3. Persona correguda i astuta, que té males intencions d'enganyar a un i a l'altre; cast. púa (Un Mall. Dicc.).
    Fon.:
kuɾsáɾi, kusáɾi (or., men.); koɾsáɾi, kosáɾi (occ., val., mall.).
    Etim.:
derivat de cors o cós.