DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSTAT m.
|| 1. La regió de les costelles a la dreta o a l'esquerra del cos; cast. costado. Los dos bochs se ahurtaren e atrobaren en lo mig la volp e feriren aquella per los costats, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Ferí-lo per la part dreta de la lança, e mes-ne pel costat destre mig peu per la obertura del perpunt deiús lo braç Jaume I, Cròn. 26. Per mostrar... quant vos vol contentar donant-se tot als peccadors, obrirà lo seu costat, mostrant als hòmens lo cor e les entramenes, Villena Vita Chr., c. 38. Los melons purguen e engruxen la bèstia e li fan metre bells costats, Dieç Menesc. i, 16 vo. La noia... duia un cove de roba per rentar apoiat al costat dret, Massó Croq. 68. Mal de costat: pleuresia (en el llenguatge vulgar de Catalunya i Balears). Lo vi és molt damnós al mal de costat qui's diu pleuresia, Albert G., Ques. 13 vo.
|| 2. a) per ext., Tota la part del cos situada a la dreta o a l'esquerra; cast. costado, lado. Jaure de costat: jaure carregant el pes del cos damunt la part dreta o la part esquerra. Y jaent de costat miraven les ones, Alegre Transf. 146. Posar-se o ficar-se de l'altre costat: ajeure's de costat damunt la part del cos oposada a aquella damunt la qual es descansava abans. Me posí del altre costat per reposar, Vent. Pel. 18. Y responia s'atlot girantse de s'altre costat, Ignor. 25. A la mitja nit, cansat de rebolcar-me de tots costats, me vaig vestir, Ruyra Parada 17. Tenir a algú el costat calent: turmentar-lo, donar-li pena o molèstia.—b) especialment, pl.: Part del cos que s'estén cap a la dreta i a l'esquerra, principalment les anques; cast. caderas. Vimetjan de cos y de costats, Roq. 3. Una noia frescal com un enciam de lletuga, amb uns costats plens de polpa que tota tremolava a cada pas, Víct. Cat., Ombr. 67.
|| 3. La part d'un objecte (persona, animal o cosa) situada a la dreta o a l'esquerra; cast. lado. Un papalló que cascú tenia de cetí a la un costat del camp, Tirant, c. 73. El costat del llit: l'espona del llit; ant., peça de roba que cobria l'espona. Quatre peces, cel, dosser, cubertor e costat, brodada de fil d'or, Inv. Pr. Viana 163. Estar de costat: estar dirigit per sa part dreta o esquerra (en relació a un altre objecte). Anar de costat: moure's amb certa inclinació cap a la dreta o cap a l'esquerra. Ell camina de costat, ell va de costat, Lacavalleria Gazoph. De costat o costat per costat: es diu de dues o més persones, coses, col·locades o situades una a la dreta o a l'esquerra d'una altra sense res entremig. E nosaltres pendrem les lances e'ls escuts e'ls capels de ferre, e irem de costat entro'ls cavals e'l castell, e irem si acostats als cavals que cuydar s'an que hi haja més cavallers que no y ha, Jaume I, Cròn. 221. Com dos que enraonant van de costat | tot caminant per un camí partit, Maragall Enllà 51. Totes ses botigues, tendes y bazars, si les posassen costat per costat a cada banda des Born, Roq. 4. Fer costat a una cosa: estar-li al costat, a la part dreta o esquerra. Del petit claustre paralel a l'església, ne queda el corredor que li fa costat, Verdaguer Exc. 50. Donar costat: oferir lloc a la dreta o a l'esquerra. A ca seua Na Margalida li dóna costat y festetjan fins a la queda, Rosselló Many. 30. Donar el costat: posar un vaixell de manera que presenti el costat a un lloc determinat (a la vorera, a un altre buc, etc.). Costat fals: costat d'embarcació que pesa més que l'altre i sobre el qual s'inclina aquella. Especialment: a) Barana dels carros i vehicles de càrrega que no porten estaques (Barc.).—b) Segon queixal que treuen els animals de peu rodó al costat de la pala, o sia el primer queixal, i que serveix per a conèixer quina edat tenen (Barc.).
|| 4. Cada una de les cares d'un objecte per oposició a les altres; cadascuna de les superfícies que limiten un cos; cast. lado, cara. «La ciutat cremava pels quatre costats». Tota bella ciutat devia ésser quadrada... al mig de cada costat deu ésser un portal principal, Eximenis Regiment cosa pública, c. 110. a) geom. Cada una de les línies que tanquen una figura poligonal, i cada una de les cares que tanquen una figura sòlida.
|| 5. Part d'espai immediata a un cos per la dreta o per l'esquerra; cast. lado. Lo rey pres per la mà al hermità e posà's en la taula e féu seure l'ermità al costat seu, Tirant, c. 51. Féu vot de entrar dins la ciutat e pendre donzella mora del costat de la mare e posar-la dins la nau, Tirant, c. 99. Girà's tantost ab gest sobtat | dient a la del seu costat | que prop tenia, Somni J. Joan 236. Viu-lo star acompanyat | de un ladre a cada costat, Cobles Passió. Molt ben acompanyada portant aquella virtuosa Anna al costat e moltes donzelles que la seguien, Villena Vita Chr., c. 10. Lo galliner serà situat al costat de la casa, Agustí Secr. 152. En Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu costat, em va dir, Ruyra Parada 35. Les vaques pel costat de les quals he passat, are les veig petites, Massó Croq. 12. Al costat de...: a més de... (parlant de coses que contrasten). Les festes són barrejades: al costat dels obsequis a la Santa, fan les dones qui-sab-la gatzara, Serra Calend. folkl. 51. Especialment: a) La casa immediata (a una altra de què es parla). «Al costat hi està En Jordi». Mira que hi va de mudat | ab l'uniforme de gala | el sabater del costat, | que és tamborer de la Sala, Penya Poes. 248.
|| 6. a) Protecció, ajut; cast. apoyo, ayuda. Fer costat: ajudar, protegir. Ordonam... esser camarlenchs los quals l'acostament de nostre costat ennobleesca e los quals sien a la custòdia de nostra persona especialment deputats, Ordin. Palat. 62. Suplique se dignen acudir-li y fer-li costat en donar-li la cals, pedra, arena, doc. a. 1627 (Segura Hist. Sta. Col. 244). Se casa la Layeta, y com que no té ningú més per fer-li costat, Vilanova Obres, xi, 75.—b) Persona que protegeix o ajuda; cast. apoyo. «El meu cosí té molt bons costats»: té molta influència, té gent que el protegeix. «No hi ha com tenir un bon costat».
|| 7. Part de l'espai situada en una direcció determinada, per oposició amb les altres direccions; cast. lado. Streta yo só per tots costats: si feya lo voler vostre, yo só morta: si no'l faç, no'm lliuraré de les vostres mans, Eximenis Lux. 27. De qualsevol costat que ell se gíria, ell serà enganxat, Lacavalleria Gazoph. Saltava del ribàs d'un costat al atre, a pesar de la distància, una cabra blanca, Martínez Folkl. i, 43. Girà la vista a un altre costat, Penya Mos. iii, 52. L'envestiria per un costat, en Lluís per l'altre, Ruyra Parada 16.
|| 8. fig. a) Línia de generacions paterna o materna en oposició a l'altra línia. Hauent apartengut al Marquès de Aytona... tant del costat paternal com maternal, doc. a. 1650 (arx. de Montblanc).—b) Aspecte, sentit d'una cosa, en oposició als altres que pot tenir. Vós no preneu lo que jo dich del costat que és menester, Lacavalleria Gazoph. Los parers se inclinaven de aquest costat, ibid.—c) Tirar cadascú pel seu costat: estar en desacord; obrar uns amb independència dels altres.—d) Tirar per altre costat: seguir diferent opinió, no estar d'acord.—e) Deixar o tirar a un costat: posar de banda, apartar. Dexant-ne d'altres a un costat, Roq.—f) De son costat: per la seva part, en quant depèn d'ell.
    Refr.—a) «Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat».—b) «Qui té bon costat, ho té tot arreglat» (Tortosa).—c) «Qui no té costats, la roba li cau»: vol dir que el qui no té qui el protegeixi, passa molta tribulació (Olot).—«Ventura és per lo casat fer-li sa muller costat» (Manresa).
    Fon.: kustát (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); kostát (occ., val., mall.).
    Intens.: costadet (Ma filla, axí ballaràs, de costadet, e axí faràs aquesta bolta, Sermons St. Vicent Ferrer, ap. Ribelles Biblgr. 336).
    Etim.: del llatí vg. *cŏstātu, mat. sign. || 1, 2.