Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cot
veure  2. cot
veure  3. cot
veure  4. cot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COT m.
|| 1. Peça d'abric amb mànegues, semblant a un casaca, que portaven homes i dones antigament i que entre gent rica solia adornar-se amb pell per les vores. Ad Petrum Ermemir... uelada I. et cot I vermel, doc. a. 1052 (Bol. Ac. B. L., vi, 356). De les escotadures del cotz [sic] e de les flotxes e de les garnatxes e de les altres vestidures, doc. a. 1306 (RLR, vii, 54). Se despuyllà lo mantell e el cot que vestia, Muntaner Cròn., c. 297. Negú gos portar ne en capa ne en cot ne en gonelles perles ne aur ne argent, doc. a. 1345 (Geogr. Barc. 414). A un clergue de Sabadeyll | emblí un cot e un mantell, Buch cavall 135. Ubrats los dits coffres e'n tragats un cot de vellut blanch e vermell ab cerca de erminis e un altre cot de scarlata morada ab cerca de vays, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 544). Quatre cots de panxes de vays, doc. a. 1413 (Anuari IEC, i, 178). Quant una noble donzella fa noces, e'l spos li tramet un bell quot [sic] que val .xm. florins, Sermons SVF, i, 39. Hun cot de dona de drap anglès, amb les mànegues forrades de vellut, doc. segle XV (Sanchis Vida 32). Hun cot negre cerqua vermela e vert les mànegues forades de tercenell vermell, Item un altre cot sens cerque negra ab les mànegues forades de tercenell, doc. a. 1443 (Bol. Soc. Cast. Cult. vii, 297). Yo provehí | e l'arrehí | perles, rubins | ... | vervius, duays | per cots, gonelles | angles, bruxelles | e bell domàs, Spill 2071.
|| 2. Capot amb balona llarga i mànegues, que duien els homes antics (Men.); cast. capote.
|| 3. a) Cot armer: cota d'armes (?) Ordenam e establim que nuyll hom no port perles ne fres ne peyres precioses en perpuntes ne en cot armer, Ordenacions segle XIII (Anuari IEC, i, 273).—b) Cot castellà. Un cot castellà fresat forrat de pèl de conills, doc. a. 1402 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Vn cot castellà ab son mantonet de drap negre de xamellot desfolrat, doc. a. 1412 (mat. arx.). Unum cot castelà de beginat nouum, doc. a. 1425 (arx. de Montblanc).—c) Cot de vilatge. Un cot de vilatge mesclat, folrat de tela negra pel raç, doc. Vic, a. 1445 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
kɔ̞́t (Men.).
    Etim.:
probablement masculinització de cota, paraula d'origen germànic (V. cota, art. 1).

2. COT f.
Pedra d'esmolar; cast. afiladera. El bon nodriment és axí com l'espaa, e la memòria com la cot, Jahuda Dits, c. 5. Una cot de dayll bona, doc. a. 1426 (Vegueria de la Vall de Ribes, 122). Limadura de cot II 3 e miga, Alcoatí 70. Dins un boscarró hi ha una gran penya de cot, que li diuen Sa Roca des Cavall, Camps Folkl. ii, 72. Pedra de cot: pedra esmeril, apta per a esmolar (Menorca). A Catalunya es diu cot únicament la pedra esmoladora dels dallaires (Merlès).
II. || 1. topon. a) La Cot o Sa Cot: llogaret agregat al municipi de Santa Pau (La Garrotxa).—b) La Cot: volcà apagat que hi ha en el terme municipal de Les Preses (Garrotxa). Allà al fons... tota la regió volcànica de la Cot, Massó Croq. 78.—c) La Cot: casa de pagès situada dalt unes penyes que coronen un turó dins el terme municipal de Gombreny.—d) Les Cots: nom d'una casa i partida de terra prop d'Olot.—e) Mas d'es Cot: nom d'una masia del terme de Viladrau—f) Mas de Cots: masia en el terme d'Albiol (Camp de Tarr.).
|| 2. Llin. existent a Gir., Barc., Arenys de Mar, Argentona, Mataró, Masroig, Miravet, Mora d'Ebre, Pobla de Masaluca, Vinaròs, St. Mateu, Vilafamés. Hi ha la var. pl. Cots, existent a Celrà, Barc., Caldes de Mo., Manresa, Olost, Agramunt, Anglesola, Arbeca, Àreu, Alfara, Benifallet, Bot, Espluga de F., Falset, Gandia, Oliva, Pego, Agres, Alcoi, Alacant, etc.
    Fon.:
kɔ́t (or., occ., men.).
    Etim.:
del llatí cōte, ‘pedra’.

3. COT, COTA adj.
Inclinat cap a terra (Gir., Barc.); cast. agachado. Té'ls ulls cots ab llanguiment, Guimerà Poes. 204. Tants de desayres l'emmagrien..., el feyen rondar per casa ab les orelles cotes y la cua arrossegant, Oller Llapis y ploma 50. Lo feixuch pes que duya'l feya anar cót, Busquets Montseny. Passà les hores de la desventura cap cot, sospirant i sense trobar un bri de conhort, Roig Flama 103. Guaites encara l'home tan deplorable i cot, Carner Monj 32. Càvec (bigòs, etc.) cot: càvec o altra eina que té molt poca obertura d'angle entre el ferro i el mànec (Rabós d'Empordà).
    Fon.:
kót (or.).
    Etim.:
probablement postverbal de acotar art. 1.

4. COT m.
que els diccionaris Escrig-Ll. i Aladern posen amb els significats del cast. coto, és paraula inexistent en la nostra llengua.