Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cortal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORTAL m.
Corral gran edificat amb espai cobert, en despoblat, per a guardar bestiar i eines de llaurança (Ross., Vallespir, Cerdanya, Andorra, Ribera de Cardós). «Els cortals d'Andorra són característics: els cortals són llogarets d'estiu, ocupats pels andorrans per a obtenir, amb la cria del bestiar i amb el conreu dels camps de muntanya, una compensació de la pobra producció que donen els poblets de la vall. Els cortals, habitats des de la primavera fins al mes d'agost, formen un conjunt de bordes, o sia, de corts i magatzems d'herba, als quals està agregada una cabana per a habitatge del pastor, a vegades una cabana de l'orri per a la preparació del formatge, i sempre un parell de trossos de terra on es conra un poc de civada, patates, faves i a vegades també tabac. En els cortals s'esperen en primavera els ramats que pugen als cortons fins a la regió de les geleres, on el bestiar viu al ras i el pastor dins una simple cabana, i dels cortals es baixa de bell nou a la vall quan els darrers ramats estan de tornada i els camps de muntanya ja segats s'adormen en el repòs hivernal» (Krüger HPyr. A, I, 70-71). Faciatis hoc qui remanet de ipso cortal et habeatis hoc factum de ipsa festa, doc. a. 1082 (Est. Univ. x, 143). Homine nostre qui crema III cortals nostres, doc. segle XIII (Pujol Doc. 16). Lo cortal d'Oriola, doc. a. 1283 (RLR, iv, 60). E puxs puja ves ponent tro al cortal d'En Graciana, doc. a. 1306 (RLR, vii, 50). l stryn ple de tremesor entorn l cortall, doc. a. 1380 (Bol. Ac. B. L. vi, 470). Que vagen a bosch o a mercat | o all molí o all cortall, Carta Cel s. XV, 122. Las tórtoras... pera que pugan couar... se ha de fer la gàbia arrimada a la paret del cortal enués lleuant, Agusti Secr. 160. Una cabra que tenia dues cabrides dins un cortal emboscat de la montanya, Verdaguer Rond. 113.
II. || 1. topon. a) Cortal: nom d'un raval de la vila de Gombreny (Ripollès).—b) Els Cortals: poblet del districte municipal de La Llaguna (Cerdanya francesa).—c) Cortals: veïnat del municipi de Castelló d'Empúries.—d) Els Cortals: partida de terra del terme de Bagà (Berguedà).—e) Cortal Rossó: coma situada entre Portè i l'estany de Lanós (Cerdanya francesa).
|| 2. Llin. existent a L'Escala, Ogassa, Vilallonga, etc. Hi ha també la varietat Cortals, existent a Barc., Beuda, Olot, Ribes, Val., etc.
    Fon.:
kuɾtáɫ (Ross., Vallespir, Cerdanya, Ripollès); koɾtáɫ (Andorra, Ribera de Cardós).
    Etim.:
del llatí tardà cortāle, derivat de cōrte, ‘estable, corral’. El document més antic que en tenim recollit és de l'any 1020: «Kasas kasalis curtis curtalis et cum ipso columbario» (Bol. Ac. B. L., i, 265).