DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSCOLL m.
|| 1. Agalla de reboll o garric (Oliana); cast. coscojo.
|| 2. Fulles seques de reboll o d'alzina (Un Mall. Dicc.); cast. coscoja.
|| 3.   Arbust de la família de les quercínies: Quercus coccifera (Ross., Conflent, Vallès, Conca de Tremp, Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Maestr., Val., Mall., Eiv.); cast. coscoja, carrasca. És tortuós, molt ramós, amb fulles petites, espinoses, dentades i llises per les dues cares; fa aglans ovals petits i de cúpula quasi assentada i plena d'escates obertes. La dida n'arme un gran foch | de coscolls y de semia, Milà Rom. 39. Avellotes de carrasca i de coscoll, Serres Poes. 59.
|| 4.   Planta de la família de les ambel·líferes: Molopospermum cicutarium DC. (Ross., Berguedà, Núria); cast. coscollo, cejuda hedionda. És una planta herbàcia perenne, d'arrel gruixuda, carnosa, ramificada, de tronc dret i gruixut, fistulós i estriat; les fulles de verd viu per damunt i més pàl·lides per sota, peciolades; les flors blanques en umbel·la; el fruit ovoide bastant gros. (Cf. Flora Cat. iii, 105).
|| 5. Planta de la família de les umbel·líferes: Angelica silvestris L. (Ross., Núria, Camp de Tarr.); cast. angélica de los bosques. Fa les flors blanques o vermelloses; creix en els llocs humits dels prats i els boscos, és olorosa i es menja amanida com ensiam; és estomacal.
|| 6. Coscoll grèvol: arbre de la família de les ilicàcies: Ilex aquifolium L.; cast. acebo. També s'anomena coscoll del vesc, perquè de la segona pell del seu tronc surt la matèria emprada per a fer el vesc de caçar aucells. (V. grèvol).
|| 7. Extensió o afegitó d'algunes peces de ferro usades pels basters i selleters, com anelles o sivelles, destinat a sostenir aquestes de manera que quedi lliure la peça i pugui jugar amb tot desembaraç (Barc., ap. Amades Transp. 114).
|| 8. Llin. existent a Barcelona i la seva comarca, i que existia antigament a Mallorca. En Bernat Coscoll e na Bernarda, Codi Çagarriga 141. Hi ha la variant Coscoy, existent a Bellcaire, St. Esteve de Bas, Gombreny, etc.
    Fon.: kuskóʎ (Ross., Conflent., Barc., Tarr.); kuskóј (Gir., Eiv.); koskóʎ (occ., val.); koskóј (Mallorca).
    Sinòn.:— || 3, reboll;— || 5, cebuda;— || 6, grèvol, boix grèvol, arbre de visc.
    Intens.:—a) Augm.: coscollàs.—b) Dim.: coscollet, coscolliu.—c) Pejor.: coscollot.
    Etim.: del llatí cuscŭliu, mat. sign. || 1.