DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRÒNICA f.: cast. crónica.
|| 1. Recull de fets històrics narrats per orde cronològic. Recontava'ls los fets qui són passats... segons que són escrits en les cròniques, Llull Blanq., c. 88. Es notat en les cròniques de temps passat, Pere IV, Cròn. 113. Segons se recompta en les cròniques dels papes, Eximplis, i, 41. Segons en chròniques antigues ho he trobat recitat, Boades Feyts 20.
|| 2. Allò que es conta sobre persones o coses. Si no menten ses cròniques, avuy mateix romandrà uberta sa nova botiga, Roq. 11. Crònica escandalosa: conjunt de notícies malèvoles sobre la vida privada d'algú.
|| 3. Part d'un periòdic destinada a una determinada classe de notícies. «Crònica de societat»; «Crònica musical»; «Crònica literària»; etc.
    Fon.: kɾɔ́nikə (Barc.); kɾɔ̞́nika (Val.); kɾɔ̞́niсə (Palma).
    Intens.:—a) Augm.: cronicassa.—b) Dim.: croniqueta, croniquetxa, croniqueua, croniquiua.
    Var. form. ant.: corònica (Par fossen anats en Egipte, no per comprar forment, mas per reçitar corònica de la generaçió uostra, Corella Obres 69); carònica (Segons se recompte en les caròniques dels emparadors, Eximplis, ii, 98).
    Etim.: pres del gr.-llatí chronica, pl. de chronicon, mat. sign. || 1.