DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COVAR v.
I. tr.
|| 1. Estar una au damunt els ous per donar-los la calor necessària per al desenvolupament de l'embrió i per a la naixença dels pollets; cast. empollar, incubar. Lo gall qui no cova los fills, s'ajusta a moltes gallines, Scachs 17. Las ocas no volen couar altres ous sinó los llurs, Agustí Secr. 156 vo. Y com la mare cova a la niuada ses amoroses ales estenent, Llorente Versos, i, 163. a) fig. Dels móns que infantà l'Eros i cova l'avinenca, Atlàntida vi. Oh mar! Tu ho coves tot, de tu ressurt el dia, Riber Sol ixent 54.
|| 2. fig. Mantenir latent, com amagat, fins al moment de treure la cosa a llum. Cabirs que de la terra viviu en les entranyes | covant tresors o saba qui fa reviure el camp, Costa Trad. 171. Aquella esperança covada tant de temps, s'havia realitzat, Oller Pap. xx. Covar la cendra: apilar la cendra i el foc perquè els trossos de llenya acabin de cremar-se durant la nit. Covar el foc: cobrir de cendra les brases perquè el foc es mantingui;—estar-se amb tota comoditat assegut davant el foc de la llar, del braser, etc. (Olost, Bocairent). Covar les castanyes: abrigar-les amb molts draps, quan són cuites, perquè, concentrant la seva pròpia escalfor, es posin toves. Covar les patates: colgar-les de cendra o caliu per coure-les. Covar una idea, un projecte: mantenir-lo dins el cap sense manifestar-lo fins que sigui el moment oportú. Covar un mal designe o intent, Lacavalleria Gazoph. Covar odi contra algú: mantenir l'odi secret fins que esclati. Covar algú amb la vista: encobeir-lo molt, tenir-lo molt guardat, tenir-ne molt d'esment (Mall.). «Vida trista, vida trista, | vida trista per a mi: | me'n pren com el sebel·lí, | que cova els ous amb la vista» (cançó pop. Mall.). Refile el rossinyol, | refile al raig del sol | que a mi no em cova; | des que no em cova may | m'estic sota un desmay | plora que plora, Verdaguer Idilis 214.
II. intr. (i devegades refl.) Mantenir-se latent, quasi apagat, fins al moment d'esclatar o de fer el seu efecte; cast. incubar-se. Pagesos, atsacaiau, | ara que la saba cova; | cada brot vell que tallau | fa tornar l'arbre més jove, Colom Juven. 74. a) fig. En vostre cor y en vostra pensa s'hi cova, per dir-ho axís, l'esdevenir de la pàtria, Collell Flor. xxxii. Dins ta blanca corol·la ja no's cova el bon fruit del demà, Ramis Clar. 11. «Aquest bony és un mal que cova, i qualsevol dia s'emmaleirà». Aquest mal ha covat molt de temps, Lacavalleria Gazoph. La bugada cova quan està dins el cossi (Cast.). Covar-se l'arròs: esclatar-se els grans per haver estat massa temps l'arròs cuit mantenint la seva escalfor, abans de menjar-lo. Diu la mare... que ja està apariat lo dinar y que vingan, si no trobaran l'arroç covat, Vidal Rosada d'estiu, 167 (ap. Balari Dicc.). El foc cova quan està colgat sota la cendra. Covar com el foc de pinyol: tenir reguardades les passions, especialment l'odi, però ben vives encara que amagades (Mall.); es diu perquè el foc de pinyol d'oliva sempre sembla que està apagat, i per dins està ben encès. Però encara major pena | està covant dins son pit: | un mes fa que ni notícies | ha rebudes de son fill, Aguiló Poes. 18. Els iniciadós d'una idea que fa vint añs que cova, Ignor. 25. Covar (pronunciat cuar) les olives: estar les olives més d'un mes a l'infern, abans d'esser mòltes (St. Feliu de G., ap. Griera Tr.).
III. || 1. intr. Estar dins el llit fora de les hores normals de dormir, sia per malaltia, sia per peresa. «Són les deu i encara coves!» (Empordà, Mall., Men.). «Aviat hauràs d'anar a covar»: ho diuen a una dona que està en els últims temps de l'embaràs (Empordà).
|| 2. tr. Covar un constipat: estar enllitat per guarir-se el constipat (Cat., Val., Bal.).
    Loc.
—No esser bo (o no servir) per covar ni per pondre: no servir per a res, esser una persona aturada, inepta, sense habilitat (or., occ., val., bal.). El nebot era un pobre ome que no servia per a pondre ni per a covar, Víct. Cat., Ombr. 95.
    Fon.: kuβá (pir-or., or.); kuɣá (Ross.); koβá (occ., Maestr.); koβáɾ (Val.); kováɾ (Cast., Gandia, Pego, Al., Elx); ková (Mallorca); kuvá (Camp de Tarr., Men., Eiv.); kuá (Conflent); kowá (Mall.); kowáɾ (Benidorm).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En el llenguatge parlat presenta algunes particularitats, per exemple la u en lloc de v en formes com coua, coues, coui (Gir., Empordà, Mall.). En el dialecte baleàric, on la primera persona singular del present d'indicatiu es forma sense desinència, hi ha dues pronúncies: jo cou (pronunciat kóf) i jo cou (pronunciat ków).
    Etim.: del llatí cŭbare, ‘jeure’. En català antic trobam amb aquest significat la forma cubar, que és un llatinisme. El significat de ‘estar en el llit fora de les hores normals de dormir’, que té el verb covar en català modern, no prové del significat llatí de ‘jeure’, sinó que és una accepció secundària derivada de la de ‘estar la gallina damunt els ous’.