DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSTELLA f.
I. || 1. Cadascun dels ossos corbats que en els mamífers i altres vertebrats van articulats a les vèrtebres o espinada i formen en conjunt la caixa òssia que protegeix les vísceres toràciques; cast. costilla. Contra cors natural fo creat lo món de no re e fo fet Adam de terra e Eva de la costella d'Adam, Llull Cont. 357, 29. Déu per sa mà | dona formà | d'una costella, Spill 10303. Donà-li un gran colp en lo costat dret entre costella e costella, Villena Vita Chr., c. 209. Auia aportat en dita iglésia dos costellas de dos sants màrtirs, doc. a. 1622 (Boll. Lul. vii, 26).Costella esternal: la que s'articula amb l'esternó. Costella vertebral: la peça posterior d'una costella, o sia, la part que s'articula amb una vèrtebra (per oposició a la costella esternal, que és la peça anterior articulada amb l'esternó). Costelles fluctuants o costelles falses: les que tenen lliure l'extremitat anterior, o sia, que no s'articulen amb l'esternó.
|| 2. Un d'aquells ossos, o un tros d'ell, procedent d'un animal comestible per a l'home i preparat amb el tros de carn corresponent per a servir d'aliment; cast. chuleta. Que no mengi gayre avuy... que reposi, y... forsas costellas, Pons Auca 50. Costelles dolces: les dues costelles del porc més curtes que les altres, i també més carnoses i saboroses (Mall.). Costelles de la pela: unes costelles de porc que tenen una mena de pellerenca i l'os molt llarg (Conca de Tremp). Costelles de casco (Llofriu) o de barril (Barcelona): arengades (es diu humorísticament).
|| 3. fig. Muller (significat humorístic); cast. costilla. He vist la teua costella e les tues filles, doc. a. 1325 (ap. Aguiló Dicc.). M'he casat—Tendré molt de gust de conèixer sa teua costella, Roq. 16. Aquesta mudada l'ha tret des dol de ses dues costelles que té devall terra, Roq. 52. En comptes d'esplicar a la seva costella ahont havia anat aquell día, Genís Julita 38.—a) per ext., Persona molt estimada, d'acostament molt íntim (Mall.). «Vós sou sa meua costella | tant com el món durarà; | ell hem d'arribar a menjar | tots dos dins una escudella» (cançó pop. Mall.).
|| 4. pl. Regió del cos que inclou els ossos anomenats pròpiament costelles; es diu principalment de la regió posterior del cos; esquena; cast. costillas, lomos, espaldas. Ses garrotades que... cauran demunt ses teues costelles, Roq. 24. Ja li ha enteferrada manciula y altra, y n'hi dexà un bon esplet demunt ses costelles, Alcover Rond. i, 148. Un xàfec copiós, de gotes com olives... Al sentir-se regalar per les costelies aquell bé de Déu fresquívol, Víct. Cat., Ombr. 86. Anar de costelles: caure d'esquena; fig., sortir malament d'una empresa, fracassar Portar algú a les costelles o damunt les costelles: sostenir-lo, mantenir lo o pagar les despeses del seu manteniment Viure a les costelles (o damunt les costelles) d'algú: viure a despeses d'ell. No sols mantenen es falcó, sinó aquesta partida d'esbartés que s'umplen sa bossa y es gavatx demunt ses seues costelles, Roq. 42. Tocar les costelles o ablanir les costelles a qualcú: donar li una bona tupada.
II. Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques. Especialment:
|| 1. Cadascuna de les peces de fusta llargues i corbades que amorren interiorment a la carena d'una embarcació i serveixen per a subjectar les planxes o peces que formen el buc; cast. costilla, cuaderna. Alzinas y Roures per ser fusta fortíssima se fan las carenas, costellas, timons, Gil, Hist. Nat., c. 11. Jeia estès al fons de la petita nau, sobre les costelles pelades, Víct. Cat., Mare Bal. 19.
|| 2. Barreró vertical de la respatlla d'una cadira; cast. costilla, barrote. Dos cadires de tres costelles, noves, e dos altres velles de moltes costelles, doc. a. 1497 (Boll. Lul. vii, 448).
|| 3. Cada un dels barrots o llistons que formen la gàbia de fusta dins la qual es posa el raïm que s'ha de prémer en la premsa (Costa de Llevant, Penedès, Bages, Pla d'Urgell, Segrià, Mallorca); cast. barrote.
|| 4. Cada un dels llistonets on va fixat el paper o la tela d'un ventall, i que s'uneixen tots a baix amb l'animeta (Men.); cast. varilla.
|| 5. Conxa de corsé (Artà); cast. ballena
|| 6. Cadascuna de les dues peces corbes de fusta o d'altra matèria sòlida que formen l'ànima de la collera o collar de tirar a carro (Gir., Barc., Tarr., Mall., Eiv.); cast. costilla.
|| 7. Cada un dels dos bracets de fusta laterals del carretó de batre, als quals s'enganxa la bístia (Llucmajor, Santanyí).
|| 8. Cada una de les arestes de ferro de la curra de batre (Pla d'Urgell).
|| 9. Cadascuna de les canyes que formen el buc de les debanadores (Valls).
|| 10. a) Cada un dels llistons de fusta de què es compon la peça anomenada graelles, que tenen les primitives màquines jacquard de fusta (Pons Ind. text.).—b) En les peces de teixir anomenades a la pega, cada un dels quatre llistons de fusta recoberts de fil empegat que subjecten les palletes (Pons ibid.)—c) Cada una de les llates de fusta que determinen el perímetre de la bóta en els ordidors de bóta (ibid.).
|| 11. Doga de bóta, de cubell, etc. (Pego, Campanet, Maria de la Salut, Montblanc); cast. duela.
|| 12. a) Cadascun dels barrots verticals entorn dels quals es teixeixen els vímets que formen els costats del cartre (Tremp, Ribagorça, ap Krüger, BDC, xxiii, 109).—b) Cada una de les esquerdes de canya que formen el cistell (Vilafr. del P.)
|| 13. En la llosa de caçar, cada un dels dos bastonets que per un cap amorren a la part inferior de la palanca i per l'altre a la de la tiba (Manacor, Campos, Santanyí).
|| 14. Bridó o peça de reforç que va clavada a la part oposada al tall, en la fulla de la dalla (Pont de S.)
|| 15. Bridó o peça de reforç de la fulla del xerrac (Morella).
|| 16. Cadascuna de les rames amb què, en el coll de caçar tords, es tapen i amaguen les canyes dels filats perquè els tords no les vegin (Esporles).
|| 17. pl. Els costats de la baldufa (Sta. Col. de Q.).
|| 18. pl. Les esquerdes de canya que formen el ventre de la filosa (Serradui).
|| 19. Cada un dels travessers que sostenen les taules d'una porta o bastida (Tortosa).
|| 20. Capçal, cada un dels buscalls llargs de la carbonera (Ulldecona).
|| 21. Cadascuna de les bigues de l'envelat de la barraca (Val., Albufera, Pego); cast. cabrio.
|| 22. Amplària màxima d'un munt de blat (Men.). «Aquest blat té bona costella»: té molta amplària (Ciutadella)
|| 23. pl. Conjunt de ratlles en relleu que tenen alguns fruits; o conjunt de nirvis en relleu de certes fulles de plantes; cast. costillas.
|| 24. pl. La part de sota del capell dels bolets, que forma una multitud d'estries (Empordà).
|| 25. pl. Llenques de cartolina que es posen al llom del llibre abans de cobrir-lo de pell per relligar-lo.
|| 26. Herba de costelles: planta herbàcia que es cria atesada a terra i fa unes fulletes llargues i espesses (Llofriu).
    Fon.: kustéʎə (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); kostéʎɛ (Ll., Sueca, Alcoi); kostéʎa (Tortosa, Morella, Cast., Val., Al.); kostéʎə (Mall.); kustéʎɛ (Gir., Maó); kostéʎe (Sineu).
    Intens.:—a) Augm.: costellassa, costellarra.—b) Dim.: costelleta, costelletxa, costelleua, costelliua, costellina, costellona, costelloia, costellinoia, costellarrina, costellineua.—c) Pejor.: costellota, costellot.
    Sinòn.:—I. || 1, costa (ant.).—II. || 1, madís;— || 5, balena, conxa;— || 7, bracet, bastaix, testera;— || 11, doga;— || 14, bridó, revora;— || 15, beina, molla;— || 20, capçal.
    Etim.: del llatí costĕlla, dim. de cŏsta, mat. sign. I, || 1.