Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crac
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRAC m.
|| 1. Soroll sec de cosa que es romp; cast. crac. «He sentit un crac, i ha estat la cadira que s'havia trencat». Aquest odi fresc que se'l passeja per la boca i li fa crac entre les dents, Sagarra All 180. «Ves fent el beneit, ja sentiràs el crac»: vol dir que si no va viu, en tocarà les conseqüències (Olot). En llenguatge infantil, es diu crac una ametlla, avellana, pinyó o altra fruita de clovella dura i seca (Blanes). Llonganissa del crac: la que es fa d'un budell llarg, prim i llis; el nom de crac li ve del soroll que fa en rompre's (Ripoll). La mocadera porta la carn per fer les llonganisses, culanes, llonganisseta del crac o fuets, Script. febrer 1925.
|| 2. fig. Fallida d'una casa o d'una empresa comercial; cast. crac, quiebra. «En el crac del Banc hem perdut molts diners». Els Lloberola van fer el crac i deixaren gairebé de tractar-se amb tothom, Sagarra Vida 175.
|| 3. Pagès molt rústic, ignorant, que de tot s'admira (Manresa, Barc., Igualada, Tortosa); cast. isidro.
|| 4. Babau, curt d'enteniment, que té dificultat per a entendre les coses (Ll.); cast. torpe. «No sigues crac!» (Lleida).
    Fon.:
kɾák (en tots els dialectes).
    Etim.:
onomatopeia del soroll de trencar-se una cosa dura.