Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  credo
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREDO m.: cast. credo.
|| 1. Símbol apostòlic de la fe catòlica. Cascun dia diguessen per special pregària la oració del paternoster la auemaria lo credo in deum y aquell psalm, Pereç St. Vicent 39. Dir o resar un credo: recitar el símbol de la fe. Direm un credo a la Sanch, Penya Poes. 94. a) Passatge de la missa on es diu o es canta el símbol de la fe. Manam que a... lo evangeli y credo y prefassi stiguan tots d'en peus, doc. a. 1570 (Entrev. Eiv. 115).
|| 2. Temps que s'esmerça normalment per a recitar el símbol de la fe. Deixa la cassola allí per espay de un credo, Robert Coch 30 vo. Se sentí molta mosqueteria que durà cerca de tres Credos, Rúbr. Bruniquer, v, 13. En un credo, o al temps d'un credo: en molt breu temps; cast. en un santiamén. Ma mareta, fassem via. | ... | Es temps d'un credo estich llesta, Aguiló Poes. 107. | com que s'ho trobarà tot ben amanit, s'enllestirà en un credo, Pons Com an., 19. ldò ara és sortida sols no ha un credo, Ignor. 31.
|| 3. Conjunt de les idees bàsiques d'una secta, d'un partit, d'una escola, etc. Yo us dich que tal credo ni tal patenostre, | ni gens lo vull creure ni menys atorgar, Proc. Olives 1027. Credo polític: professió de fe política.
    Loc.
—a) Credo!: interjecció piadosa, a manera de jaculatòria, que s'usa en veure un llampec (men.);—per ext., s'usa la mateixa expressió quan es sent dir una cosa molt poc creïble o molt extraordinària; i a vegades es completa l'exclamació dient: «Credo, i no llampetja!» (Ciutadella).—b) Esser ver com el Credo: esser la pura veritat. Lo que he deposat és ver com lo credo y és pura veritat, doc. a. 1636 (Hist. Sóller, ii, 988).—c) Cantar el Credo: esser una cosa extremada, especialment en l'aspecte perjudicial. «Te posaran una multa que cantarà el credo». «Li donaven cada tupada que cantava el credo». A Menorca es diu també tocar el credo, amb el mateix significat.—d) El darrer mot del Credo: la persona o cosa ínfima, de menys importància (Mall., Men.). En Belluguins..., el més insignificant de la quadrilla, el darrer mot del Credo, un attot petit y magre, Galmés Flor 11.—e) Valer un credo: esser molt car (Empordà).—f) Enredar o embolicar el credo: embrollar de mala manera una qüestió (Valls). El Notari era un Castellà jarrayre que embolicaria el Credo... perque era d'aquells que la juguen a dos mans, Rond. de R. val. 77.—g) «Quan fonc mort, cridaren credo»: es diu al·ludint a un assumpte al qual s'ha arribat massa tard, quan ja no tenia remei (Mall.).
    Fon.:
kɾέðu (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); kɾέðo (occ., val.); kɾέ̞ðo (mall.).
    Sinòn.:
|| 1, crec-en-un-Déu.
    Etim.:
pres del llatí credo, ‘jo crec’, que és la primera paraula del símbol de la fe.