DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CREIXENÇA f.
|| 1. Acte de créixer; cast. crecimiento. Era aquella roba per tot sens costura | ... | y aquella per térmens prenia crexença | crexent lo cos digne e diuinal carn, Passi cobles 108. Lo infant en lo temps de la sua crexença és molt més offès de la fam que negú de altra edat Albert G., Ques. 5 vo. Noy que ha de fer creixença de gegant, Canigó xi. Les malures retenen la creixensa de les plantes, Rosselló Many. 126. Prendre creixença: adquirir increment, començar a augmentar. Dur creixença: estar en creixement. Estar en la creixença (un infant, un adolescent): estar en l'edat en què l'infant o el jove creix ràpidament. Esser de bona creixença: créixer molt (Mall.). «La grogor del xiquet no és perquè estiga malalt, sinó per creixences» (val.).
|| 2. a) Excrescència de la carn, abscés (Sóller); cast. absceso.—b) pl. Talls que es fan sota els dits dels peus per haver anat descaIç per damunt la terra calenta (Empordà).
    Fon.: kɾəʃέnsə (pir-or., or., bal.); kɾeјʃénsɛ (Ll.); kɾeјʃénsa (Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Sinòn.: creixement, crescuda.
    Etim.: del llatí crescentia, mat. sign. || 1.