DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COSTA f.
I. || 1. ant. Costella (I, || 1); cast. costilla. Deus creà Adam en paraís terrenal, e féu Eva sa muller d'una costa que li trasc, Llull Blanq., c. 30. Les costes sien longues e les cuxes sien curtes e groses, Flos medic. 75. La creació del segon hom, ço és Eua, que fou feta de costa de Adam, Eximplis, ii, 344. Ho capolaràs [el porcell] e fes costelles de les costes, Robert Coch 2 (en aquest text es distingeix entre costa com a nom de l'os anatòmic complet i costella com a part del dit os disposta per a esser servida en taula).
|| 2. pl. ant. Esquena; cast. espaldas. En totes mes vies e en tots mos dies veritat pos davant mi, e falsetat me git tras les costes, Llull Cont. 23, 27. Pesaua'ns tant com qui'ns ferís a punyalades en les costes, Jaume I, Cròn. 162 Girar les costes: girar l'esquena per anar-se'n. Al fer de la junta lo sarray girà les costes e fugí, Jaume I, Cròn. 273. Los cavallers..., vists los enemichs, giren les costes, perque lo príncep, lexat sol, se manifest a confusió, Scachs 104. Tenir gran càrrec a les costes: estar encarregat d'un assumpte molt important, de gran responsabilitat. En Ferran Eximenis vetlava, axí com aquell qui tenia gran càrrech a les costes, Muntaner Cròn., c. 223.
II. Costa o de costa, usat com a preposició: Al costat, a la vora; cast. al lado, junto a. E penjats los de costa ell, Pere Pasqual Obres, i, 127. Parria us bo que'ns asseguéssem sots aquests arbres de costa aquesta beyla font, Llull Gentil 12. Enaprés assech-se de costa los tres sauis, e dix aquestes paraules, Llull Gentil 299. Una gran serpent passà de costa Fèlix, Llull Felix, pt. i, c. 1. Yosep fo costa lo rey, Graal 99. Tots cells qui estauen entorn, costa la pica de les fonts, Serra Gèn. 288. Lo pecador, quant a la mort s'acosta | perdent lo bé que's veu esser de costa, Ausiàs March cxii. Jo, torbat per que venia, | sentí'm de costa | vna senyora disposta, Coll. Dames 47.
III. || 1. Part lateral d'una muntanya o pujol; cast. ladera. Ipse campus ad ipsa costa affrontat, doc. a. 961 (ap. Balari Dicc.). Ascendit per ipsa costa usque in vertice montis, doc. a. 988 (Balari Oríg. 75). Et vadit per la costa dels Codaz entro en la sera den Cusp, doc. a. 1151 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). Albergam en la costa de la serra d'Almenare, Jaume I, Cròn. 45. Com haguem devallada tota la costa e fom en lo gran camp, Pere IV, Cròn. 373. Anar costa a través: caminar per un coster sense anar cap amunt ni cap avall; cast. ladear. La divisió del terme de Fornalutx... va costa través per un marge, doc. a. 1813 (Hist. Sóller, ii, 104). Fugint los joves ja prenen | a costa través p'el rost, Costa Agre terra 110.
|| 2. Pendent del terreny, en general; carrer, camí, etc., que té el sòl inclinat; cast. cuesta. Per ext., Pla inclinat en general; superfície que canvia gradualment de nivell; cast. plano inclinado, desnivel. Veus ya mon companyó que ya a devalade la costa, Graal 120. I els jovençans pujaren l'aspra costa, Alcover Poem. Bíbl. 53. Costa amunt: en direcció a la part superior d'un pla inclinat. Se n'anà costa amunt tot decidit, Ruyra Parada 30. Costa avall: en direcció a la part inferior d'un pla inclinat. Venir o fer-se costa amunt: fer-se difícil o resultar molest. A mi sempre m'ha vengut costa amunt axò de pensar y creure que Déu hagués creat el món tal com el conexem avuy en dia, Penya Mos. iii, 75. A les costes ens veurem!: es diu per indicar desconfiança en l'èxit final d'algú que actualment porta bon camí, però que en el moment de les dificultats corre perill de perdre's (Mall.).
IV. Ribera de la mar; cast. costa, ribera. Tractarà en la dita pescha los corallers... en la forma que seran tractats los de Barcelona e de la Costa, doc. a. 1446 (Capmany Mem. ii, 269). Tiram nostra via per la costa la volta de Jaffa; doc. a. 1464 (Cat. Pal. 4). Y açò que's diu que y ha en la costa tantes galeres, Somni J. Joan 318. Pertiran les dues galeres acordades per la ciutat per guardar la costa per un mes, Ardits, iii, 2 (a. 1478). Costa baixa: la que està formada de plages i roques de poca altària. Costa brava: la que està formada de penyals elevats i poc accessibles. Per esser esta nostra costa brava... no'n tenim necessitat, doc. a. 1543 (Hist. Sóller, ii, 65).Seguir costa o anar costa costa: anar vorera vorera; anar per terra seguint la línia de la ribera, o per mar navegant o nedant prop de la ribera. La costa del moro o la costa de fora (Alacant): la ribera d'Africa del Nord. Si el jornaler en la costa de fora o en les Amèriques s'encontra en algun treball, Martínez Folkl. ii, 62.
V. topon.
|| 1. Les Costes: nom de diferents caserius catalans, en els municipis de Mollet d'Empordà, Ogassa, Casavells, etc.
|| 2. Costa Brava: es designa especialment amb aquest nom la part de ribera catalana compresa entre la cala de La Riera (Gir.) i les ribes del Tordera. La Costa Brava de Mallorca és tota la ribera Nord de l'illa, des d'Andratx fins a Pollença.
|| 3. Costa de Llevant: comarca catalana que s'estén per la banda de mar des del Pla de Barcelona fins a les ribes del Tordera, i per la banda de terra arriba fins a les serres que formen la partió d'aigües dels rius Besòs, Mogent i Tordera.
|| 4. Costa de Ponent: comarca marítima formada per la llenca de ribera situada entre la desembocadura del Llobregat i la del Foix (Penedès).
|| 5. La Costa de Montseny: poblet del Vallès, en el municipi de Fogars de Montclús (comarca de Granollers).
|| 6. Sa Costa: llogaret agregat a Santanyí (Mall.) denominat també Goret vei.
VI. Llin. existent a totes les regions de Catalunya, a Cast., Val., Al., Mall. i Eivissa. Antigament trobam com a llinatge Sa Costa o de Sa Costa. Achela onor qui fo den G. de la costa, doc. a. 1233 (Rev. Biblgr. iv, 7). G. de Zacosta, doc. a. 1242 (Pujol Doc.). En el repartiment de València, del segle XIII, es troba el nom Abencosta que sembla híbrid de l'aràbic ben ‘fill’ i del romànic costa (cf. Col. Bof. xi, 547).
    Fon.: kɔ́stə (pir-or., or.); kɔ́stɛ (Ll.); kɔ́sta (Tortosa, Cast., Val., Alg.); kɔ́stɔ (Al.); kɔ̞́stə (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: costassa, costarra, costarrassa.—b) Dim.: costeta, costetxa, costel·la, costeua, costiua, costona, costarrina, costoia.—c) Pejor.: costota.
    Etim.: del llatí cŏsta, mat. sign. I.

2. COSTA f.
Cost; allò que costa una cosa; cast. costa. Es cert que's farà y conservarà amb molt poca costa, Ordin. Univ. 1608, fol 30. A costes, o a costes i despeses d'algú: a son cost, pagant-ho ell. Dits gambuxos han de fer lo portal de la casa a ses costes, doc. a. 1598 (arx parr. de Pont d'Armentera). Fareu posar mà en adobar dites cases y umplir-les de neu a costas y despesas de los duenyos, doc. a. 1696 (Boll. Lul. viii, 338). No'n farien poca de gatzara a costes nostres!, Vilanova, Obres, xi, 191. Però no vui que s'engreixun rient a ses nostres costes, Ruyra Parada 33. Ajuda de costa (o de cost): subsidi en diners que, a més del sou, donen al qui exerceix un càrrec; cast. ayuda de costa: Para lo qual li done la sua propina y ajuda de costa, ademés de les portes y adventicis de la lglésia que li dóna, doc. a. 1659 (Boll. Lul. vii, 86).A costa de sacrificis, de perills, etc.: a força, en compensació de sacrificis, perills, etc. A tota costa: a qualsevol preu, per molt que costi. Es necessari a tota costa conservar es preciós claustre, Ignor. 21. A costa de costes: a força de forces, amb gran pena i fatiga (Palma).
|| pl. Despeses ocasionades per un plet; cast. costas. Condemnar en costes: condemnar a pagar aquelles despeses. Y m'han condemnat en costes per dos pichs que m'he apellat, Ignor. 37.
    Fon.: la mateixa de costa art. 1.
    Etim.: derivat postverbal de costar, o probablement pres del cast. costa. La forma més antiga en català és cost.

COSTÀ
Aquesta paraula, que el diccionari Saura posa com a preposició amb el significat de ‘prop’, i el diccionari Aladern la duu com a adjectiu amb el significat de ‘pròxim’ i de ‘costerut’, creiem que és un mot que realment no existeix en català.