Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cossa
veure  2. cossa
veure  3. cossa
veure  4. cossa
veure  5. cossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COSSA f.
|| 1. Cós, lloc on es fan les corregudes (Cast.); cast. coso. «La cossa d'Almassora». La Cossa és el nom d'un camí que travessa els termes d'Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana.
|| 2. Caminal per on volta la bístia que mou el trull, la sínia o el vògit (Aladern Dicc.). Animal de cossa: la que va darrera en el coble de bísties que baten (Alt Pallars, ap. Griera Tr.). Anar a cossa batuda: anar a tot galop (Borén, ap. Griera Tr.). Ser o quedar cossa: quedar a veure venir, esser darrer de mà o de jugar (Borén, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
kósa (Castelló, Almassora, Borriana).
    Etim.:
de corsa (<llatí cŭrsa), ‘correguda’.

2. COSSA f.
Mesura de gra, que és la sisena part de la mesura pròpiament dita, i equival a dos kilos i mig (Cerdanya). Deu donar per mesuratge III cosses, Leuda Puigc. Quer. 1288. Sien tengutz donar a cascuna migera que vendran miga cossa e a la saumada III cosses, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 68). Te donarem una cossa de farro daurat com un safrà, Caseponce Contes Vallesp. 16.
    Fon.:
kɔ́sə (Vallespir, Cerdanya).
    Etim.:
desconeguda. Cossa té el seu paral·lel en les formes provençals cosso i cuesso (cf. Mistral Tresor, s. v. cosso), que signifiquen també una mesura d'àrids. En el llatí medieval trobam les formes cossa, cossia i cocia, que són llatinitzacions del mot provençal (cf. Du Cange Gloss., s. v. cossa). No té fonament la relació que estableix Mistral entre el provençal cosso i el gr. χοóς, nom d'una mesura de líquids. No sembla improbable que cossa hagi de relacionar-se amb cossi, i tal vegada representa una forma llatina *caucĕa derivada del llatí caucu ‘vas’.

3. COSSA f.:
V. coça, art. 1.

4. COSSA f.
Tres-centes peces de formatges redons de Mallorques en tres cosses de palma cascuna, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524).Sembla que la forma cosses d'aquest text ha d'esser una errada de còpia, en lloc de coffes (=cofes, pl. de cofa).

5. COSSA f., grafia ant.,
per cosa. E tant en hom aquest voler fa nosa, | com als volers cossa 'gual se presente, Ausiàs March lxxxvii. Les quals cosses pertanyen a mercader, Conex. spic. 1.