Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cort
veure  2. cort
veure  3. cort
veure  4. cort
veure  5. cort
veure  6. cort
veure  7. cort
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORT f.: cast. corte.
I. Lloc tancat de paret, generalment adherit a una casa, en el qual es recullen els animals domèstics per a menjar i dormir. En la cort un cóm de porchs, doc. a. 1380 (Vall de Ribes, ap. Bol. Ac. B. L., vi, 470). La porta que tocava a l'escala... era una cort sense cap bèstia, Víct. Cat., Ombr. 36. Sortí de la cort cloquejant y ab les ales estarrufades una lloca, Víct. Cat., Cayres 61. Tenir gana... com l'últim porcell de la cort, Vilanova Obres, ix, 224. Una casa com una cort: una casa molt bruta (Empordà). A rotar a la cort!: ho diuen a un quan fa rots davant la gent (Cardona). El mot cort com a nom d'estatge de bestiar és quasi general a Catalunya, poc usat a València i desconegut a les Balears. En el català oriental es dóna el nom de cort a l'estable i altres habitacions on dormen els cavalls, muls, bestiar bovi i porquí; així es parla per la cort de les eugues, cort dels bous, cort dels porcs, del mulatam, etc. En canvi, a la part occidental de Catalunya es diu cort especialment el corral dels porcs, i és, per tant, sinònim de soll.
Corts: topon. a) Llogaret de Cornellà de Terri (Gironès).—b) Llogaret del municipi de L'Escala (Gironès).—c) Les Corts de Sarrià: important barriada de la ciutat de Barcelona.—d) Sant Joan de Pla de Corts: llogaret del terme de Ceret (Vallespir).II. || 1. a) Lloc on resideix el sobirà. Los mayordòmens nostres... hauran axí con a majors en nostre hostal o cort, Ordin. Palat. 9. En la cort dels nobles... és acustumat conversar molta gent, Egidi Romà, ll. i, pt. 1.a, c. 5. Quan seràs en casa digues bé del senyor, y quant seràs en cort digues bé de tots, Faules Isòp. 18. Temps del rei En Jaume..., Ciutat era cort, Mallorca reialme, Colom Juven. 87.—b) Conjunt del sobirà i dels alts personatges que l'envolten habitualment. Uos aconseillam que us percacets com puxatz seruir la cort, doc. a. 1251 (Pujol Doc.). Aquest aytal filosof... que més amà morir que anar en la casa del rey seguint cort, Scachs 9. Els rites de la cort dels Faraons, Alcover Poem. Bíbl. 20.—c) Fer la cort a un príncep: retre-li l'homenatge que pertoca al sobirà;—fig., Fer la cort a qualcú: obsequiar-lo cerimoniosament, fer-li molta reverència o mostrar-li gran afany de complaure'l. Que una atlota visca grassa | quant ha fet els vint y dos | si no té cap jove hermós | qu'un poquet de cort li fassa, Penya Poes. 178.—d) Cort celestial: el cel amb els àngels i benaventurats. A laor dol vostre honrament e de la Verge gloriosa e de tota la cort celestial, Llull Cont. 366, 8. Hun aspre celici de cerdes vestia perquè en la celestial cort fos vestit de les robes de eterna benauentura, Pereç Sant Vicent 18. Tota la cort celestial: es diu humorísticament per significar molta gent que acompanya qualcú: «Mira Na Juanaina, que va amb tota la cort celestial» (Mall.).
|| 2. ant. Tribunal. Andreu lo uol tenir en cort lo pleit, doc. any 1251 (Pujol Doc. 27). Los cònsols han segell en la lur cort redon, en lo qual ha un scut, Consolat, c. 5. En tals mals fets cort ni jutge no's trobe, Fr. Oliver (Cançon. Univ. 290). Si lo confessant... és en parts remotes e apartades de la cort romana, Eximenis Conf. 27. Si bons xristians éreu, les corts deurien ser tancades, e ans fan lo contrari e dien: Ara és hora de pledejar, Quar. 1413, p. 30. Nabugonosor... féu-lo jutjar en cort e féu-li degollar deuant dos fills, Serra Gèn. 132. Cort reial: tribunal que representava la justícia del rei en les diferents localitats. Notari de la cort reyal de Sóller, doc. any 1398 (Hist. Sóller, i, 44).Cort del Veguer: tribunal presidit pel Veguer. E si pagar no'ls pot, estarà pres XX dies en lo dit castell de la cort del vaguer, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Si lo actor o reo qui no serà militar, pledejarà contra militar en la cort del veguer, Pragm. Aud. Mall. 19. v.o. «Qui té amics en cort, guanya el plet»: refr. que significa l'eficàcia de l'accepció de persones en l'administració de justícia (Mall.). A la Ciutat de Mallorca encara es diu Cort la plaça on està situada la Casa Consistorial. Si ets mercader de passada | faràs rotlet devés Cort, Penya Poes. 83. Del bon Rey En Jaume | lo penó veuràs | al mitx de la Plassa | de Cort, emmurtrat, Penya Poes. 280.
|| 3. Assemblea legislativa de representants del país. Vn gran rey... hac manades corts; e... hun assaut scuder... anaua a la cort per esser adobat a noueyl cauayler, Llull Cavall. 5. En G. de Muntcada féu ses couinençes d'amor ab don Pero Ferrandes, e... aiustaren-se a una cort que nos hauíem manada a Muntsó, Jaume I, Cròn. 20. Lo rey d'Aragó... a la ciutat de València ell manà ses corts ajustar, e ajustaren-s'i molt gran gents... E en aquella cort ordonà lo senyor rey que fos procurador e vicari general lo senyor infant En Pere... E axí la cort ab aquesta ordonació se partí, Muntaner Cròn., c. 17. La senyora reyna disolgué e licencià la cort general la qual celebrava als cathalans, Ardits, ii, 32 (a. 1448). a) Corts constituents: assemblea de representants que ha d'elaborar una constitució.
    Fon.:
kóɾt (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí cohorte, (vulgarment cōrte), ‘corral’, que en els documents de la baixa llatinitat apareix escrit corte i curte.

2. CORT
Llin. existent a Barc., Cardona, Vilan. i G., Reus, Val., Albuixec, Alcoi, etc. Hi ha la variant pl. Corts, existent a Barc., Cambrils, Prats de Ll., Albalat de Xúquer, etc.
    Etim.:
probablement de cort, art. 1, I.

3. CORT m.,
pronúncia dialectal, per cor. (V. cor, art. 1, secció de fonètica).

4. CORT m.,
pronúncia dialectal, per quart. No va errar-ho d'un cort de rellotge, Ruyra Pinya, i, 54. (V. quart, secció de fonètica). «Clascamolls de Mollerussa, | n'heu fet un rellotge boig: | quan li agarra la bogenca, | no toca hores ni corts» (Serra Notes geogr. folkl.).

5. CORT m.
Corn, banya (Peralta, ap. Griera ALC, c. 217).

6. CORT, -A adj.
usat per Andreu Febrer, que el prengué de l'italià corto: curt, breu. Los teus rahonaments sian bé corts, Febrer Inf. xvii, 40.

7. CORT m.
L'espinada del porc quan la hi han llevada i li han tallat les costelles (St. Llorenç des C.). V. corb.