Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. creador
veure  2. creador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CREADOR, -ORA m. i f.
Que crea; cast. creador.
|| 1. Que fa les coses de no res. Es un Deus tan solament, pare e creador e senyor de tot quant és, Llull Gentil 11. Los ulls espirituals veen en les creatures lur senyor e lur faedor e lur creador, Llull Cont. 124. Tota cosa que ha existèntia, o és creador, o és creatura, Metge Somni i. a) adjectivat: Tota cosa que ha haver substància creadora cové que la haja de Déu, Metge Somni i. Aquexa annihilació qui feny y plasma ab una virtualitat creadora omnipotent, Galmés Flor de cart 148.—b) m., per antonomàsia, Déu. Esperits vidals... qui han novell principi del Creador, Metge Somni i. Ver or sens liga, | mare y amiga | del creador, Spill 10915. Hac a retre la sua ànima en mans del Creador, Boades Feyts 455.
|| 2. Que fa una cosa que encara no existia. Boccaccio, creador y pare de la sonora y rica prosa italiana, Obrador Arq. lit. 24.
    Fon.:
kɾeəðó (Barc., Palma); kɾeaðóɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí creatōre, mat. sign.

2. CREADOR m., grafia ant. incorrecta:
V. creedor.