Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cortina
veure  2. cortina
veure  3. cortina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CORTINA f.: cast. cortina.
|| 1. Peça de roba penjant amb què es tapa una porta, una finestra, un llit o altra cosa. Compren una cortina ad Sancti Stephani et uno vaso argenteo, doc. a. 1100 (Bol. Ac. B. L., vi, 389). E si negauen lo feyt, que'ls tragéssem part vna curtina en què estegués e que ell los faria dir la ueritat, Jaume I, Cròn. 469. E ligant-me lo coll ab la corda de la cortina, lexí caure lo meu ja quasi fret cos del lit, Corella Obres 168. Com lo rey Antígonus jagués en son lit encortinat..., escomoch la una cortina... dihent que callassen, car les cortines de son lit podien-los oure, Scachs 54. Un lit maior... unes quortines [sic] de fustani leonat als entorns, doc. a. 1523 (Alós Inv. 43). Del costat la pared tapa una folgada cortina, Aguiló Poes. 196. Se li mudaren les cortines de l'alcova i els transparents del balcó, Pons Com. an., 141. a) En l'oratori de la casa reial i de certs prínceps hi havia un joc de cortines que servia com de dosser a les persones reials quan assistien als oficis sagrats. Per IIII vergues de ferre que compré a ops de les cortines davant lo oratori del senyor rey, doc. a. 1309 (Boll. Lul. viii, 263)."Quant los divinals officis davant nós se dien..., prop la cortina del nostre oratori un d'ells [dels uxers d'armes] defora estie, Ordin. Palat. 97. Nós oynts missa, estants ja dins les cortines per oyr missa, Pere IV, Cròn. 202.—b) Tenir cortina: antigament, tenir tenda oberta els barbers i cirurgians. Tots aquells barbers cirurgians qui cortina tindran, doc. a. 1408 (Col. Bof. xli, 274). Tot barber... sia tengut de fer festa lo dia dels dits Sants Cosme e Damià e que no tinga cortina a la porta sots pena de cent solidos, doc. a. 1408 (ibid. 279). Que no sia nenguna persona... qui gose ne presumesca fer barbas a nengú... si dons no té botiga o cortinas dins la plassa, doc. a. 1489 (Catalana, i, 269).
|| 2. ant. Tapís, tela teixida o pintada que es penjava per ornament. Una cortina de altar major negre a la qual és pintat Sent Pere, doc. a. 1482 (Boll. Lul. xi, 290). Si se voldrà fer mestre de cortines, haja a fer una cortina de mige cane de ampla e altre de llargària, dels tres reis d'Orient, e si serà cortiner de brots, haja a fer una cortina de brots, doc. a. 1486 (Boll. Lul. xxiii, 376). Dos cortines posades en la paret són de pinzell, doc. a. 1530 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 3. fig. Allò que limita la vista, que encobreix alguna cosa. Mas, aprés la consagració, ¿encara roman la cortina blanca en la òstia?, Sermons SVF, i, 83. Tirant esquexauen la pell e cortina | de tan sagrat cos nafrant-lo de mort, Passi cobles 48. Verge cambra diuina, | archiu sagrat hon reposà nou mesos | d'umanitat cubert ab la cortina, Trobes V. Maria [148]. Perquè de lluny algun pastor no el veja | de cortines de boira s'ha cobert, Canigó iii. Una negra cortinassa de núvols, Ruyra Parada 23. «La cortina de foc que féu l'artilleria, detingué l'atac enemic». Córrer la cortina: amagar alguna cosa, guardar silenci sobre d'ella. Descórrer la cortina: descobrir o publicar allò que era secret. Estar darrera la cortina: intervenir en una cosa d'amagat, fent aparèixer altra gent com a únics personatges del fet. No tenir cortines: no tenir contemplacions o excessos de cortesia (Empordà). «No vull tenir cortines, perquè no dec res a ningú» (Llofriu).
|| 4. Membrana que en alguns bolets lliga els marges del barret amb la part superior del pedicel.
|| 5. Tros de muralla situat entre baluard i baluard.
    Refr.

—«Per l'Ascensió, cortines al balcó»: vol dir que per la diada de l'Ascensió el temps ja comença a esser calorós (Manresa).
    Fon.:
kuɾtínə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); kuɾtínɛ (Sort, Maó); kuɾtína (Isavarri); kuɾtínɔ (Torre de Cabdella); koɾtína (Andorra, Llavorsí, Boí, Vilaller, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); koɾtínɛ (Ll., Tremp, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); koɾtínə (Palma, Pollença, Manacor, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: cortinassa, cortinarra.—b) Dim.: cortineta, cortinetxa, cortinel·la, cortineua, cortiniua, cortinona, cortinó.—c) Pejor.: cortinota, cortinot.
    Etim.:
del llatí cortīna, mat. sign. || 1.

2. CORTINA f.
Cort de porcs (Sort, Tremp, Borèn); cast. pocilga.
    Fon.:
koɾtínɛ (Sort, Tremp).
    Etim.:
del llatí *cohortīna, derivat de cohorte, ‘corral’. En el llatí medieval de documents catalans trobam les formes curtinas (a. 996) i cortinis (a. 1079), amb el significat de ‘corrals’ (cf. Bol. Ac. B. L., i, 205 i 267; vi, 350).

3. CORTINA
Llin. existent a Esterri, Alinyà, Arcabell, Barc., Berga, Artès, Falset, Val., etc. Hi ha també la variant Cortines (Cortinas) a Barc., Berga, Vic, etc.
    Etim.:
probablement prové de cortina, art. 2.