DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREAR v. tr.: cast. crear.
|| 1. Fer una cosa de no-res. Deus no hac intenció con creà lo món a multitud de gents, Llull Felix, pt. i, c. 6. No he retudes gràcies al meu Senyor... ni he pensat com m'ha creat per sa mercè, Eximenis Conf. 7. Déu infinit ans que'l món fos creat | te preseruà puríssima e santa, Trobes V. Maria [136].
|| 2. Fer una cosa que encara no existia. Especialment: a) ant. Procrear i educar en la infantesa. Son pare havia'l creat e habituat a molt bones costumes, Llull Blanq., c. 1.—b) Instituir jurídicament. Per conseguir això, se necessita crear un còdic nou?, Aurora 226.—c) Elegir o constituir en un grau de dignitat, en un càrrec, etc. En Pere... reebé ab gran glòria e ab gran alegre la garlanda d'on fo creat compte de Barcelona e senyor de tota Cathalunya, Muntaner Cròn., c. 29. Axí com lo Papa quant és creat pren novell nom, Sermo St. Pere 125. Forens constituhits e creats síndichs a prestar la fidelitat al senyor rey, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 8). S'Ajuntament ha creat quatre municipals a cavall, Roq. 17.—d) Produir coses noves. Inspirant en les velles belleses el desficiós y perdurable afany de crear y produir belleses noves, Obrador Arq. lit. 17. Els profans..., si a les dificultats que ja los crea l'estil y llenguatge arcaic, s'hi ajunten les de la vella tipografia, Obrador ibid. 106.
    Fon.: kɾeá (Barc., Palma); kɾeáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En el dialecte baleàric, la forma de primera persona singular del present d'indicatiu és crei.
    Var. form.: criar.
    Etim.: pres del llatí crĕāre, mat. sign.