Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cossier
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSSIER m.
I. Home que fabrica o adoba cossis (Mall.).
II. Cadascun dels sis homes que prenen part a unes danses populars mallorquines (balls de cossiers) que es celebren a les festes patronals d'alguns pobles, especialment Alaró, Montuïri i Manacor. Costum que es fa de la festa del Corpus que's solen vestir molts personatjes... y més los cosiés y las trompas que honran molt la festa, doc. a. 1544 (Hist. Sóller, ii, 421). A Bartomeu Vilar pintor, per las màscaras dels cossiés, diables y àngels, 15 lliures, doc. a. 1596 (ibid., ii, 420). Un joch de cossiers ballant per tota la processó, doc. del segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 79). La Mare de Déu, a la que voltaven ballant els cossiers sense parar may, Rosselló Many. 157. El Sant recorre els carrers | circuint-lo ab galania | la dança dels cossiers, B. Guasp (Catalana, ii, 16).
    Fon.:
kosié (Mall.); pl. kosiés.
    Cult. pop.
imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  Els balls dels cossiers són de les danses més típiques que es conserven a Mallorca. Segurament corresponen al ball de cossis, del qual trobam notícia a documents del segle XVII No sabem si en realitat el mot fonamental és cossi, o si cal acceptar la creença corrent de Menorca, segons Ia qual el ball des còssil (com es diu allà) és una desviació, per etimologia popular, per ball d'Escòcia. Prescindint de la qüestió del seu origen, donarem una exposició detallada del ball dels cossiers tal com es conserva a tres pobles de Mallorca: Manacor, Montuïri i Alaró. A tots tres la dansa està a càrrec de sis balladors (els cossiers pròpiament dits) i d'una dama que presideix totes les evolucions i moviments d'aquells. L'actuació dels dansants és diferent en els tres pobles esmentats; per això donarem una relació separada de cadascun, redactada i il·lustrada musicalment pel nostre col·laborador el difunt musicògraf Mn. Antoni J. Pont i Llodrà.Cossiers de Manacor.—Actuen a la festa de la Mare de Déu d'Agost, i els seus ballets són quatre: la Balanguera, la Processó, el Peuet i els Broquers, cada un amb diferents figures coreogràfiques que descriurem. En els gràfics, la Dama va indicada per una creueta i els cossiers per cercles amb el nombre d'orde corresponent, de 1 fins a 6.—La preparació de totes les figures d'aquests ballets és la melodia número 1, executada pel fabiol i acompanyada pel tamborino, que marca el ritme. El ballet de la Balanguera consta de sis figures. En la primera, es repeteix la melodia corresponent fins que la dama ha recorregut el trajecte complet, en el qual saluda cada un dels cossiers; aquests duen el compàs amb els peus i els mocadors, començant amb el peu dret, i el mocador de la mà dreta passa a l'espatlla esquerra, i el de la mà esquerra passa a l'espatlla dreta, i així van seguint fins a acabar la figura. Mentres els cossiers es saluden (l'1 amb el 2, el 3 amb el 4, el 5 amb el 6), formant la figura segona, la dama va saltant, fent un salt a cada compàs i baixant; quan és baix, torna arrera pel mateix camí, també a salts. En la tercera figura, el cossier 2 saluda la dama i el 4, l'1 saluda el 6, i el 3 saluda el 5. En la quarta, la dama passa a la part contrària, i el cossier 6 saluda la dama i el 4, es saluden també el 2 i el 5, i el cossier 1 traça la figura del 6 i saluda el 3. Quinta figura: la dama en el seu lloc primitiu duu el compàs amb els peus i a cop de cascavells, mentres el cossier 1 saluda el 3, el 2 saluda el 4, i el 5 i 6 saluden la dama. Sisena figura: la dama passa a la part contrària aviat i a compàs; el 5 saluda el 3, el 6 saluda el 4, i l'1 i el 2 saluden la dama. Executades sense interrupció les sis figures de la Balanguera, la dama es posa enmig i els cossiers l'enrevolten; els cossiers 1 i 6 descriuen la figura final anant a llurs llocs de partida, i després ho fan els cossiers 2 i 5, i finalment els 3 i 4. Aquesta figura final serveix també per a acabar tots els altres ballets dels cossiers de Manacor.—En la processó els cossiers van en tres parelles, i enmig de la parella darrera va la dama; tant aquesta com aquella fan un salt al començament de cada dos compassos de la melodia, passant-se els cossiers els mocadors d'una espatlla a l'altra i donant la dama força cops de cascavells.—En el peuet, els cossiers sols duen el compàs amb els peus, començant amb el dret, i el mocador damunt l'espatlla esquerra. Quan la melodia arriba al compàs 8, els cossiers 2, 4 i 6 fan un revolt per l'esquerra i els cossiers 1, 3 i 5 en fan un per la dreta, quedant sempre en el mateix lloc. La dama, a compàs, va d'una part a l'altra. Per acabar el peuet, es fa la mateixa figura de l'acabament de la Balanguera, però amb melodia especial.—En fer el ballet anomenat els Broquers, els cossiers duen en la mà esquerra una post rodona amb una ansa (que representa un escut o broquer) i en la dreta una mena de ceptre (reminiscència d'una espasa). En la primera figura, duen el compàs amb els peus, i a la darrera nota de la melodia els cossiers 1 i 2, 3 i 4, 5 i 6 peguen un cop amb el ceptre al broquer del contrari i després fan una volta rodona; mentrestant la dama camina de dalt a baix de les files de combatents. La melodia és la mateixa de la processó. En la segona figura, es repeteix la melodia i es giren de cara els cossiers 1 i 3, 2 i 4, 5 i 6, i a les notes accentuades de la melodia, es peguen un cop als broquers, començant amb els braços paral·lels el primer cop, i el segon amb els braços creuats. La dama, mentrestant, fa un llarg trajecte per entre les parelles de combatents. En la terça figura els cossiers van de tres en tres, formant un grup els nombres 1, 2 i 3, i un altre grup els 4, 5 i 6. El cossier 1 pega al 3, el 3 al 2, el 2 a l'1, el 4 al 5, el 5 al 6 i el 6 al 4; el primer cop es pega amb els braços estesos, i el segon posant-se el broquer darrera. La dama fa un trajecte al voltant dels dos grups de cossiers. En la quarta figura, anomenada es rotlo, la dama saluda els cossiers partint del centre, i els saluda de tres en tres alternant; cada vegada que la dama passa pel centre, els cossiers es peguen un cop amb els braços estesos. El rotlo s'acaba fent la mateixa figura del final de la Balanguera, però amb melodia especial.Cossiers d'Alaró.—A la vila d'Alaró els cossiers actuen a la festa de la Mare de Déu d'Agost i a la del patró Sant Roc, que es celebra l'endemà d'aquella. Tenen melodia i ballet especial en l'oferta de la missa major, en la processó, en Gentil Senyora (que es balla davant el sepulcre de la Mare de Déu) i en la cadena.—En l'oferta, després d'ordenar-se els cossiers en filera dreta, al mig dels bancals, comença la melodia a la tercera i quarta part del primer compàs, que comença a l'aire; la dama, que ha de començar, fa una volta rodona i queda amb els peus junts, i a la nota accentuada que és la nota de la tercera part del compàs 2, fa un bot amb els peus junts; després segueix la melodia, que és de dues passes i un bot, repartint el trajecte de la partida en el presbiteri. Les dues primeres parts de cada compàs són dues passes, i la tercera, que també està accentuada, és un bot, tant a l'anada com a la vinguda. La dama fa l'oferta d'un colom, i altra vegada comença la melodia; fan un revolt al mateix temps la dama i el cossier n.o 1, i ja són partits, ella pujant i ell davallant per fer lo que ha fet la dama; quan es troben, que és en el compàs 5 de la melodia, en lloc de fer dues passes, fan un revolt, i la dama se'n va dalt al costat del 6, i el cossier arriba al presbiteri i fa l'oferta, i axí ho fan els altres per orde.—En la processó, en començar la melodia comença el ballet, fent tots els cossiers i la dama una volta per la part esquerra, caient a peus junts, a la primera part del compàs 2. A la segona part s'alça el peu esquerre i fan tres saltets amb el peu dret a la tercera i quarta part del compàs i a la primera del compàs que segueix, que és el 3. La segona part dels compassos 3 i 4 com a callada posant el peu esquerre. A la primera part del compàs 5, el marquen amb els dos peus junts, just devora la Mare de Déu, procurant acostar-s'hi amb els dos saltets anteriors que corresponen a la segona i tercera part del compàs 4. A les parts tercera i quarta del compàs 5, fan dues passes enrera i queden en el mateix punt d'on començaren. Es segueix de la mateixa manera, tres saltets amb el peu dret i una passa amb el peu esquerre, fins que acaben. Després de fer el salt amb els peus junts devora la Mare de Déu i d'haver tornat arrera amb dues passes, es fa una quarta part de volta per l'esquerra a fi de quedar en posició de continuar la processó.—Arribada la processó a l'església parroquial, col·locada la Mare de Déu en el llit i cantada la Salve per la comunitat parroquial, se segueix el ballet Gentil Senyora per honrar la figura de la Mare de Déu morta. En començar la melodia d'aquest ballet, estan la dama i els cossiers enrevoltant el llit, com hi estaven en la processó. A la primera nota d'aquesta melodia, es fa una volta rodona per caure en el mateix lloc amb els peus junts; fan el mateix ballet de la processó; a la tercera part del compàs 5, fan un salt amb els peus junts prop del llit, i a les tres primeres parts del compàs 6 tornen arrera amb tres passes, quedant a punt per a repetir-ho. Quan comença la segona part del ballet, les dues notes a l'aire (fa i mi) són per a preparar-se, fent tres quarts de volta per l'esquerra, per a enrevoltar el llit de la Mare de Déu. A la primera nota del compàs 10, on comença el tres per quatre, parteixen amb dos bots i una passa llarga segons el ritme que marca el tamborí. En els compassos 13 i 14, que són dues notes llargues, cauen amb els peus junts fent un bot llarg i s'aturen, fins a començar o seguir la melodia sense perdre el compàs 15, i així se segueix fins a acabar la part. Aquesta melodia es repeteix dues vegades seguint el ballet de la mateixa forma. Això ho fan tres vegades per la dreta, una vegada aturats, i tres per l'esquerra. Els saltets es fan amb el peu dret quan revolten per la dreta, i amb el peu esquerre quan revolten per l'esquerra. Tota la segona part es balla amb els braços alts, que es deixen caure amb força a les notes llargues i en fer el salt llarg.—Per al ballet de la cadena, els dansaires es disposen en la forma que indica el gràfic corresponent, tenint un mocador el n.o 1 amb el 3, el 3 amb el 5, el 5 amb la dama, aquesta amb el 6, el 6 amb el 4, i el 4 amb el 2. Durant la primera part de la melodia, marquen el compàs tots amb alçament de braços, deixant-los caure amb força a cada part primera de tots els compassos de la primera part i marcant amb els peus, començant amb el peu dret i seguint amb l'esquerre, totes les parts de la melodia. Començant la melodia de la segona part, el n.o 1 seguit del 3 i del 5 van a passar per l'esquerra de la dama i per la dreta del 6 alçant aquells els braços, volten per darrera la dama i se'n tornen al seu lloc. Repetint la melodia, el n.o 2 seguit del 4 i del 6, van a passar per la dreta de la dama i per l'esquerra del 5, per darrera la dama i cap a llur lloc anterior. Fan això dues o tres vegades, i després el moviment de la melodia es va accelerant gradualment, fins que acaben per fer un nus. De totes aquestes figures donam el gràfic corresponent.Cossiers de Montuïri.—Les danses de cossiers de Montuïri són les que tenen més varietat de figures i de melodies; els diferents ballets porten tots aquests noms: Mestre Joan, Gentil Senyora, Obriu-mos, Flor de murta, La gallina rossa, El rei no parla, La mitjanit, L'Oferta, Els mocadors, El mercansó i La dansa nova.—En el ballet per Mestre Joan comencen tots els cossiers i la dama en el compàs 5, marcant-lo sense desplaçar-se, començant amb el peu dret, i passant-se els mocadors d'una espatlla a l'altra contra el peu que marca el compàs; en el compàs 9 es posen a marxar, fins al compàs 15, en què es giren de cara a la dama. En el 16 s'agenollen amb el genoll dret, saludant la dama, i altra vegada drets en els dos darrers temps del compàs 19 fan una volta rodona i acaben en el compàs 20 amb un salt. Si es repeteix, en lloc de marxar per l'esquerra, marxen per la dreta.—En Gentil Senyora, els cossiers es posen fent rotlle i comencen a la primera part del compàs 5; segueixen el compàs, fent un saltet a cada cop del tamborí, o sia, a la tercera i primera part de cada compàs, mantenint-se immòbils en la segona. Quan passen a la segona part de la melodia, es posen en marxa formant la figura n.o 1, amb dos saltets i una passa, que és el ritme que assenyala la melodia; després es repeteix dues vegades i descriuen la figura n.o 2, igual a la primera però marcant al revés. La dama duu el compàs, i en arribar al compàs 11, fa una volta que dura tot el compàs. Quan es diu la segona part de la melodia, en el compàs 23 on es diuen les mateixes notes del compàs 11, també fa una volta com la primera. Mentre els cossiers fan la volta, la dama, sense desplaçar-se, també volta a poc a poc fins a la volta del compàs 11, en què fa el giravolt que dura tot el compàs. En aquest ballet els cossiers duen un mocador en cada mà i sempre duen el compàs fent volar el mocador en direcció a la dama quan estan girats cap a ella, i quan no, se'l passen per l'espatlla contrària al peu que mena el compàs.—En el ballet Obríu-mos, els cossiers es col·loquen de la mateixa manera que en Gentil Senyora, fent rotlle; la dama està enmig. A la primera part, cada cop de tamborí un saltet, i cada part callada alcen la mà dreta envers la dama, que també mena el compàs; a la segona part els cossiers 1 i 6 segueixen el traçat que es veu en la figura corresponent, després fan el mateix els 2 i 5, i finalment ho fan els 3 i 4. La melodia es repeteix tantes vegades com sigui necessari fins que cada parella hagi traçat la figura completa. La dama, en acabar la part, fa un giravolt sense desplaçar-se; quan passen a la segona part, forma la figura de Gentil Senyora, i en acabar, els cossiers fan una volta i un salt tots plegats.—En Flor de murta, es comença en la primera nota del compàs 5 amb el peu dret, i van caminant a compàs de la melodia, dos saltets i una passa, tots a una, i també la dama dins el rotlle. A la darrera part del compàs 8, fan una volta damunt el peu esquerre. Segueixen tots de cara marcant el compàs, i quan són a la darrera part del compàs 16, a compàs del tamborí que marca la darrera i primera part o nota del compàs, ja són partits a fer dos saltets i una passa i van seguint fins a acabar la part de la melodia, i en esser en el compàs 28, es tornen a aturar, i en el 32 fan un giravolt com el del compàs 8; a la nota del compàs 35, que és la darrera, acaben amb un revolt i un salt.—En el ballet La Mitjanit, en el compàs 1 duen tots el compàs amb els peus i els mocadors, i en el compàs 6 comencen la dama i el cossier n.o 2 a descriure la figura, amb dos saltets i una passa. Després d'acabar la melodia, que coincideix amb l'acabament de la figura, fan el mateix els n.o 1 i 4, després el 3 i 6, i finalment el 5 i el 2. Per acabar la Mitjanit, fan rotlle amb la dama enmig.—En l'Oferta, es posa la dama enmig del temple i els sacerdots prop del presbiteri. Començant la melodia, els cossiers estan segons la figura 1.a, però sense moure's. Parteix la dama, fent un salt a cada compàs, i en el compàs 9 fa un giravolt i segueix el seu camí de manera que a la darrera nota de la melodia, o sia, al compàs 20, arribi al sacerdot celebrant: besa el maniple, fa l'ofrena i se'n torna de la mateixa manera que ha vingut, però en el compàs 9 es retira un poc a l'esquerra per donar pas al cossier n.o 1 que haurà partit cap al presbiteri en el moment que la dama començava a retornar de fer l'ofrena. El cossier 1 la fa, i se'n torna deixant passar el cossier següent, que fa el mateix itinerari, i segueixen els altres fins que tots han fet l'oferta.—En Els Mocadors, els dansaires es posen en la forma que indica la figura 1.a. La dama pren amb la mà dreta el mocador que li ofereix amb la seva dreta el cossier 2; el 2, amb l'esquerra pren el mocador que duu amb l'esquerra el cossier 1; el 4 pren el mocador de la dreta de l'1; el 3 pren amb l'esquerra el mocador de l'esquerra del 4; el 6 pren amb la dreta el mocador del 3, i el 5 pren el del 6, i formen la figura n.o 2, de manera que tots tenen les dues mans ocupades fora la dama i el n.o 5, que només n'hi tenen una. Comença la melodia, i la dama segueix el camí indicat en la figura 3.a, i estira la corda, com si diguéssim, seguint tots el seu camí fins a resultar la figura 4.a Primer passa la dama, i la segueixen els cossiers n.o 2, 1, 4, 3, 6 i 5. Després es tornen a posar com indica la figura 2.a, però al revés, i el n.o 5 fa el que ha fet la dama, i resulta una figura invertida.—En el Mercansó, la dama pren els cossiers d'un a un, començant en el compàs 1, i sempre amb el compàs del tamborí, fent dos saltets i una passa; pren el cossier n.o 1, i costat per costat es posen al mig, però a la part de dalt, i quan són en els compassos 5 i 6 fan una passa llarga i fan un zig-zag, passant més a l'esquerra, i es repeteix la segona part, i en els compassos 5 i 6 fan la passa cap a la dreta, acabant la melodia i deixant el cossier que menava al mig segons la figura 2.a. El que ha fet la dama amb el cossier n.o 1, ho fa després amb el 2 i amb tots els altres. Quan tots estan en línia recta, la dama roman a baix, i tots fan el que ella fa de dreta a esquerra. Torna a començar la melodia, i en el compàs 5 i 6 tots fan una passa llarga a compàs de la melodia, fig. 3.a i un poc acalats, començant amb el peu dret, passen de la dreta a l'esquerra, i en repetir-ho, de l'esquerra a la dreta; en el compàs 14 tots fan un giravolt, i també ho fan per a acabar.—En la Dansa nova, els cossiers i la dama tracen la mateixa figura del ballet Mestre Joan.—Per a acabar tots els ballets dels cossiers de Montuïri, fora el de la Mitjanit, es sona una melodia final de vuit compassos.La indumentària dels cossiers no és la mateixa en tots els pobles on existeixen. Observi's la diferència de vestir entre els cossiers d'Alaró, que figuren en el gravat de la pàg. 642, i els de Montuïri que es veuen representats en la pàg. 648. La diferència principal està en el capell, que en els d'Alaró és molt alt i de forma troncocònica, mentres que els de Montuïri porten un simple capell de palma d'ales amples, amb aquestes girades de cada costat cap amunt, de manera que resulta un capell de teula; va adornat amb flors i amb figures beneïdes (preservatius).La dama, que antigament era una dona (i així apareix encara representada en el gravat de la pàg. 642), actualment és un home amb indumentària femenina.Una figura complementària dels cossiers és el dimoni, que és un home desfressat, amb banyes i cua i amb una carassa feréstega, que distreu la gent amb els seus salts i cabrioles i pega qualque cop de bastó, sense fer mal, als infants que es miren l'escena.L'origen del ball dels cossiers ens és desconegut. L'única cosa certa és que és antiquíssim, com ho demostra principalment el ballet anomenat els Broquers, en què els dansants van armats d'escuts (broquers) i espases (cetres) i executen, per tant, una autèntica dansa guerrera amb armes de marcat primitivisme.