Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  covard
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COVARD (ant. escrit també covart i coart), -ARDA adj.: cast. cobarde.
|| 1. Que té por del perill. Vós axí com a couart, per fugir a la batalla, Curial, ii, 18. No'ns mostrem tan couarts, car lo senyor nos ama tant que, si'ns veu temerosos, deixar-nos-ha ací, Villena Vita Chr., c. 129. E are serets coart? E no sabets vós, senyor, la vostra espasa si és tots temps anada auant?, Jacob Xalabin 19 v.o. Va tornar coart e femenil, Boades Feyts 65. N'hi ha que l'aura social allunya | perquè dissonen del regim covard, Alcover Poem. Bíbl. 48.
|| 2. Propi del qui té por del perill. Sens fer legea de couarts actes, Tirant, c. 10.
    Loc.

Esser més covard que un conill (Mall.); Esser covard com una guilla (Cat.): esser molt covard.
    Refr.
—a) «Quatre covards fan fugir un valent»: vol dir que la superioritat numèrica pot esser un factor de victòria damunt la valentia (Manresa).—b) «Home covard, a les barbes se li pixen» (Tortosa); «Home covard, mai troba dona bonica» (or., occ.); «Home covard, se casa mal i tard» (Tortosa).—c) «No hi ha ningú més covard que el qui no té raó» (Bayerri Refr. Tort. i, 395).—d) «D'homos covards no n'han escrit res» (Mall.).
    Fon.:
kuβáɾt (pir-or., or.); koβáɾt (occ., Val.); kováɾt (Cast., Al., Mall.); kuváɾt (Camp de Tarr., Sóller, Men., Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: covardàs, covardot.—b) Dim.: covardet, covardó.
    Sinòn.:
poruc, gallina, volpell.
    Etim.:
del fr. couard, mat. sign., derivat del llatí cauda, ‘coa’.