Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cos
veure  1. cós
veure  2. cós
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COS (i ant. cors; pl. ant. corsos i corses; pl. modern cossos). m.: cast. cuerpo.
I. || 1. Conjunt de les parts materials que componen l'organisme de l'home o dels animals. Com lo cors mor si no a pa terenal, aitambé mor l'arma si no a pa celestial, Hom. Org. 6. La potència sensitiva, qui és lo pijor enemic de mon cors, aquella he feta dona e guarda de mon cors, Llull Cont. 117, 11. Als pobres... los lurs cossos nuus vestiren de noves vestidures, Llull Blanq. 1, 8. E proferim-uos primerament los corsos, e les naus, Jaume I, Cròn. 54. Moltes vegades he vist morir hòmens... y no veya que esperit ni altra cosa llur isqués del cors, Metge Somni i. Lo metge ha de curar los corses e portar a sanitat, Scachs 107. Lo pa del forment és més convenient als corsos humans, Albert G., Ques. 4 v.o. Les boques inflades, les conques morades, | el cos sense gest, Maragall Enllà 16. El cos de Jesucrist: l'hòstia consagrada. Aprés de haver confessat e reebut lo cors preciós de Jesu Christ, Muntaner Cròn., c. 28. Los X sonadors de sturments qui sonen davant lo preciós Cors de Jesuchrist lo dia de la sua festa, doc. a. 1422 (Ardits, i, 229).Combatre cos a cos, o cos per cos: combatre els adversaris agafats o a la mínima distància. Lo gran Moro diu que... se vol combatre ab la senyoria vostra cors per cors, Tirant, c. 15. Lo comte... combaté's cors a cors ab lo rey moro, Tirant, c. 38. Tals hòmens... que menten falsament... yo'ls combatré a cors per cors, Curial, i, 12. Los dessús dits Reys faean concert de desafiu de cors a cors, Boades Feyts 346. Tenir (un feu, un castell, etc.) cos a cos per un senyor: posseir un feu, castell, etc., en dependència directa i immediata del senyor d'aquest. Si dos o tres homes uassals seran un aprés altre en alcun castel e el segon o el terç forfarà el senyor sobiran..., lo senyor mayor per dret se clamarà axí de grau en grau s'enantarà, apelar lo senyor mayor son uassal qui cors a cors té cel castel per el, e dirà a el lo forfeyt del jusà uassal, Costumes de Catalunya, text del segle XIII (Anuari IEC, i, 320). Si en algun Castell seran dos castlans... sa castlania... quiscú d'ells la tindrà cos a cos per algun tercer qui sie lur Senyor, Const. Cat. 332. Del dit ffeu, lo qual se té cos a cos per nós e nostre monestir, doc. a. 1446 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Llevar-se en cos: aixecar-se, posar-se dreta una persona, incorporar-se. Jesu Christ... dix...: en lo nom del Pare meu te man que't levas..., e tantost Làtzer se levà en cors e la ànima li tornà, Pere Pasqual Obres, i, 123. Pena de cos i d'haver, o de cos i de béns: pena corporal i pecuniària. Que jueu... no gos, en pena de cors et d'haver, medicar negú crestià, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 749). Gitarets-ne tota corseria, axí que en pena del cors e del aver negú no gos armar sobre negunes gents. ibid. 750. Aquels qui fugiran... del dit senyor e dels seus e'll scarnirà, aquel e aquels sie vare e perde e sie encoregut en cors e en béns, doc. a. 1342 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213). Que tots quants hòmens hi hagués qui sabessen d'art de medecina, que deguessen anar sots pena de cors e de hauer en la ciutat de Borssa, Jacob Xalabin 7.
|| 2. Les dimensions normals de l'home o d'un animal preses com a tipus de mida. «Un llit d'un cos i mig»; «Un bouet de mig cos». Cos de cavall: llargària horitzontal de cavall que s'empra com a interval en les parades militars. Nós anàvem primer que ell, e ell prop Nós, axí mig cors de cavall, Pere IV, Cròn. 103.
|| 3. especialment, L'ossa, o sia, el cos humà sense el cap ni les extremitats. Scipio era molt jove... e de molt gentil cors e cara, Boades Feyts 16. Lo bras a la cintura y inclinat lo cos per no tacar-se, Vilanova Obres, xi, 68.
|| 4. especialment, La cintura o part del cos humà situada més avall de les costelles per damunt el davall-ventre. «Quin cos més prim que té aquella dona!»
|| 5. per ext., Persona humana (vivent). Aquest cos: aquesta persona. «Mireu que és prou, aquest cos: no té mai prou de res!» (Centelles). «Saps que ha menjat de molt, aquest cos!» (Mall., Men., Eiv.). «Bé ha corregut, aquest cos!» (Mall.). «¡Oh Castellet d'Alaró | de ran de sa meua vila! | ¿Que deu pensar en jo o no | es cos de Na Margalida?», cancó pop. de Petra. Aquells tres cossos e-hu veyen massa clar, Aurora 271. Ell son cos: ell en persona. «Vengué ell mateix, son cos» (Manacor). Sus per la muntanya amunt lo senyor rey, son cors, se'n muntà ab molts cavallers... e siats certs, que'l senyor rey, son cors, fora estat lo primer que hi fos estat... Dos cavallers foren morts, si no fos lo senyor rey, son cors, qui ab la espasa en la mà... Muntaner Cròn. c. 188. Jo mon cos: jo mateix, en persona. Cos major: persona major d'edat. «Açò és un treball per a un cos major»: es diu d'una feina penosa, que requereix la força d'una persona adulta (Val.).
|| 6. Allò que resta d'un home o animal després de mort. Senyor, mester seria que aquests corsos qui són morts que'ls soterràs hom, Jaume l, Cròn. 68. Veig que profetà clarament la resurrecció dels corsos humanals, Metge Somni i. Sien tengudes en singular reuerència les sanctes relíquies, specialment los corsos dels sants, Eximenis Reg. II, c. 8. Cos sant: despulles mortals d'un sant. La verge madona santa Eulàlia, cors sant de Barchinona, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 236). Lo cos-sant de la màrtir estava extès dins d'una gran urna vidrada, Oller Fig. pais. 166.
|| 7. Ofici funeral. Notifica la mort del rey... que dilluns se faran les misses... axí hòmens com dones... degan portar vestedures honestes sogons que en cossos e misses és acostumat, doc. a. 1396 (Boll. Lul. ix, 145).Especialment: a) Cos present: ofici funeral amb el cadàver exposat. Fer un perpetual aniversari ab cors present en la dita sgleya, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli, 197). Un moniment de fust qui serueix quant se fa cors present, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). Ffou feta solennitat e cors present a mossèn Anthoni Pelagri qui... era passat d'esta vida, Ardits, ii, 269 (a. 1457). Sa missa de rèquiem,... ¿que serà de cos present?, Roq. 8. Estar de cos present: estar el cadàver exposat en la casa mortuòria.—b) Cos present: crida que es fa en el poble de Calasseit en morir-se qualcú, anunciant la mort i l'hora de l'ofici que li han de dedicar, i pregant que diguin un parenostre pel mort.
|| 8. Cadàver de persona adulta (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr., Val.). «Quan vares rebre la carta, el teu pare ja era cos» (Centelles). «Aquesta setmana hi ha hagut cinc cossos i nou albats». «En set anys a casa hi ha hagut tres cossos»: hi ha hagut tres defuncions (Camp de Tarr.). Es diu cos el cadàver d'una persona major de dotze o catorze anys; mig cos, dels set anys fins als dotze o catorze; i albat, si és d'edat menor de set anys (Empordà). Sembla'm que si açí avia un cors, e vós dèyets que ressucitàs, Pere Pasqual Obres, i, 46. Si s'esdevendrà que aquell confrare de nit pas d'esta vida, que X confrares vetlen lo cors, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Dos draps bells... la un dels quals servescha a corsos grans et l'altre a albats, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 183). Els fills... si a vostè se li han mort quan cossos, a mi se m'han mort albats, Víctor Català (Catalana, ii, 377).
II. || 1. Tot agregat de molècules materials. Per natura los uns corses se muden d'una qualitat en altra, Llull Cont. 61, 16. En tot cors, per leuger que sia, sent ponderositet e no leugeria, Llull Cont. 353, 7. Cos celestial: astre. La natura de lo firmament e los corses celestials és entellectual prop, Llull Cont. 230, 6. Ne encercara les operations amagades de natura, ne sabera les influènties dels corsos celestials, Metge Somni iv. Cos callós: paret horitzontal de matèria blanca que uneix els dos hemisferis del cervell. Cossos nuclears: les tres parts de la llavor (embrió, endosperm i ull). Cos pigmentari o cos reticular: membrana molt prima que està damunt la dermis i conté el pigment que dóna color a la pell. Cossos piramidals: dues protuberàncies que es troben sota el pont de Varoli en la medul·la espinal i a cada banda del solc anterior. Cos tiroides: glàndula imperfecta que està davant la tràquea i conté un suc albuminós. Cos estrany: qualsevol cos introduït dins un organisme, dins una maquinària, etc., i que hi fa més nosa que servei. Cos simple o elemental: substància en la qual no s'han pogut descobrir sinó molècules d'una sola naturalesa. Cos compost: substància en la qual s'han descobert molècules de diferents cossos simples
|| 2. Gruix i consistència d'una matèria (roba, paper, terra, etc.). «Aquesta roba té molt de cos». «M'han ofert un paper de massa poc cos, que faria el llibre massa prim». Terra de molt cos: terra grassa, bona per al conreu (Pla d'Urgell). Terra de poc cos: terra prima, de poca capacitat productiva (Urgell). Vi de molt de cos: vi de molta densitat. Pasta de cos: pasta esponjosa per haver estat barrejada amb farina de força. Prendre cos: espessir-se, augmentar;—fig., adquirir força. Es teatro és tan reduït..., de cada dia pren cos es projecte de fer-ne un de nou, Roq. 3. Fer un cos, o fer tot un cos: unir-se fortament alguns components formant un tot compacte. Assegurant-se que pólvora, tap y bala fassa tot un cos, Barra Artill. 27.
III. || 1. La part de vestit que cobreix l'ossa. Una altra alcandora de tela de frança ab benes obrades per lo cors e per les mànegues, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). Hun jach turch de carmesí ab faldes de launes de cuyraça en lo cors e no en les faldes, Inv. Pr. Viana 146. Anar en cos: anar simplement amb el vestit ajustat, sense afegir-hi peces d'abric. En cos de camisa: sense altra roba damunt la camisa. Tots anaven en cos de camisa, capell posat, Galmés Flor de cart, 7. En cos de mànegues: en mànegues de camisa, és a dir, sense jac damunt el guardapits (Gir., Empordà). Especialment: a) Gipó, peça de vestit que cobreix l'ossa de les dones (Igualada, Mall., Men.). Un cos de satí ja ben usat, és de dita senyora, doc. a. 1523 (Alós Inv. 40). La seua dona... anava vestida amb falda y cos de satí, Rosselló Many. 168. Anar amb cos blanc: dur brusa blanca les noies (Llofriu).
|| 2. La part principal o més voluminosa d'una cosa complexa. Per tant que en aquel feyt lo dit Rey era lo principal, per lo qual li'n era deguda la devantera de la batalla e que'l cors de la batalla se'n havia de donar al rey de Navarra e la reraguarda al rey d'Aragó, Boades Feyts 309. Cos de bomba: vas cilíndric dins el qual es mou el pistó d'una bomba hidràulica o pneumàtica. Cos d'un vaixell: el buc o casc de l'embarcació. Sien pagades cominalment por tota la roba de la nau, e'l cors de la nau no y pag res, Consolat, c. 109. Totes les bandes de part de fora fins al cors de la galera, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 93). Una proa trabucada y partida per una gran esberla del cos del vaxell, Oller Pil. Pr. 19. Cos de construcció: la part del buc d'un vaixell en construcció, compresa entre el cantell de dins l'alefrís i la línia de testes. Cos de proa: la part del buc d'un vaixell situada a proa del madero o de la quaderna mestra. Cos central o cos mestre: part del buc d'un vaixell formada pels maderos o quadernes a esquadra d'igual desenrotllament aproximat. Cos de popa: la part del buc d'un vaixell situada a popa del madero o quaderna mestra. Cos principal: el buc d'una embarcació sense comptar les obres lleugeres superiors, com ponts, alcàsser, etc. Cos mort: obra morta d'una embarcació (Barceloneta, ap. Amades Voc. Naveg. 25). Cos: paramola (Val. ap. Amades Voc Naveg. 25). Cos del carro: la totalitat d'aquest exceptuant-ne els tiradors on va l'animal (Barcelona, ap. Amades Transport 114). Cos d'edifici: part important d'un edifici, que per la seva forma, situació o altra circumstància té certa independència de les altres parts. Anaven a dormir en un cos d'edifici separat, Massó Croq. 73. Cos de paret: cada cara de les parets d'un edifici (Eiv.). Cos d'una muntura jacquard: conjunt d'arcades, post, bagues i ploms d'una muntura jacquard preparada per a teixir. Cos de la xarxa: en les almadraves és el cóp o el lloc on s'aplega el peix quan la xarxa s'ha convertit en bossa (Roses; BDC, xiv, 20). Cos de lliços: conjunt de lliços que es col·loquen en un teler en nombre variable segons la constitució de l'article i del lligat que es vol obtenir. Cos del cabrestant: la peça més grossa del cabrestant, que és cònico-cilíndrica i està compresa entre el capciró i la coberta del vaixell; també s'anomena mare (Mall.). Cos d'un botó: peça principal, ovalada, amb un trau on va col·locada la curriola. Cos del retaule: la part central sense les polseres ni el bancal. En lo cos del retaule a de haver en lo mig la Verge Maria, doc. a. 1527 (Est. Univ. xiii, 457). Cos de columna: la part de columna compresa entre la base i el capitell. Cos d'una vèrtebra: la porció més grossa, cilíndrica i planera d'una vèrtebra, que s'articula amb les altres vèrtebres. Cos de l'escala: l'espai on balla una escala de construcció (Alcoi). Cos d'un llibre, d'un tractat, d'una llei, etc.: la part principal i pròpiament del text de l'obra, sense comptar-hi els preliminars i apèndixs.
IV. Conjunt de persones fundat en identitat social, professional, etc. De ninguna manera se podia posar ningú entre lo cors que fan los dits consellers y prohòmens que van ab ells, Ardits, v, 516 (a. 1582). Un cos compost ab art de gent armada ab picas, Moradell Prel. 55. Sots pena de una liura de cera aplicadora al cors de la dita confraria, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 379).Fer tots un cos: anar tots d'acord, unir els esforços. El cos social: conjunt de persones que formen la societat. En cos: en comunitat. Lo Senat en cos anà a visitarlo, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Cada sector de l'exèrcit o dels funcionaris fundat en diferències de caràcter tècnic i d'especialització. Demà que sigui regidor, ja arreglaré el cos de municipals, Vilanova Obres, xi, 198 Cos d'Intendència, Cos d'Enginyers de Mines, Cos de Correus, etc.b) Cos d'exèrcit: gran unitat tàctica de maniobra, formada per dues o més divisions i que sol constar de 25.000 fins en 50.000 homes.—c) Cos de guàrdia: conjunt de soldats encarregats de la custòdia d'una posició o d'una dependència militar; per ext., el lloc cobert on s'allotgen els soldats de guàrdia.—d) Cos diplomàtic: conjunt dels representants de nacions estrangeres (ambaixadors, cònsols, etc.).
    Loc.
—a) Fer de cos (o del cos), Donar del cos, Anar de(l) cos: defecar. Te'n vas davant la reina, fas com que vuler dunar del cos, Alcover Rond. iv, 11.—b) Tenir el dimoni dins el cos: estar endimoniat, o molt irritat, o també molt enjogassat (Mall.).—c) No saber què fer del seu cos: estar ociós o indecís (Mall.).—d) Es cos ho pren (Mall.); Es cos ho troba (Men.): es diu parlant d'una cosa en què es troba gran satisfacció o esplai.—e) Dues ànimes dins un cos (Mall.) o Dos cossos en una ànima (Val.): dues persones molt amigues, inseparables. Eren Pere el Guapo y Cento del Guarà, com si diguérem carn y ungla, la corda y el poal, dos cosos en una ànima... els més amichs del Mon, Rond. de R. val. 66.—f) Tornar l'ànima al cos d'algú: tornar-li la tranquil·litat.—g) Tirar-se una cosa dins el cos: menjar-se-la.—h) Dona àvol de son cos: (ant.) dona amistançada o meretriu. En aquest ordonament no són enteses fembres vils et àvols de lur cos, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 181).—i) Fer amor de son cos: lliurar-se a l'amor sensual. Un caualler demanà a una bona filla de castedat que li faés amor de son cors, Llull Felix, pt. i, c. 2.—j) Fer mal de son cos: lliurar-se a les amors il·lícites.—l) Prestar el cos: tenir comerç sexual. No discernia | ab qui dormia, | altra's cuydava, | no's talayava | sa muller fos, | prestà-li'l cos; | ben contentada | restà prenyada, Spill 8714.—ll) Negar son cors: negar al marit el deute conjugal (es deia en el segle XVI, segons Aguiló Dicc.).—m) En cos i ànima: totalment, sense reserves.—n) A cos descobert o a cos perdut: sense abric, exposant-se als cops de l'enemic.—o) Falsejar el cos: retirar-se llestament per evitar un cop de l'adversari; fig., Evitar les dificultats o compromisos retirant-se hàbilment.—p) Buscar el cos a qualcú: provocar-lo.—q) Fer cos present: assistir a una reunió sense intervenir-hi activament.—r) Abaixar-se el cos (a una dona): venir-li la fluxió menstrual (Val.).—s) Retirar-se el cos (a una dona): venir-li la menopàusia (Val.).—t) Desenterrar cossos morts: murmurar de gent difunta.—u) Amb cos i corda (o amb cos i cordes): absolutament, sense reserves (Mall., Men.). M'estim més dir-vos-ho a l'enfornar que si després de cuyt m'heu de aficar ab cos y corda dins un carabinal, Penya Mos. iii, 112.
    Refr.
—a) «Bo, poquet i sovintet, és al cos profitoset»: precepte referent a l'alimentació.—b) «Lo que perd la butxaca, ho guanya el cos»: vol dir que no són de doldre les despeses que es fan per alimentar-se bé o per recobrar la salut (Tortosa).—c) «La regla manté el cos i la casa»: vol dir que la moderació en el menjar conserva la salut i el patrimoni (Gandesa).—d) «Si al cos no li donen el que és seu, s'hi ajeu» (Miró Afor. méd. 267).
    Fon.:
kɔ́s (pir-or., or., occ., alg.); kɔ̞́s (val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: cossarro, cossàs, cossarràs, cossarrot.—b) Dim.: cosset, cossetxo, cossel·lo, cosseu, cossiu, cossarrí, cossarró, cossarrineu, cossarrinoí.—c) Pejor.: cossot.
    Etim.:
del llatí cŏrpus, mat. sign. I, II.

1. CÓS (ant. escrit també cors). m.
I. || 1. Curs; camí que fa una cosa que es mou o evoluciona progressivament; cast. curso. E axí per cors de temps és enduyta presumpció de lauron, Custumes de Catalunya, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 329). Los jutges seguexen la natura e'l cors e la proprietat de la potència sensitiva, Llull Cont. 114, 3. Geometrians e estrolomians com poden tot lur temps despendre en comptar les mesures de les terres ni en comptar lo cors de les planetes, Llull Cont. 60, 15. No pogueren en neguna manera trobar via per lo cós de la luna ne de les esteles ne de les altres planetes, Serra Gèn. 223. Sovent nos scrivau dels afers quin cors fan, doc. a. 1461 (Col. Bof. xiv, 94). En lo loch aon lo sol comença lo seu cós cada dia, Alegre Transf. 38. Cós (cors) de natura: el curs de la naturalesa, l'evolució natural de les coses. Aquesta primera entenció segons cors de natura mou la segona, Llull Sta. Mar. 60. Parlant segons comú cors de natura, Eximenis II Reg., c. 12. Que podia esser que lo sol fos escurayt en aquella sahó, e ell dix que açò no era estat fet per cós de natura, Serra Gèn. 223.
|| 2. Corregudes; acte de provar-se a córrer persones, animals o vehicles, per guanyar un premi, principalment en les festes majors de poble i en les festes de barri (Ll., Urgell, Segarra, Conca de Barbarà, Priorat, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre); cast. corrida, carreras. Posar-se al cós: prendre part en les corregudes (Sta. Col. de Q., Gandesa). Cós cridat: corregudes que s'anuncien amb crida o pregó un mes abans de celebrar-se (Urgell). a) per ext., Jocs d'habilitat, com la paella, l'arnella, l'olla, etc., en què es dóna un premi al qui demostra tenir més destresa; és un espectacle propi de festes de poble (Conca de Barberà, Segarra, Camp de Tarr.).
|| 3. a) Passejada, viatge, excursió (Mall.); cast. jira, excursión. «Faríem un llarg cós si tenguéssem doblers».—b) Caminada, trajecte a recórrer (Camp de Tarr.); cast. trecho. «Hem fet un bon cós». «D'aquí a allà hi ha un bon cós».
|| 4. Campanya que fa una nau contra les armades i riberes de l'enemic; cast. corso. (V. cors, art. 1, || 3). En altra primer armament e cós de una galea fet per lo dit noble, doc. segle XV (Bol. Ac. B. L., xi, 73). De aquells diners ell ne armà naus e mes-se en cós a robar de tothom, Pere IV, Cròn. 396. Anar en cós: cossejar. Los Turcs... y Piratas que de ordinari van en cós per estes Mars, Const. Cat. 317. «Com fórem dins la badia | que mos n'anàvem en cós, | encara em deia adiós | d'es cap d'es Moll l'amor mia» (cançó pop. Mall.).—a) fig. Treballar incansablement, especialment en feines feixugues (Empordà, Mall.). «Tots van en cós, ningú fa el mandra» (Llofriu). «Cada dia vaig en cós, | mon bé estimat, a fer feina; | no me mir tants de pics s'eina | com vegades pens en vós» (cançó pop. Mall.). Carro, bístia, pareier de cós: que va llogat, que fa feina d'anar i venir per compte d'altri (Mall.). «Vós sou pareier de cós | i anau contra los porquers; | jo guanyaré més diners | deixant es verro només | en un any, que vós en dos» (glosada pop. Mall.).
II. Lloc per on corre una cosa. La qual mossènyer Sanct Agustí... appella la ciutat del diable, qui est tot lo cors dels reprouats; en la qual és rey lo diable... e'ls ciutadans són tots aquells qui'l seguexen e sa lley és peccat, Eximenis Reg. Prínceps, c. 3. Especialment:
|| 1. Lloc on es fan les corregudes (d'homes, d'animals, de vehicles) per obtenir un premi; cast. coso. Farà gran festa e solaç... de saltar e de llança e barra gitar, e posarà a tothom qui volrà córrer, al cap del cors, un bell vedell, e a la saltadora una bella bossa d'aur, doc. a. 1419 (Jocs Fl. 1895, p. 195). Era sortit a les corregudes y havia guanyat els dos pollastres..., havia fet present d'un pollastre a sa enamorada en el cós metex, Galmés Flor de cart 76. No arribar al cap del cós: no aconseguir l'objectiu proposat, no tenir èxit (Pla d'Urgell). Esser més llarg que un cós: no acabar-se mai (Mall.).
|| 2. Trast de terra de les mides tradicionals en les cases antigues, destinat a edificar-hi una casa amb el seu corral (Gironès, Empordà, Pla d'Urgell); cast. solar. Una casa a cós: casa que només té passadís i habitacions a un costat. Casa a dos cóssos: la que té passadís i habitacions a cada costat d'aquell. Cosa a tres o més cóssos: la que no té passadís, sinó que tot són habitacions (Llofriu).
|| 3. Costat d'una casa; ala d'edifici (Eiv.). «Es cós de la dreta d'aquesta casa fa poca planta» (Eiv.).
|| 4. Forat que una agulla té a l'extrem oposat a la punta, i que és per on passa el fil de cosir; cast. ojo. Pus laugera cosa és lo camell passar per lo cors de la agulla que'l rich hom entre en lo regne dels cels, Evang. Palau 19. Qui les defén | ... | per cós d'agulla | vol pas camell, Spill 8500. Ficar-se per un cós d'agulla: esser molt viu, saber-se aprofitar de les circumstàncies més petites per a obtenir el seu fi (Cast., Val.). Fer passar qualcú per un cós d'agulla: menar-lo molt estret (de menjar, de diners, de facultat d'obrar, etc.), fer-li fer coses tant si vol com si no vol (Cat., Val., Bal.).
|| 5. Forat que té el ferro de la destral o l'aixada escarpell, per on es posa el mànec (Griera Tr.).
    Refr.:

«En cós, anau-hi vós» (Marroig Refr.).
    Fon.:
kós (or., val., bal.).
    Etim.:
del llatí cŭrsu, mat. sign. I.

2. CÓS
|| 1. topon. a) Partida de terra del terme d'Arboç (Penedès).—b) Partida de terra del terme de Vinyoles.—c) Poblet del municipi de Montagut (Garrotxa).
|| 2. Llin. existent a Barc., Borredà, Sarrià, Senant, Vilopriu, Igualada, Mall., etc.
    Etim.:
probablement del llatí cŭrsu, ‘correguda’, com el cós de l'article anterior.