DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COTXER m.
|| 1. Qui té per ofici menar un cotxe; cast. cochero. Los ootxers han feta la festa acostumada annual, Lumen Domus, i, 254 (ap. Aguiló Dicc.). Cotxer de plaça: el qui mena un cotxe de lloguer. Quant al cotxe ell se les entenia amb un cotxer de plaça que vivia en aquell carrer, Oller Pap. ii. Cotxer de morts: el qui mena un cotxe de morts, i per extensió els altres dependents de la funerària. Entraren dos cotxers de morts i atravesant en silenci la sala, es dirigiren... a la cambra mortuòria, Oller Pap. xvii.
|| 2. Cotxero: peix de mar, Coricus rostratus (Val., Archivo, ii, 154); cast. tuerto.
    Fon.: kuʧé (or., men.); koʧé (occ., mall.); kuʧéɾu (Barc.); koʧéɾo (val.).
    Loc.—a) Quedar com un cotxer(o): quedar malament, faltar a la paraula donada (Val.).—b) El millor ofici: ser cotxer(o) dels que van dins: es diu irònicament per indicar que el millor ofici és el de senyor (Val.).
    Intens.: cotxeret, cotxeriu, cotxerot, cotxeràs, cotxeretxo, cotxereu.

2. COTXER, -ERA adj.
Propi dels cotxes; cast. cochero. Porta cotxera: porta gran, apta per a passar-hi cotxes.