DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREBANTAR v. tr.
Fer perdre consistència o resistència un cop violent a una cosa; cast. quebrantar. Jatsesia que tots dies les coses antigues sien crebantades, Hist. Troy. 5.
    Var. form.: escrebantar.
    Etim.: del llatí *crepantare, ‘fer esclatar’ (REW 2312).