Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cranc
veure  2. cranc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CRANC m.:
I. imatge  Crustaci decàpode braquiür, de molt diverses espècies, la majoria marines, amb closca ampla i ordinàriament aplatada; cast. cangrejo. En un estany hauia un agró acustumat de pescar longament... Vn cranch se marauellà del agró, perque no pescaua enaxí com pescar solia, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Cranchs, polps s'hi fan | dits companyons, Spill 9619. Com els tentacles d'un cranc, Pons Auca 189. Especialment: a) Cranc comú: és l'espècie Cancer Pagurus, de color vermellós fosc i d'una grossària que oscil·la entre 7 i 30 cm.; cast. cangrejo común.b) Cranc de platja: crustaci de l'espècie Platyonichus latipes, que es passeja al bo del dia fora de l'aigua i s'amaga colgant-se d'arena.—c) Cranc de fort: és l'espècie Xantho rivulosus (Men.).—d) Cranc de fondo: és l'espècie Polybius Henslowi; té la closca orbicular, ben plana i llisa per damunt, i les cames posteriors molt robustes i acabades amb un tars lanceolat (Men.).—e) imatge  Cranc de llit: és l'espècie Dromia vulgaris, notable per tenir els dos parells de cames posteriors molt petites i pel costum de transportar damunt la closca altres animals, sobretot esponges (Men.).—f) Cranc volant: és l'espècie Portunus plicatus (Men.).—g) Cranc reial (Mall.) o cranc inglès (Men.): és l'espècie Calappa granulata, que té mordales robustes i les altres cames molt primes; és de color vermellós, i amb les mordales cava l'arena per amagar-s'hi.—h) imatge  Cranc ver (Men.), o cranc de fang (Men.), o cranc merder (Tarr.), o cranc sabater (Mall.): és l'espècie Carcinus Moenas, de color vermellós, de la grossària de la mà d'un home; es troba en els arenals i dins les algueres.—i) Cranc jueu: és gros i vermell, pertany a l'espècie Pachygrapsus marmoratus (Mall., Men.).—j) Cranc pelut: és negrós, més gros que el cranc jueu, i té les mordales amb regruixos i les altres cames plenes de pèls; és el més apreciat per a fer-ne arròs. El seu nom científic és Eriphia spinifrons.l) imatge  Cranc dimoni: és de l'espècie Grapsus varius; té el cèfalotòrax amb estries transversals i habita per entre les roques (Barc., Tarr.).—m) Cranc llanut: és l'espècie Dorippe lanata; té el darrer parell de cames alçades per damunt el dors; no és comestible.—n) imatge  Cranc talla-braçolí o cranc serrafils (o tallafils): té el cèfalotòrax molt ample; el seu nom zoològic és Lupea hastata; els pescadors el consideren perjudicial perquè els destrueix els fils de les xarxes.—o) Cranc del cul de les tortugues: és l'espècie Grapsus minutus; els mariners diuen que aquest cranc es posa al forat anal de les tortugues i les fa surar, i aleshores al sol s'adormen i es deixen agafar (Gibert Crust. 34).—p) Cranc vestit o cranc moro (Men.): és l'espècie Dromia vulgaris, que hem descrit sota el nom de cranc de llit.q) Cranc blanc: és l'espècie Ilia nucleus Herb. (Men., ap. Ferrer Aledo APM 67).—r) Cranc vermell: l'espècie Portunus puber (Men., ap. Ferrer Aledo APM 67).—s) Cranc verd: l'espècie Pirimela denticulata, de color verdós i front molt prominent (Gibert Crust. 26).—t) Cran voguer: l'espècie Xantho floridus (Mall.).—u) Cranc de L'Havana: cranc grosset, molt rodó, que damunt la closca té una mena de capa de pelussa com herbeta espessa (Llucmajor).—v) Cranc de riu: crustaci macrur de la família dels astàcids: Astacus fluviatilis Fabra (Barcelona, Tarragona); cast. cangrejo de río. És semblant a la llagosta de mar, de forma allargada i completament diferent dels crancs marins, que són de forma més o menys rodonenca.
II. Nom de diferents coses que tenen semblança amb els dits crustacis:
|| 1. ant. Constel·lació de Càncer; cast. cáncer. En lo mes de juliol com lo sol és en signa de Cranch e la luna és setena, Palladi 153. Dementre que'l sol sots principi de Cranch faés son cós, Hist. Troy. 87.
|| 2. Tumor o úlcera maligna que destrueix els teixits orgànics; cast. cáncer. E tramès Deus una malaltia qui havia nom cranch en la cara de Vespesià l'emperador, que tot lo nas e les galtes li menjaven tro a les dens e caygeren-li les maxelles e la barba, Destrucció de Hierusalem, segle XV (Col. Bof. xiii, 10). Tres paors són: caure de banch e auer cranch e cagar sanch, Libre de tres, 113. La malaltia que's anomena cranch... comunament ve de alguna nafra que és estada en aquell loch e per negligència o mala cura enuelleix-se e conuerteix-se en cranch, Dieç Menesc. ii, 63 vo. En sa platxèria | lo cranc d'un pecat negre va rosegant-li el pit, Atlàntida ii.
|| 3. Bolet de la família dels clatracis: Clathrus cancellatus (Cat.); cast. clatro. És vermell, brillant per fora i pàl·lid per dins, ple de la pulpa gris negrosa de les espores, que arriba a diluir-se amb fetidesa de cadàver.
|| 4. Peça de ferro o d'acer, que forma angle recte i serveix per a canviar el moviment rectilini en circular o el circular en rectilini (Mall.); cast. cigüeñal.
|| 5. pl. Dits (en llenguatge d'argot).
    Loc.
—a) Anar de cranc (Empordà) o anar cranc, (Bal.): anar a la torta, de costat. «Goita aquell, com va de cranc!» (St. Feliu de G.). A Menorca s'usa en aquest sentit com adj.: «Sa baldufa balla cranca»: la baldufa balla a la torta (Ciutadella).—b) Caminar com els crancs: anar cap arrera en lloc de progressar.
    Refr.
—a) «Si tens manya, amb un pedàs, cranc i dona agafaràs» (Mall.).—b) «En terra, a la mar i a tota banda, tortuga que té cranc, es cranc comanda» (Palma de Mall.).—c) «Pescant crancs o caçant rates, mariner, posa't sabates» (Mall.).—d) «Cranc, per què vas tort?—Perquè mon pare hi anava» (Santanyí); «Es cranc diu:—Camina dret!—Faç com feis,—diu es cranquet» (Palma). Vol dir que els fills solen seguir l'exemple de llurs pares.
    Fon.:
kɾáŋk (val., bal.); kɾáŋ (or.); kɾǽɲс (Felanitx); karáŋk (Val., Pego); kɾáɲс (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: crancàs, crancarro, crancot.—b) Dim.: cranquet, cranquetxo, cranquel·lo, cranqueu, cranquiu, crancó, crancarrí, crancarrineu, crancoi, crancarrinoi, crancarrinoiet, cranconet, cranconeu.
    Sinòn.:
II, || 1, 2, càncer.
    Etim.:
del llatí cancrum, mat. sign. I, II || 2.

2. CRANC m.:
V. cran.