DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. COVA f.
|| 1. Cavitat de dimensions considerables, oberta naturalment o artificial, que s'estén sota terra; cast. cueva. En aquella vall havia una cova en la qual un pastor tenia amagada una fembra, Llull Blanq., c. 66. Cujam pendre sarraïns en una coua en aquella serra que uós ueets, Jaume I, Cròn. 99. Aquell qui cava lo clot o la cova a son proisme caurà en aquella, Canals Carta, c. 14. Humida y faresta cova | que's pert en negra foscor, | endins, pel cor de la roca, Costa Agre terra 161. Els que dins coves del desert s'amaguen, Alcover Poem. Bíbl. 49 Especialment: a) Barraca oberta dins la terra o la roca, per a soplujar-s'hi homes o bestiar, guardar-hi eines, etc. (Organyà, Pineda).—b) Conjunt d'habitacions excavades dins la terra arenisca i que serveix d'habitatge a una família en certs pobles valencians, especialment Crevillent, Cullera, Benimàmet, Paterna, etc. (V. la secció de cult. pop. d'aquest article).—c) Cavitat excavada en la terra per a extreure'n terra d'oller, almànguina, arena, etc. El fé passar per una cova de treure grava, que hey havia devora un redol de pins, Penya Mos. iii, 190.—d) Cova de lladres: aquella on habiten lladres o bandits; fig., lloc on es reuneix o habita gent dolenta.—e) Cova d'alarbs (Empordà), cova de moros (Men., Val.): nom vulgar de certes coves artificials i altres construccions prehistòriques de caràcter funerari.—f) La cova dels nou germans: una cova que el vulgus creu que era estatge de bandits; fig., edifici antic, brut i mig espanyat (Val.).
|| 2. Cambra o cambres que formen la part més baixa d'un edifici i estan situades sota terra (Val.); cast. cueva, sótano. Mig any vestia | una camisa | ... | nunca del cors, | sinó podrida, | la's despullava: | tal la llançava | baix en la cova, Spill 2413. Una filla molt bellíssima que... habita en les voltes o coves de hun castell antich, Tirant, c. 395
|| 3. per ext., Qualsevol cavitat no molt fonda; cast. cavidad, cueva. «El pa fa cova»: es diu del pa mal cuit, que té un buit entre la corfa i la molla (Val.). «No posis la mà plana: fes-li fer una mica de cova» (Mall., Men.). Especialment: a) Genitals de la dona. Prengau la més bella de quantes sabem | ... | Ni vós la volríeu, tancada la coua, | ni elles a vós, fallint-vos lo pern, Proc Olives 2185.
Loc.
—Esser fosc com una cova: es diu d'una habitació o paratge molt fosc (Val.).
Cult. pop.—
Hi ha barriades senceres de coves habitades en els tossals calcaris que tanquen per l'Oest l'Horta de València, en els pobles de Benimàmet, Burjassot, Godella, Rocafort, Montcada, Paterna, Riba-roja de Túria, Vilamarxant i Bétera; totes aquestes coves tenen corral descobert. També hi ha coves habitades a la muntanya de Cullera i a la Font de la Figuera (Vall de Montesa). Les de Crevillent (Camp d'Elx) són de tipus diferent.—Coves de l'Horta de València. En les barriades de coves d'aquesta comarca no sobresurten damunt terra més que les baranes dels ampits que volten els corrals i coronen les façanes, i els fumerals troncocònics, tots pintats de blanc. Els camins de comunicació passen damunt les vivendes. Les façanes, llises, de línies rectes i emblanquinades totalment, donen a una replaceta amb geranis i qualque figuera, que serveix d'accés generalment a dues o tres coves, i a la qual es baixa per una escala o costera entre atzavares i figueres de pala. Els murs de les coves són de grossària desigual, i devegades només tenen mig metre. Totes les coves de l'Horta estan proveïdes almenys d'un corral per a la ventilació, en el qual es crien gallines i conills i es troba la porquera. A certes coves hi ha establertes tavernes (tendes) i comerços de queviures (botiguetes). Sembla que les coves són relativament modernes en el pais, i que no començaren a construir-se fins a les darreries del segle XVIII.—Coves de Cullera. La major part de les coves d'aquesta població consten d'una part davantera edificada damunt el vessant de la muntanya, i d'una part posterior cavada a la roca que és l'autèntica cova. La part anterior té molt sovint la forma de barraca (cf. Max Thede, en Volkst. Kult. Rom. vi, 233) i serveix d'habitatge a les persones, mentres que la veritable cova es reserva per als animals. Però hi ha coves totalment subterrànies, amb un estable al fons i sense més llum que la que reben per la porta i un parell de finestrons oberts al seu costat.—Coves de Crevillent. A Crevillent hi ha més de 1300 coves habitades; la majoria de les vivendes del poble són, doncs, subterrànies. Hi ha també algunes coves a Elx, Alacant, Monnòver i Novelda. Molts carrers de Crevillent semblen vertaders barrancs, als vessants dels quals apareixen llargues ringleres de portes i finestres. Altres vegades les coves estan escalonades al coster d'un tossal i es veuen fins a tres ringleres de coves superposades. La façana d'aquestes coves presenta una finestra a cada costat de la porta. El vestíbul és gran, de 10 a 12 metres de llargada per tres d'amplària i altres tres d'alçada. A primer terme hi ha dos dormitoris als costats de la porta, que reben claror per la finestra, i en segon terme la cuina i l'estable. Devegades aquest està situat a una de les dues estances que tenen llum exterior. (Cf. Figueras Pacheco, Geogr. Al., 212).
Cova: llin. existent a Benassal i Elx. Hi ha la var més freqüent Coves (Al., Crevillent, Elx, Novelda, Petrer) i Covas (Barc., Mall.).
Fon.: kɔ́βə (pir-or., or.); kɔ́βɛ (Gir., Olot, Tremp, Sort, Balaguer, Ll., Falset, Gandesa); kɔ́βa (Andorra, Esterri, Tortosa, Val.); kɔ́və (Camp de Tarr., Eiv.); kɔ́va (Maestr., Cast., Alg.); kɔ́βɔ (Pobla de S.); kɔ́vɔ (Pego, Novelda, Alacant); kɔ̞́və (Mall., Men.).
Intens.:—a) Augm.: covassa, covarra, covota, covot, covarrassa.—b) Dim.: coveta, covetxa, covel·la, coveua, coviua, covoia, covina, coví, covona, covarrina, covarrineua, covarrinoia.—c) Pejor.: covota, covot.
Sinòn.: || 1, balma.
Etim.: del llatí cŏva, var. de cava, ‘buida’.
2. COVA f. dial.
per coa: V. cua.
3. COVA m., grafia ant.,
per cove. Com en la sistela o al cova com aygua foren estats los lurs sacrets tancats, Corbatxo 67. Un cova de canya, doc. a. 1546 (Alós Inv. 50).
4. COVA adj.
Poruc, en el llenguatge d'argot dels malfactors barcelonins. (Wagner Argot 53).
Etim.: format per regressió damunt covard.