DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORSECAR v. tr.
|| 1. Causar en un ésser vivent una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; cast. secar, agostar, consumir. Cregueu que bufaria de gust fins a corsecar-me, Ruyra Pinya, ii, 43. D'aquell ric fruiteral... solament hi queden uns quants cirerers corsecats y vells que ja mai fruiten, Rosselló Many. 126. Sa càrrega... secudeix... de fruyts y fullaraca | l'alzina que l'espurna del cel ha corsecat, Atlàntida ix. Lo Criador... fet home, ab lo calze que li dares, | copsa, quan vola a corsecar-te, el llamp. Verdaguer Idilis.
|| 2. Ferir d'una emoció intensa que lleva energies o vitalitat. L'espant me corsecàl lo fret sentia del no ser en mes venes, Collell Flor. 12.
|| 3. refl. Consumir se (de pena, de treball, d'enyorança, etc.); cast. agotarse, consumirse. «La pobra dona es corseca treballant». No sigui ximple! No s'hi corsequi més, allí!, Pons Auca 156. En Pau se corsecava res que de pensar qu'un altre tingués lo que li faltava an ell, Caseponce Contes Vallesp. 67.
    Fon.: kɔɾsəká (pir-or., or.).
    Etim.: compost de cor i secar, literalment ‘secar el cor’.