Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cregut
veure  2. cregut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CREGUT, -UDA
|| 1. part. pass. per creure.
|| 2. adj. Fidedigne, que mereix crèdit (Tortosa).
|| 3. adj. Que creu una cosa, que té la creença; cast. creído. «Jo estava cregut (o anava cregut) que avui era diumenge».
|| 4. adj. Creent, obedient. «Teniu un fillet molt cregut». «Xics ben creguts» (=ben creents), «xiquetes mal cregudes» (=mal creents) (val.). «Un al·lot ben cregut», «mal cregut» (Mall.).
    Fon.:
kɾəɣút (pir-or., or., bal.); kɾeɣút (occ., val.); kɾaɣút (alg.).
    Var. form.:
creegut (ant.).

2. CREGUT, -UDA ant. part. pass.
per créixer. Aprés que som nats e som un poch creguts, ens comensam a regonèxer, Llull Cont. 103, 9. Que se n'ixen quant se uolen quant són cregut ey tornen, Anim. caçar 6 vo.