DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRAN m.
Tall fet a una cosa com a senyal o per altre fi; cast. cran. Els tipus d'impremta tenen un cran per a conèixer pel tacte on és la part superior i on la inferior de la lletra.
    Fon.: kɾán (or., occ., val., bal.); kɾáŋk (en la pronúncia vulgar dels tapers empordanesos i dels tipògrafs mallorquins i menorquins).
    Etim.: pres del fr. cran ‘ranura’. La pronúncia kɾaŋk és deguda a contaminació de cranc.