DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CORTESIA f.: cast. cortesía.
|| 1. Qualitat de cortès. Cortesia neix de noble coratge, e tem vergonya... Qni cortesia dóna, cortesia dobla... Falsa cortesia és mala vilania, Llull Mil Prov., c. 37. Mirant de aquest deuot caualler la gran cortesia, li fon forçat..., hauer-lo a complaure, Pereç St. Vicent, 44. Fent un gesto de cortesia y ab lo bolet en la mà, Vilanova Obres xi, 23.
|| 2. Demostració d'urbanitat extremada (amb el gest, amb les paraules, etc.). Entre tots los cauallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, Tirant, c. 76. E dix Pietat a Misericòrdia: O, senyora! no stigau en cortesies, car a vós és donada aquesta dignitat de parlar, Villena Vita Chr., c. 18. Los moros fan ceremonioses cortesies, Vilanova Obres, xi, 247. Fer cortesia o retre cortesia: expressar amb paraules o gests la gran estima en què es té una persona. Aquells qui de Muntpesller vindran... faran cortesia a ell mateix, Muntaner Cròn., c. 15. Visiblement | lo cap movent | lo saludà... | Déu ho permès | que la gent vés | la cortesia | que li retia, Spill 5711. Los cavallers fent cortesia | a l'ermità, qui fou un dia | de cavallers famós espill, Costa Agre terra, 129. Toribio... repartie cortesies a dreta y esquerra am lo sombrero de teula, Guinot Capolls 84.
|| 3. Gràcia, favor. Los ocells qui són nudrits en gàbies..., si poden escapar, totes les cortesies a ells fetes e les viandes a ells donades menysprehen, Genebreda Cons. 113. Hage de estar vuyt dies a la presó... e que no puguen fer [los consellers] cortesia ninguna, doc. a. 1515 (arx. mun d'Igualada). Que lo collector no pugue fer ninguna cortesia de pentions caigudes sens orde y voluntat dels administradors, doc. a. 1672 (arx. mun. de Montblanc).
    Refr.—a) «Per igual que sies, guarda cortesies».—b) «Cortesia de boca, val molt e poc costa» (Balari Dicc.).
    Fon.: kuɾtəzíə (or.); koɾtezía (Cast., Al.); koɾtesía (Val.); koɾtəzíə (Mall.).
    Etim.: derivat de cortès.