Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cremar
veure  2. cremar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CREMAR v.
I. tr. Consumir per l'acció del foc; cast. quemar. Hac de nos L sols per I. homine nostre qui cremà III cortals nostres, doc. segle XIII (Pujol Doc. 16). Com lo foch qui és en sa regió, per abundància de sa gran calor, crema en les nuus vapors caldes e seques, e no pot cremar les vapors hon ha gran humiditat e fredor, Llull Felix, pt. iv, c. 4. Los almugàvers cremaren les galees, Muntaner Cròn., c. 65. Meteren foch en lo hermitatge per tant que los dits hermitans se cremassen, Tomic Hist. 76. S'alçà fins la meva cara una flamarada que cuidà cremar-me les celles, Ruyra Parada 38. Especialment: a) Occir per l'acció del foc. «Els heretges eren cremats de viu en viu». Les altres sanctes donzelles e màrtirs, les quals... se leixaven turmentar penjar cremar e matar, Llull Blanq., c. 6. Volent exacutar la dita senyora per cremar-la, Tirant, c. 38. Jo la faré cremar viva, Isop Faules 13. «Vull esser cremada si no dic la veritat»: fórmula de jurament que usen sovint les dones (Llofriu).—b) Incendiar. Lo dit senyor infant... ab ses hosts cremant a affegant estech en lo dit regne, Muntaner Cròn., c. 13. Trobam-les desemparades, e cremam-ho tot, Pere IV, Cròn. 88. Tot lo castell se cremaua, Tirant, c. 25. Ramon Berenguer... passà matant e degollant e cremant e abrusant tro a Andalusia, Boades Feyts 183.
II. tr. Alterar per l'acció del foc o d'una calor intensa; cast. quemar. Lo seu Fill staua tot lo dia al sol, cremant-se aquella sua diuinal cara, Villena Vita, c. 93. Aplanareu la terra... perque lo sol no la crem massa dintre els ceps, Agustí Secr. 8. a) absol. «El sol crema». «Avui crema molt el sol». Quan créma el sol a mitj dia, Costa Trad. 38.—b) Cauteritzar. En lo peu del cauall... lo fich... guardau que no lo y cremàsseu amb foch en ninguna manera, Dieç Menesc. ii, 74.—c) Cremar una terra: fer-hi formiguers per abonar-la. «Qui no crema al juliol, no crema quan vol» (refr. Freginals). Feis-ne un fogaró ben gran | qui crem les terres cansades, Colom Juven. 74.—d) Cremar la bóta: fer una foguera al mig de les dogues perquè s'ablaneixin i puguin muntar-se més fàcilment (Vinaròs, Griera Tr.).—e) Cremar la roba: sotmetre els teixits a l'operació de la crema (V. crema, art. 1, || 2).—f) Cremar vi: passar-lo per l'alambí per treure'n l'esperit, per fer aiguardent, etc.—g) Cremar-se el cuiro: tornar defectuós per haver romàs durant l'adob massa temps exposat a l'acció del sol; haver-se produït una reacció de les substàncies grasses (Igualada).—h) Deixar fer malbé el guisat per excés de foc o per falta de suc; refl., Fer-se malbé el guisat per la dita causa; cast. churruscarse, asurarse. Jo la esperava, | tot se cremava: | quant mal dinar, | pitjor sopar, Spill 2580. S'hi afegirà brou just es necessari perque cogan sense cremar-se, Ignor. 71.—i) Causar una impressió dolorosa per l'excés de calentor; cast. quemar, abrasar. Ferro calent... li feren pendre, | véreu encendre | de fet la mà, | tota's cremà, Spill 3348.—j) refl. Estar a punt de trobar o d'endevinar una cosa amagada que se cerca; cast. quemarse. Es diu principalment en certs jocs, com el de cordeta amagar, el de fèt, de narro, etc., en què un jugador cerca una cosa que els altres han amagada; quan hi és prop, li diuen: «Te cremes! te cremes!». En algunes converses la gent es cremà una mica, Sagarra Vida, ii, 60.
III. tr.
|| 1. Alterar o modificar per una acció semblant a la del foc. Les plorí tant, que tota la meua carn era cremada per la continuació del decorriment de les làgrimes, Villena Vita Chr., c. 205. Sdeuench-se que un any foren per gel totes les vinyes cremades, Eximplis, i, 186. Sent s'alè d'es jove cremar-li sa galta, Aguiló Poes. 14. Un vent abrusador totes mes flors ha cremades, Orlandis Poes. 32. Aquests ulls, diamants negres, que creman y no assossegan, Vilanova Obres, xi, 71.
|| 2. fig. Alterar molt l'ànima una passió. Y tant vos cremà l'amor del proisme | que us ha fet pagar per tots lo luisme, Passi cobles 85. Com jo sia sobre tota altra dona dolorosa cremada de amor de honestat, Tirant, c. 212. A una atlota s'amó la crema, Roq. 39. Especialment: a) Irritar, alterar per gran indignació; cast. quemar, requemar, sulfurar. Margalida, no'm cremis més; calla y no'm fasses sortir del solch, Penya Mos. iii, 149. «La vostra gent, vida mia, | s'ha cremada sense foc; | jo trob que han caminat poc | per voler fer tanta via» (cançó pop. Mall.).
IV. intr.
|| 1. Esser pres del foc; cast. quemar, arder. Moysès... viu una bardissa qui cremaua e fahya grans flames, Serra Gèn. 45. Sent que udola... mon pare qui cremant està dins en lo foch, Vent. Pel. 14. Anava el pobre, cop-piu cop-piu, fonguent-se per graus cada dia, com una candela que crema cap avall, Penya Mos. iii, 203. «Cunyades, sogres i nores | n'haurien de fer un foc | que cremàs a poc a poc | i que duràs moltes hores» (cançó pop. Mall.). Esperit de cremar, oli de cremar: esperit de pocs graus o oli de mala qualitat, que es destina a alimentar el llum, el fogonet, etc. Una pedra oliera... tenint cerca de una bóta, cerca de mige de oli de cremar, doc. a. 1523 (Alós Inv. 33).Especialment: a) Estar encès un objecte per fer llum; cast. arder. Porten cascun un ciri de mija liura qui crem, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Una làntea la qual contínuament crem o arda devant lo dit altar, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli). Que no pot sens oli cremar lo cresol, Proc. Olives 434.
|| 2. Esser molt calent fins a l'extrem de causar dolor a qui ho toca; cast. quemar. «Aquesta olla crema; no la toquis».
|| 3. Estar molt alterat d'una passió excessiva; cast. arder. Les paraules tuas m'an tota inflamada e he concebuda ardor, e crem tota dins mi, Canals Arra 134. Dins la ànima vostra cremàueu per foch de amor e caritat, Villena Vita Chr., c. 221.
|| 4. fig. Existir una passió excessiva, que altera molt l'esperit; cast. arder. Lo gran foch d'amor dins ell tant cremaua, Passi cobles 12. Sempre'l caliu d'un ideal fervent | cremarà viu dins nostre pit ardent, Colom Juven. 11.
    Loc.
—a) Cremar la sang (o les sangs) a qualcú: irritar-lo molt, fer-li perdre la paciència. No hey ha res que més mos crem sa sanch qu'es mestres Paupes Caragols, Ignor. 37. Aquesta dona'm crema les sanchs y un dia jo faria un desfessit, Vayreda Sanch Nova 24.—b) Cremar en es verd (o d'es verd) o en es blau: estar a les acaballes, especialment un termini (Mall., Men.). Sapiau que aquellas 23 fetxas, com aquell que diu, ja creman des vert, Roq. 21. Es diu per al·lusió al cul verd o blau que tenen certes candeles.—c) Cremar-se les celles: aplicar-se amb molta atenció i treball a estudiar una cosa. Qui u sab açò millor que nosaltres qui... nos cremam les celles studiant en esta fahena?, Villena Vita Chr., c. 138. M'havia aficionat a la metafísica, i per ella em cremava les celles, Ruyra Parada 81. Voltros estudiants no vos cremeu ses ceyes, Ignor. 29.—d) Cremar oli en una cosa: estudiar-la, sobre tot pràcticament (Mall.). Es temps que queda 'm curteja: | és hora de cremar oli, | d'esplugar llibres que s'arnan, Aguiló Poes. 168. Es que és sa primera vegada... Tot vol cremar-hi oli: dexa-m'hi pegar ab temps, y veuràs tu, Alcover Rond. ii, 167.—e) Merèixer cremar i ventar les cendres: esser molt dolent moralment (Mall.).—f) Posaria sa mà en es foc i no em cremaria: ho diu el qui està molt segur d'una cosa (Mall.).—g) Prendre les coses per s'ansa que crema: prendre-les malament, atribuir-los mala intenció o un sentit diferent del que tenen (Mall., Men.). Sa gent ha armat una xarradissa... Aquells llatinòrums les s'empeltan y los agafan per sa part que crema, Ignor. 5.—h) Cremar-se els dits: sofrir perjudici en lloc d'obtenir benefici (Mall., Men.).—i) Cremar la farina a qualcú: enganyar-lo, fer-li males passades d'amagat (Vendrell).
    Refr.
—a) «Qui es crema, que bufe» (Val.); «Qui se crema, que buf» (Mall.): es diu per significar que el qui es sent perjudicat és el qui ha de procurar llevar-se el perjudici.—b) «Un dia en l'any s'olla es crema»: es diu per justificar una despesa extraordinària, una bauxa, una diversió, etc. (Mall., Men.).—c) «Lo que no es cou per a tu, deixa-ho cremar» (Cat., Val.); «Lo que no t'hages de menjar, deixa-ho cremar» (Alcoi): recomana la despreocupació o indiferència davant els assumptes d'altri. Si volen acertar-ho, cadascú passe a son camí, y lo que no t'ages de menjar, deixa-u cremar, Rond. de R. val. 68.—d) «Una cosa és cremar i una altra és donar ventoses»: ho diuen parlant de coses exageradas o alterades indegudament.—e) «Un tió tot sol no crema»: vol dir que un sol guanyador és massa poc per a sostenir una família (Mall.).—f) «No hi ha més cera que la que crema»: es diu quan ja estan actuant tots els recursos i no cal esperar-ne més (Cat., Val., Bal.).—g) «Quan el ciri crema, és hora d'arreplegar la cera» (Men.).—h) «Si el Rei se crema, no ha mester criats»: vol dir que en els grans perills tothom es defensa per ell mateix, sense abandonar-se a la confiança en l'auxili dels altres (Mall.).
    Fon.:
kɾəmá (pir-or., or., bal.); kɾemá (occ., Maestr.); kɾemáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí cremare, mat. sign.

2. CREMAR v. tr.
Donar color crem al fil (Barc., ap. Griera Tr.).
    Etim.:
derivat de crem.