DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COSTER, -ERA adj. i subst. m.
I. adj. Lateral; situat a un costat; cast. ladero, lateral. Anar coster: anar de costat, no anar dret. Fer coster: anar tort, tirar a un costat. (Són locucions arcaiques). Ueurem prest esser per tu sobrada | ... | gran multitut de fills de Lucifer | car ton esguart los és ia molt coster, Anònim (Cançon Univ. 317). Prenosticant que no's pot fer | perque lo temps ve tan coster | que no u comporta, P. Torrella (ibid. 168). Vist com cascú forja bells metres | per al que vol, | ... | y qual va dret y qual coster | en lo que tira, Viudez Donz. 817. Ab tot quant vos dich voldria-us complaure | y en tot conformar-me ab vostre parer | mas, com me recorde que y feu molt coster, | no sé a qual part me puga retraure, Proc. Olives 1643. Ha-us acertat o fet coster | vostre marit? Somni J. Joan 268.
II. m. Cosa pròpia del costat. Especialment:
|| 1. Part lateral d'una muntanya o pujol (Penedès, Urgell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Mall.); cast. ladera, vertiente. Pendent del terreny en general, i especialment el d'un camp o vinya (Tortosa, Men.); cast. cuesta. Tot lo coster de la Comuna de Fornalutx, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152). Sí que'n farem de gambades per aquests comellars, costers y ressingles!, Alcover Rond. ii, 274. Sobre un coster s'ovira la vila d'Alayor. Ruiz Poes. 10.
|| 2. Cada una de les dues parets laterals d'una casa, que formen angle amb les façanes de davant i darrera (Mall.); cast. hastial.
|| 3. Tauló que només està serrat per una cara i conserva per l'altra l'escorça, per haver estat tallat de la part lateral de la soca (Cat., Val., Bal.); cast. costero. Costers del art timon fornits de tayes et de veces, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). Per dotze costers a for de tres sòlidos, doc. a. 1458 (Arx. Gral. R. Val.). Un coster del trentè de pi, doc. a. 1517. (Aguiló Dicc.).
|| 4. Cadascuna de les barres inferiors horitzontals on van clavades les baranes del carro (Olot, Montbrió, St. Feliu de G.); cast. contralimón. Tantost encauada en son niu de l'estora, ab... la esquena arrimada a un coster, Víct Cat., Sol. i.
|| 5. Cada una de les parets més llargues de la pastera (Tortosa).
|| 6. Peça de fusta que forma la paret anterior de la menjadora de l'estable (Mall.).
|| 7. Cadascuna de les dues barres laterals més llargues de la bastimenta de carro (Campos, Vilafr. de B.).
|| 8. Cadascun dels dos taulons d'ullastre, de mig pam de gruix per un pam i mig d'amplària, que sostenen la roda de la sínia (Manacor).
|| 9. Post que els terrissers empren per a deixatar la terra argilosa per a fer l'engalva (La Bisbal).
|| 10. Cadascuna de les dues estelles que sostenen la llenya del forn (Terrassa, Lluçanès, Olost, Palamós).
|| 11. Cada una de les bigues, més petites que les ordinàries, que jeuen damunt la jàssera d'un sòtil o teulada (Mall.); cast. costanera.
|| 12. Els fulls de paper que van a la part superior o inferior de la reima i que solen esser defectuosos (Barc.); cast. costero.
|| 13. Mesura d'aigua de rec, un poc més gran que la mola (Val.).
III. adj. Propi de la costa o vorera de la mar; cast. costero. Llagut coster: el que per la seva construcció no és adequat per a fer-se lluny de la costa. Navegació costera: moviment d'embarcacions que segueixen la costa, que no fan viatges entre riberes allunyades. Li parlà... de la competència dels vapors, dels carrils, per la navegació costera, Pons Auca 191. No hi havia més correus per mar que un llaütet coster, Roq. 40.
    Fon.: kusté (or., Sóller, men., eiv.); kosté (occ., mall.); kostéɾ (val.).
    Intens.: a) Augm.: costeràs.—b) Dim.: costeret, costeretxo, costerel·lo, costereu, costeró.—c) Pejor.: costerot.
    Etim.: del llatí vg. *costariu, ‘lateral’, o tal vegada formació catalana derivada de costa.