DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREBANT m.
|| 1. ant. Caiguda violenta, amb gran cop; cast. quebranto, caída. Car qui cau de l'alta amor | de Déu, no és crebant major, Llull Rim. 489. E d'alt cahent no darà poch crebant, Ausiàs March lxxxix. Li fahien ficar los genols en terra e pendre de grans crebants per terra, Demanda de St. Agustí a la Verge, e 2 vo (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Cop que fa perdre resistència al qui el rep; cast. quebranto. Hon majors seran aquells qui ab los dexendents d'aquest senyor contrastaran, que major crebant pendran, Muntaner Cròn., c. 6.
    Var. form.: escrebant.
    Sinòn.: bac, esclat.